Page 21 - Es Busqueret 34
P. 21

Pavo






        Apus













                                                              Tucana





















        Grus                                                  Phoenix

        i totes les constel·lacions de Bayer foren cartografiades   Al nord del Tucà trobem la constel·lació de Grus, la
        originalment per l’explorador i navegant holandès Pieter   Grua. Ja era coneguda entre els àrabs com a part de la
        Dirkszoon  amb  la  col·laboració  de  Frederick  de  Hout-  veïna constel·lació de Piscis Austrinus. A alguns països
        man, al llarg d’un viatge pels Mars del Sud.          fou també Phoenicopterus, és a dir, ales carmesí o fla-
                                                              menc. La constel·lació de la Grua conté com a elements
             La  constel·lació  de  Tucana,  el  Tucà,  la  trobarem   singulars  un  estel  doble  –Delta  Gruis-,    alguns  estels
        una mica més allunyada del pol austral que el Paó. Està   gegants,  l’estel  T¹    i  un  altre  amb  nom  de  matrícula
        entre  aquest  i  Achernar,  l’estel  més  lluent  de  la  gran   de cotxe, en els quals s’han descobert sengles planetes
        constel·lació del riu Eridanus, que brilla dues-centes ve-  extrasolars.
        gades més que el nostre Sol. És una agrupació que té
        un estel doble –Beta Tucanae- i un parell de cúmuls glo-  L’última de les constel·lacions del grup Bayer amb
        bulars no gaire enfora dels Núvols de Magallanes que, a   nom d’au és l’au mitològica Phoenix, identificada segons
        l’hemisferi sud, tenen la mateixa importància que l’estel   cultures i èpoques amb un paó, una àguila, un flamenc,
        Polar al cel boreal. Són dues petites galàxies que donà a   un agró, etc. (Contarem alguna cosa de l’au Fènix més
        conèixer l’astrònom persa Al Sufi l’any 924, però que per   endavant)  .  L’agrupació  es  troba  entre  Tucana,  Grus  i   IMATGES: ESPACIO PROFUNDO BY COOLMEDIA
        al món occidental no foren conegudes fins a la tornada   l’extrem  d’Eridanus.  És  una  constel·lació  menor  d’una
        de l’expedició de Ferran de Magallanes, l’any 1519.   trentena  d’estels,  del  qual  el  més  lluent  és  Ankaa  –o


                                                                                                       EB34 - 21
   16   17   18   19   20   21   22   23   24   25   26