Page 23 - Es Busqueret 34

389 abans de la nostra era, que va lluir com Venus, o
la de 1918, que arribà a ser més lluenta que la mencio-
nada Altair. Les ales de l’Àguila no són les úniques de la
constel·lació: Altair, que és l’ull del cap de l’au, té al cla-
tell Alshain (Falcó caçador ) i el bec que és Tarazed (Au
de presa). Aquila conté, a més, tres estels dobles i dos
de triples, fins a cinc nebuloses planetàries i una d’obs-
cura, a més d’un cúmul obert. Pel que fa a la interpre-
tació mitològica, per als hindús és la personificació de
Garuda, un déu meitat humà i meitat àguila, mentre que
els grecs tenen dues interpretacions principals: per uns
l’Àguila o és el propi zeus transformat o és el seu animal
incondicional. Sigui com sigui, el cas és que el pare del
déus, entre tantíssimes dones, divines o no, que es va
beneficiar, també va tenir temps d’enamorar-se d’un tal
Ganimedes, un al·lot ben plantós. Com que zeus era un
déu va tirar pel dret i una àguila va raptar el jovenet per
dur-lo a l’Olimp, on a més de ser el l’amant de zeus fou Pegasus
l’abocador dels déus. Per això, a prop d’Aquila podem
veure la constel·lació d’Aquarius, el coper de l’Olimp, qui
mesclava el vi amb l’aigua i les espècies. L’altra inter-
pretació – i aquestes dues no són les úniques – fa de
l’Aquila l’au estimada de zeus, la que recollia els llamps
que aquest llançava... i la torturadora de Prometeu: era
aquest un dels titans, divinitats antigues fills dels déus
preolímpics, i l’únic d’ells que sentia gran estimació pels
humans i els ajudava en el que podia, però zeus es negà
a que els donés a conèixer el foc. Així i tot, d’amagat, el
tità robà una mica de foc a Helios, déu del sol, i l’entregà
als humans. zeus castigà el desobedient tità de forma
cruel, com sols els déus saben fer: el va fer fermar a una
roca del Caucas i va ordenar a la seva àguila que li de-
vorés el fetge cada dia –Prometeu era immortal, durant
la nit se li regenerava- i això eternament. Però després
de molt de temps, l’heroi Herakles va aconseguir que
Zeus perdonés el tità i el mateix Herakles va posar fi
al turment: va matar l’àguila llançant-li una fletxa que
encara es pot veure al cel, molt a prop d’Aquila. És la Aquila
constel·lació de Sagitta.
Una mica més proper a la Polar, trobem ara la
constel·lació de Pegasus, el cavall alat nascut de la sang
de la Medusa. És una constel·lació ben gran i rica, i per-
tany a les quaranta-vuit que va descriure Ptolomeu. Per
localitzar-la penseu que, a la tardor, devers mitjanit la
tindrem a la nostra vertical i serà fàcil veure el gran
quadrat que és el cos del cavall. A més a més, ja que
tothom coneix la “W” que fa Cassiopeia, si tracem una
línia imaginària des de la Polar fins a l’extrem més oc-
cidental de Cassiopeia i perllonguem aquesta línia arri-
barem al quadrilàter de Pegasus. Aquest gran quadrant
està format pels tres estels més lluents de la constel-
lació: Markab, Scheat (estel gegant), i Algènib, a més
de Sirrah o Alpheratz que avui es diu que pertany a
Andròmeda. També són estels importants Enif (el nas
o la boca del pegàs), que és un supergegant i, per un
altre motiu, l’estel anomenat 51 Pegasi, situat més o Cygnus
manco a meitat de camí entre Markab i Scheat: orbita
aquest estel del tipus solar el primer planeta extrasolar
conegut, que fou descobert el 1995. Com a objectes de devers la Palestina actual – van haver d’oferir la seva
l’espai profund, tot i que no són bons de veure, Pegasus filla Andròmeda en sacrifici al déu de la mar Posidó per
té diverses galàxies espirals, una de barrada, una al- haver-lo ofès. Fou encadenada a uns esculls perquè la IMATGES: ESPACIO PROFUNDO BY COOLMEDIA
tra nana, una agrupació de galàxies i, a prop d’Enif, un devoràs el monstre marí Cetus –interpretat de vegades
preciós cúmul globular a tir de prismàtics. La llegenda com una balena – però abans que es consumés el sacri-
conta que Cefeu i Cassiopea, reis d’Etiòpia –aleshores fici aparegué el gran heroi Perseus colcant sobre Pegàs,

EB34 - 23