Page 20 - Es Busqueret 34

Naturalisme

Aucells en el

cel de la nit

Per Jesús R. Jurado

Es podria pensar que les aus –no com a objecte mica d’ordre en aquella gran quantitat de puntets llu-
científic classificat, evidentment – són presents ben bé ents: els situaren a la volta del cel, observaren com es
a molts dels grans capítols de l’entorn intel·lectual de desplaçaven i els agruparen en constel·lacions, i amb
la humanitat, com són ara les religions o la creació li- això el cel acabà per omplir-se de figures i llegendes.
terària. Però una simple mirada, una mica curiosa això Veurem ara com les aus i altres aucelleries s’han
sí, ens mostrarà ben palpablement com – a més de ser endinsat al firmament i començarem pel més conegut:
part gairebé imprescindible, segons èpoques i estils, de les capritxoses figures amb què els humans han volgut
l’arquitectura, la pintura o la ceràmica, posem per cas agrupar els estels, les constel·lacions. Curiosament, ens
– els aucells o parts concretes seves o, fins i tot, éssers hem de botar les més conegudes, les del zodíac: cap de
mítics amb atributs d’aus, també tenen un paper ben les dotze té cap relació propera amb els aucells. Què hi
digne a altres àmbits tal vegada més impensats, fent de farem! Com que n’hi ha d’altres, comencem per les de
símbols o contant-nos històries, gràcies moltes vegades l’hemisferi austral.
a la imaginació de la gent d’un temps passat, que era
quan la imaginació servia per alguna cosa més que per a
guanyar doblers. Tal seria el cas de l’astronomia, només El Grup Bayer
per citar un exemple, si més no, curiós. Anem-hi, si us
pareix, a guaitar una mica. Rep aquest nom el grup de constel·lacions, dotze
en total, que envolten el pol sud del firmament. El dis-
seny d’aquestes constel·lacions es deu a l’astrònom i ju-
Mirant el cel nocturn rista alemany Johann Bayer (1572-1625), que les publicà
a la seva Uranometria, el primer atles astronòmic en què
Vosaltres mireu molt el cel?. Ara quasi no es mira el es representava tota l’esfera celest, editat el 1603. De
cel. Només de vegades per tractar d’esbrinar si plourà. les dotze constel·lacions afegides per Bayer a les tradi-
No ho diem pels ornitòlegs, precisament, que sempre cionals, cinc són aus. Veiem-les:
estam a l’aguait per si travessa qualque bitxo interes-
sant o per fer un recompte de qualsevol espècie. Però La més propera que trobem al pol sud celest és
no fa tant de temps la gent mirava el cel per qualsevol l’anomenada Apus, però alerta: no és la nostra falzia,
cosa: perquè passava un avió, per preveure el temps o sinó que es tracta de l’au del paradís, Paradisaea apo-
per veure llampugar una nit de tardor. Encara teníem da, i la resta d’espècies de la família dels Paradiseids,
l’hàbit, ja molt minvat, de mirar el cel, que havíem here- originaris de Nova Guinea i les Moluques. Són unes aus
tat dels nostres més remots avantpassats. bellíssimes i les primeres no arribaren a Europa, a Se-
villa concretament, fins al 1522, de la mà del navegant
Els déus no es deixen veure amb facilitat i els hu-
mans, que voldríem tenir un déu al costat per pa i per Elcano i foren l’admiració dels naturalistes europeus. Els
indígenes tallaven les cames a les aus caçades perquè
sal, els hem cercat des de sempre, a la vista de les eren grosses i gens gràcils, i en arribar-ne les restes al
dificultats per trobar-los, i això que a l’antiguitat es dei- vell continent ràpidament es muntà la creença que eren
xaven veure més que ara. Llavors pensaven que vivien aus del cel o del paradís que mai es posaven a terra i
–o s’amagaven- sota terra, als fons de la mar i sobretot que per això no tenien potes. És una constel·lació petita
a les altures, bé als cims de les muntanyes o al mateix que consta de sis estels principals. Un d’ells, Delta Apus,
cel. Encara avui ningú acota el cap per exclamar “Déu és un magnífic estel doble.
meu!”, tots aixequem la mirada al cel. Els antics miraven
i estudiaven el firmament per molts de motius: perquè Una mica més enfora del pol sud trobarem Pavo
no disposaven de cap home del temps per endevinar el –paó o pago– que conté nombrosos cúmuls globulars.
temps, per saber on es trobaven, quan s’havia de sem- És una de las majors galàxies espirals observades i una
brar o recollir... o perquè allà dalt era la residència dels altra galàxia espiral barrada, a més de constituir una
déus. I poc a poc anaren esbrinant coses i posant una àrea d’estudi a la recerca de planetes exteriors. Aquesta

20 - EB34