Page 22 - Es Busqueret 34

Alfa Phoenicis, que ja era conegut pels astrònoms ori-
entals–, i que brilla unes cinquanta vegades més que el
nostre Sol. És l’única d’aquestes constel·lacions que po-
dem veure des d’aquí, baixíssima sobre l’horitzó durant
la tardor.

Altres ales al cel austral
Si bé les constel·lacions del grup Bayer són les més
properes al pol sud celest, no són les úniques. De les
considerades australs, en tenim dues més: Columba i
Corvus. Els dedicarem una succinta mirada per tal de
saber-ne alguna cosa, per quan les veiem al cel.
Comencem per Columba, més propera al pol aus-
tral que Corvus. Ja sabem que Columba és el colom que Columba
va mostrar als argonautes com passar entre els Esculls
Blaus del Bòsfor, si bé hi ha altres autors que creuen que
és el colom que amollà Noè des de l’Arca. Al firmament
també trobem aquest Colom molt a prop de la nau Ar-
gos, que antigament era una sola constel·lació que es
va dir Argo Navis i que recollí en el s. II a.d.C. Ptolomeu
a la seva obra Almagesto, o, més exactament, El gran
Tractat. Un grapat de segles més tard, l’any 1763, l’as-
trònom francès Nicolas-Louis Lacaille va desmembrar el
vaixell Argos en les quatre parts de què ja hem parlat i
just al costat de la popa –Puppis– és on trobarem Co-
lumba, que fou dissenyada per Augustin Royer, un altre
astrònom francès, l’any 1679, que la separà així de la
de Canis Major. Per cercar Columba pensem que el més Corvus
fàcil és traçar una línia imaginària des del gran estel
Rigel –el peu esquerre d’Orió– fins a Canopus (la més elements interessants: dos estels gegants, Kraz i Minkar
lluenta de la constel·lació Carina, la quilla d’Argos); bé (el bec del corb); un estel doble, Algorab, que en àrab
idò, seguint aquesta línia a mig camí entre Rigel i Cano- vol dir corb; un estel quàdruple i, en els voltants, dues
pus hi ha Columba. És una constel·lació de formes mal galàxies en interacció conegudes com Antennae i una
definides i l’estel principal, Phakt, és en realitat un estel nebulosa planetària.
doble. Conté, a més, dues galàxies i un espectacular
cúmul globular.
Més allunyada del pol sud, es troba la constel·lació Una mirada a l’hemisferi boreal
Corvus, el Corb, una de les constel·lacions que ja figura El cel d’aquest hemisferi és el nostre cel. És com
al tractat de Ptolomeu. Aquesta petita agrupació –no- a més proper, més nostre i, per descomptat, més co-
més onze estels remarcables– es troba situada entre la negut. Mirarem en ell tres constel·lacions antigues que
de Virgo i la més gran de totes les constel·lacions, Hydra ja eren velles conegudes de l’home quan Ptolomeu les
(que no s’ha de confondre amb Hydrus, molt propera inclogué al seu catàleg de quaranta-vuit constel·lacions.
al pol sud). Segons la mitologia grega, tot respon al fet Aquestes tres constel·lacions nosaltres les hem triades,
que, un dia que el déu Apol·lo tenia set, va enviar el seu òbviament, perquè totes tres tenen ales: una és una
corb a cercar aigua a una font amb una cratera (una criatura mitològica, Pegasus, i les altres dues són dues
espècie de copa), però de camí, el corb, en veure una fi- magnifiques aus, Aquila i Cygnus. Parlem d’elles amb
guera, va decidir esperar que les figues maduressin per una mica més de detall, començant per Aquila, la més
fer un bon berenar. Passaren els dies i a la fi se les va allunyada del pol nord celest marcat per Polaris, la Po-
poder menjar i aleshores partí escapat a cercar l’aigua lar.
per Apol·lo. En arribar a la font, preocupat perquè es
veia venir la renyada del déu, va veure una serp d’aigua La constel·lació d’Aquila és fàcil de trobar al nostre
(tal vegada una Natrix?), i la va aglapir. El corb es pre- cel de diverses formes. En primer lloc, hem de dir que es
sentà davant l’empipat déu i li contà que la serp li volia troba pels pèls a l’hemisferi nord: l’equador deixa Aquila
prendre l’aigua i va haver de lluitar amb ella. Apol·lo, amb la coa i l’extrem d’una ala a l’hemisferi austral. La
que de beneit no tenia un pèl, es va emprenyar en sentir podem veure entre la zodiacal Sagitarius i Cygnus i, a
aquesta història tan ximple i agafà corb, copa i serp i més, el seu estel principal, la lluentíssima Altair –que vol
els llançà al cel, condemnant així el corb a patir sempre dir Àguila voladora– forma junt amb Deneb de Cygnus
set, amb una copa devora... que la serp no li deixava i amb Vega de Lyra el conegut i vistós triangle d’estiu,
agafar. I allà hi són, i si mireu un mapa celest veureu tan bo de veure a les nits estivals. Aquila, una constel-
el corb ben a prop de la constel·lació Crater –copa, cra- lació ja mencionada almanco al s. IV abans de la nostra
tera– que està ben vigilada en un revolt del cos de la era, és rica pel que fa a estels i altres objectes. A la
serp (Hydrus). Tot i això, Corvus també té un parell de seva zona han aparegut algunes noves com la de l’any

22 - EB34