Page 24 - Es Busqueret 34

alliberà la bella Andròmeda i matà el
monstre. A més a més s’endugué la
princesa, i foren feliços i menjaren...
(no ho direm, no rima). Tots estan
junts al firmament formant un bon
grup de constel·lacions: més a prop
del pol, el matrimoni de Cassiopea
i Cefeu; una mica més allunyats,
la parelleta Andròmeda i Perseus a
prop de Pegàs; i encara més enfora,
per si un cas, el monstre, espècie de
serp marina, Cetus.
Ja només ens queda, una poc
més a prop del pol boreal, la magní-
fica constel·lació de Cygnus, el Cig-
ne – que era la Gallina pels àrabs
– situada entre el Delphinus i la Lyra.
Per a qualsevol observador d’aus és
impossible, en contemplar-la, no
imaginar un cigne en vol amb el coll
ben allargat i les ales esteses. A
efectes de localització, recordeu que
l’anomenat triangle d’estiu el for-
men Altair (d’Aquila), Vega (de Lyra)
i Deneb, la coa del cigne. També és
aquesta una constel·lació de les ja
descrites per Ptolomeu, coneguda
posteriorment de vegades com la
Creu del nord, en contraposició a la
famosa Creu del sud de l’hemisferi loses, una de les quals la Nebulosa Les constel·lacions perdudes
austral. Així mateix, en plena època del Pelicà. Pel que fa a la figura del
de la Contrareforma, quan es tracta- cigne s’han fet unes quantes inter- Hi ha hagut al llarg dels segles
va – sense èxit – de cristianitzar les pretacions, però la més popular és algunes agrupacions d’estels que
figures mitològiques paganes del fir- la que conta que representa zeus han variat el nom, o bé que, efíme-
mament, el 1627 el monjo Schiller la quan, en una de les seves més cone- rament, s’han tractat de cristianitzar
volgué rebatejar com la Creu de san- gudes aventures extraconjugals, en o de dedicar a personatges històrics.
ta Helena. És una zona ben rica en què tractava d’enamorar l’esposa de Nosaltres, tendenciosos com el que
objectes estel·lars. Destaca, però, el Tindàreus, rei d’Esparta, fart d’in- més amb el que és nostre, passarem
seu estel més lluent, el supergegant sistir de tota manera, es transformà revista només a aquelles que varen
Deneb, que ja hem dit que és a la en un bellíssim cigne que desper- ser aucells i avui apareixen com a
coa de l’au. Albireo, situada al bec tà la tendresa de Leda (que així es extingits... i és que les espècies ex-
del cigne, és un estel doble i Sadir, deia aquella reina) i pogueren jeure tingides no tan sols les trobem als
que veurem al mig del cos o al nai- junts. Al vespre, la reina també va nostres prats i garrigues. Uns ho-
xement de les grans ales, és un altre estar amb el rei i, temps després, mes les crearen per plaer o per ne-
gran gegant. Els canells són a l’ala diu la llegenda, Leda va pondre dos cessitat i d’altres, en el devenir del
dreta Delta Cygni, que és un siste- ous: d’un nasqueren Càstor i Clitem- temps, decidiren i imposaren la seva
ma estel·lar triple, i a l’ala esquerra nestra, mortals i fills del rei i de l’al- manca d’identitat i les ficaren dins
Giennah, un estel gegant taronja. tre, Helena i Pòl·lux, immortals i fills les grosses. És una cosa que conti-
Com veieu, és una constel·lació fora de zeus. nua passant també aquí baix, enfora
mida i no hem acabat: Cygne conté del cel, i no tan sols amb espècies
quatre supergegants més i un d’ells, Amb això pensem que hem fet animals...
KY Cygni, és un dels més grossos un bon repàs a les constel·lacions
que es coneixen. A més d’Albireo té aucelleres, almanco a les actuals,
quatre estels dobles més i dos de que quasi són noranta, segons la Llista de les esborrades per
triples. S’hi han descobert, de mo- Unió Astronòmica Internacional, ordre alfabètic
ment, quatre planetes extrasolars i però no ens volem privar del plaer Antínous: és el nom d’un jo-
un probable forat negre. Entre els de confeccionar una petita i concisa venet grec, amic i amant de l‘empe-
objectes de l’espai profund, destaca llista de les constel·lacions que fo- rador romà Adrià. En morir, l’em-
sobretot la coneguda Nebulosa de ren i ja no són, les que avui han per- perador desconsolat, l’any 132, creà
Nord-Amèrica, una mica a l’est de dut la personalitat pròpia però que aquesta constel·lació. Avui és un
Deneb, nomenada així per la seva segueixen allà, engolides per altres grupet d’estels al sud d’Aquila.
semblança amb aquell continent, i constel·lacions. Gallus: el Gall fou creat l’any
a més una galàxia amb supernoves, 1612 i es deia representava el gall
cúmuls estel·lars i diverses nebu-

24 - EB34