Page 25 - Es Busqueret 34

del Golf de Mèxic de la Nebulosa de
Nord-Amèrica . És una coneguda re-
gió de formació d’estels que es tro-
ba, no ve d’un pam, a 2.000 anys
llum de nosaltres.
La nebulosa de l’Àguila, un cú-
mul que du el noms tècnics de NGC
6611 o bé M 16, és un cúmul estel·lar
que es troba situat a la constel·lació
de Serpens, la Serp, a la banda de la
coa –Serpens cauda - tocant ja les
constel·lacions de Scutum (l’Escut),
i d’Aquila.
La nebulosa del Cigne (M 17 o
NGC 6618), està situada, aparent-
ment, molt a prop de l’anterior i
és també coneguda com a Omega
o Ferradura. Es tracta d’un cúmul
obert molt lluent a causa de la pre-
sència d’estels joves. És a uns 5.000
anys llum de nosaltres i està ubicada
a la constel·lació de Sagitari.
SHADOWXFOX nera Salvatge –exactament així:
Tenim també el cúmul de l’Àn-

Wild Duck– que és per als astrònoms
la M 11 o la NGC 6705 i que, a més
a més, si la trobem, es pot veure
simplement amb uns prismàtics, i
que cantà quan sant Pere negà Jesu- resulta espectacular amb un teles-
crist tres vegades. Formava part del Les darreres flocadures copi. Hem de cercar-la a la constel-
nord de Puppis, la popa de l’Argo (de lació de Scutum (l’Escut), entre els
la qual Malus, l’arbre d’aquesta nau, En un país en què tenim un eru- seus estels més lluents, ja tocant la
que ja tampoc existeix). dit ignorat com Vicenç Mut (1614- constel·lació d’Aquila.
1687), mestre en diverses disciplines
Noctua: el Mussol, al qual inclosa l’astronomia, que ens deixà, I per tancar aquesta llista hem
abans se l’havia conegut com a Tur- entre altres moltes obres, unes Ob- triat, perquè en nosaltres no podia
dus Solitarius (la nostra pàssera) i servationes motuum caelestium… ser d’altra manera, la constel·lació de
més tard com a Mockingbird, el sisó, –llarguíssim el títol complet!– i que Vultura, el Voltor. No és cap constel-
forma avui part de la coa d’Hydra, la és l’únic mallorquí amb un esplèndid lació de la qual no n’hem parlat, es
serp marina de l’hemisferi austral. tracta simplement d’un comentari
cràter a la Lluna amb el seu nom, llegit relatiu al fet que “a alguns ma-
Phoenicopterus: ja sabeu que en un país així, com deim, no podem pes estel·lars antics, la constel·lació
és el flamenc. És un altre nom que deixar a l’aire cap resta d’astronomia de Lyra sortia com a Vultura”. No
s’ha usat per designar la constel·lació aucellera sense comentar. Pensem ho hem arribat a aclarir, però hem
de Grus, principalment a l’Anglaterra que són poquetes les que ens que- mirat com surt a les bellíssimes il-

de començaments del s. XVII. Avui, den. Deixem però una constància: lustracions del catàleg de Hévélius
per a tothom, és Grus.
La nebulosa de l’Òliba (NGC de 1690 i efectivament hi ha aucell:
Vulpecula cum Anser: Aques- 3587), de vegades nomenada del la lira d’Orfeu la du agafada amb les
ta constel·lació fou dissenyada per Mussol (Owl Nebula), és una de les urpes una gran rapinyaire, tot i que
Hévélius devers 1690 i, sense que nebuloses planetàries més grosses a nosaltres no ens pareix cap voltor
en sapiguem la raó, li donà la forma del firmament i es troba a baix de sinó un àguila de totes totes. Si, ver-
d’una raboa que du a la boca una oca. la part posterior del carretó de l’Osa taderament, a altres llocs surt com
A l’astronomia moderna, tampoc sa- Major. És l’embolcall gasós d’un es- un voltor no ho hem sabut trobar.
bem perquè, només se conserva el tel moribund i dues zones fosques al Sens dubte hi ha més objectes
nom de Vulpecula i, per decisió de costats d’aquest estel són les que li a l’espai còsmic que els humans han
la Unió Astronòmica Internacional, donen l’aspecte fantasmal del rostre batejat amb noms relacionats direc-
l’oca ha volat. A Vulpecula la troba- d’aquestes rapinyaires nocturnes. ta o indirectament amb les aus, però
reu a l’interior del triangle d’estiu, La nebulosa del Pelicà –es- tampoc era la nostra intenció fer-ne
del qual ja hem parlat, al nord de pècie discutida a les nostres illes – cap catàleg exhaustiu, sinó més bé
Sagitta i del Dofí. Tot i això, l’estel coneguda com a IC 5070, es troba oferir unes mostres de com hem fet
principal és un gegant roig que es a la constel·lació Cygnus, al NE de participar les aus als més variats as-
diu Lucida Anseris o, simplement, Deneb, el lluentíssim estel de la coa pectes del nostre entorn. •
Anser.
del cigne i, més o manco, al davant
EB34 - 25