Page 18 - Es Busqueret 34
P. 18

Identificació




        Les coablanques



        Per Joan Miquel González
        Dibuixos de Cati Artigues



        A les illes podem gaudir de la presència de dos bells passeriformes: la coablanca (Oenanthe oenan-
        the) i la coablanca rossa (Oenanthe hispanica). Els mascles d’ambdues espècies no presenten problemes
        d’identificació, però sí femelles i joves. Cal posar atenció als detalls.
































                      ♀



                                                                                       O. oenanthe




                                                                                                  «     Oenanthe oenanthe, coablanca.



                                                                                                        Extraordinària espècie migradora, molt comuna durant els pas-
                                                              ♂                                         sos de primavera i tardor a llocs oberts, especialment a prop de
                                                                                                        la costa i també a les muntanyes. A Balears presenta dues petites
                                                                                                        poblacions reproductores ben diferenciades: una a les parts més
                                                                                                        altes de la serra de Tramuntana mallorquina i l’altra a l’illa de
                                                                                                        Eivissa, un tant anòmala i de la qual es disposa d’escassa infor-
                                                                                                        mació. Els mascles, a primavera, tenen cap i esquena d’un color
                                                                                                        gris cendra i ales i auriculars ben negres amb una conspícua cella
                                                                                                        blanca. Pit i gargamella són de color beix i blanc la resta de les
                                                                                                        parts inferiors, ventre i  flancs. A la tardor el gris i el negre de
                                                                                                        les ales es tornen marronosos. A les femelles el gris és més fosc, no
                                                                                                        tenen màscara negra , la cella blanca és poc visible i les ales són
                                                                                                        de color negre pàl.lid. Els joves són d’un color general beix, excep-
                                                                                                        tuant les parts inferiors que són blanques o blanquinoses,  i sem-
                                                                                                        pre presenten una cella blanca al cap. El disseny de la coa (rec-
                                                                                                        trius) és un tret diagnòstic entre les dues espècies: la coablanca
                                                                                                        presenta un dibuix en forma de T invertida de color negre sobre
                                                                                                        fons blanc.

         18 - EB34
   13   14   15   16   17   18   19   20   21   22   23