Page 27 - Es Busqueret 34

tat per costums amagadissos, en el
cas de la guàtlera, i pels seus hàbits Les rareses de l’estiu
nocturns, en el cas dels enganya- Tot i que, com hem dit, a Mallorca, a l’estiu, no és fàcil observar
pastors. moltes espècies, sempre hi ha marge per trobar possibles rareses. De
Són aquestes cinc espècies fet, en aquests mesos n’hem tingut quatre. Us recomanam que no dei-
acabades de mencionar les que tots xeu d’incloure als favorits del vostre navegador la plana http://rarere-
els bigyeardistes haurien d’haver su- sesornibalears.blogspot.com.es
mat al llarg d’aquests mesos de ca- Diversos exemplars de fuells de collar (Eudromias morinellus) han
lor, cosa que segurament la majoria estat vists al camí de sa Barrala, en el Salobrar de Campos i a la zona
haurà fet. Els qui no ho han fet ja, de l’aeroport de Palma. Una segona llambritja bec vermell (Hydropogne
difícilment ho faran, ja que els dar- caspia) ha passat per s’Albufera, després d’observar-se a la punta de
rers exemplars estan deixant l’illa n’Amer.
cap al sud. Ara, la millor zona per
veure’ls són llocs com el Cap Sali- S’ha vist igualment durant el setembre una ànnera canyella (Ta-
nes o la zona de Rafaubeig a Calvià; dorna ferruginea) a la zona des Rotlos, també a s’Albufera. I per acabar,
però si no els veuen per allà, aquests la més rara de totes: una guàtlera maresa (Crex crex), una espècie que
darrers dies, que pensin que no tor- darrerament es deixa veure molt poc i que va ser observada, com les
naran a Mallorca fins a la pròxima darreres, a s’Albufera.
primavera, massa tard ja per poder-
los sumar a la llista del nostre Big
Year’13. cils de localitzar i observar pel seu en direcció sud. Tot i així , les seves
comportament totalment diferent. mides reduïdes i la distància a què
Molt més difícils de sumar i tro- No s’amaguen als matolls baixos, creuen fa que no sigui gens fàcil ob-
bar són tres espècies que crien a sinó que els agrada posar-se al lloc servar-les.
les Illes. Són dificultoses, en el cas més visible del seu territori, damunt
del busqueret trencamates (Sylvia pedres o roques prominents, des Ara, tots aquests ocells, tant
conspicillata) i la mèrlera vermella d’on canten i es fan visibles a molta els molt comuns com els més rars,
(Monticola saxatilis), perquè es dis- distància. marxaran de l’illa cap als seus llocs
tribueixen en molt baixa quantitat i d’hivernada a l’Àfrica (excepte les
a zones molt concretes de la serra Un cas diferent és el de la no- nonetes, que no se sap molt be què
de Tramuntana; i en el cas de les no- neta, que és abundant tot i ser una fan) i donaran pas als hivernants:
netes (Hydrobates pelagicus) perquè espècie de la qual ens manca molta tords, xalambrins, ànneres, limíco-
es troben a Cabrera i tenen hàbits informació i de la qual se saben po- les, ropits, durbecs i molts d’altres
pelàgics. ques coses. Les majors colònies co- que ompliran l’illa i ens oferiran una
negudes properes a Mallorca són a segona oportunitat a tots aquells
El més escàs dels tres és el Cabrera. Els individus passen el dia que no els vàrem poder albirar du-
busqueret trencamates, observable a alta mar i des de Mallorca les mi- rant els primers mesos de l’any. •
en molt baix nombre durant la mi- llors zones per veure’ls són els caps,
gració, però que des de fa uns anys especialment la Punta de n’Amer, on
cria a l’entorn de l’embassament de acostumen a passar a darrera hora
Cúber. Això sí, són tan poques les
parelles que hi ha que ni tan sols
tenim la seguretat que hi criïn cada
any. En qualsevol cas, enguany sí hi
eren, almanco un mascle marcant el
seu territori, per la qual cosa és pro-
bable que hi hagi criat.
L’altra espècie estival pròpia de
la Serra és la mèrlera vermella, un
preciós i rar ocell de colors verme-
llosos i cant melodiós, que marca els
seus territoris als cims més esquerps
de la Serra, com les parts superi-
ors del Teix, sa Rateta, Puig Major,
Massanella o Galileu. Probablement
també siguin a altres cims de la Ser-
ra, per muntanyes manco transita-
des que les anomenades; però tot
i que hi hagi mèrleres vermelles, hi
ha menys gent per observar-les.

Les mèrleres vermelles són,
amb tota seguretat, més nombroses LALO VENTOSO
a Mallorca que els busquerets tren-
camates, però sobretot són més fà- Fuell de collar, Eudromias morinellus

EB34 - 27