Page 14 - Es Busqueret 34

per a una anàlisi d’isòtops estables
(Forero i Hobson 2003), amb l’objec-
tiu d’estudiar el canvi en la dieta dels
animals.
Cada any, durant el mes anteri-
or a la captura, també es realitza un
cert esforç a l’illa per llegir anelles
amb prismàtics o telescopi en indivi-
dus capturats en anys anteriors. Cal
dir que la taxa de reobservació és
relativament alta, malgrat el nom-
bre moderat d’individus adults ane-
llats. Gairebé el 30% dels individus
capturats ha estat vist almenys una
vegada un o més anys després de
la seva captura. Aquest treball de
captura-reobservació permet esti-
mar taxes de supervivència anuals
en els adults. A aquesta informació
també s’afegeixen recaptures d’indi-
vidus llegits en altres llocs o oposats
morts.

Un altre dels aspectes que s’es-
tudien és la grandària de posta i
d’ou. Poden ser bons indicadors de
les condicions de disponibilitat d’ali-
ment a la zona (almenys per a les fe-
melles) (Bolton et al. 1993). En cada
niu oposat en el transsecte es mesu-
ra la grandària de posta i de cada ou
(la llargària i l’amplada per estimar-
ne el volum).
Els resultats obtinguts fins al
moment són provisionals i alguns
estan pendents de publicació. Però,
per exemple, ja podem observar que
el tancament de l’abocador ha tin-
gut un gran efecte sobre diversos
aspectes de l’ecologia de les gavi-
nes. Cal dir que durant el 2011 es
va produir una mortalitat indirecta
de gavines a causa d’una campanya
massiva de desratització que va fer
repetit cada any en una mateixa de nius adients per a la captura es disminuir la població de gavines per
parcel·la (3227 m2 entre el far de munten trampes estil tent-trap. Amb consum de l’esquer per a rates, la
Llebeig i la torre sarraïna) en la qual aquest procediment, que ha resul- qual cosa pot interferir en la clare-
l’hàbitat es considera uniforme. Cal tat molt eficaç, s’han capturat en dat dels resultats. No obstant això,
afegir que aquesta parcel·la sembla els últims set anys 217 individus. Els sigui quina sigui la causa principal,
tenir característiques òptimes per a individus capturats són mesurats i tant els transsectes com l’estimació
l’espècie; per tant, les estimacions marcats amb anelles metàl·liques en de densitat de nius en la parcel·la
reportades podrien considerar-se una pota i en l’altra amb una anella de mostreig mostren una disminu-
màximes si s’extrapolen com a den- de plàstic de color taronja i codi al- ció radical de la població a l’illa de
sitat real per unitat de superfície per fanumèric individual per permetre’n Sa Dragonera. Aquesta disminució
al càlcul de la grandària total de la la lectura a distància. El sexe dels de la població es manté sobretot en
població en tota l’illa de Sa Drago- individus capturats és determinat els últims anys (Fig. 1) i s’estima al
nera. En tot cas ens pot servir com per mesures morfomètriques, ja que voltant del 25 % del que hi havia
un índex de densitat relativa per els mascles són majors que les fe- abans del tancament de l’abocador
conèixer la variació de la grandà- melles (Bosh 1996). El pes individual (un màxim d’unes 7000 parelles el
ria de la població al llarg dels anys. mitjà s’ha utilitzat com a mesura de 2009). És probable que aquesta
Una altra part de la feina, realitzada la condició física per comparar en- reducció es degui a un efecte con-
durant el mateix període i repetida tre anys. A més, s’ha recol·lectat a junt de la mortalitat indirecta per
cada any, és la captura d’individus cada individu capturat una mostra la campanya de desratització i del
adults reproductors. D’una sèrie de plomes (1a. primària) i de sang tancament de l’abocador, i és difícil

14 - EB34