Page 16 - Es Busqueret 34

grandària mitjana de posta és signi-
ficativa, fins al punt que, per exem-
ple, el 2012 el 46% de les postes
van ser de dos ous, el 31% dels nius
comptaven amb un ou i solament el
23% dels nius tenien tres ous. La
posta mitjana, per tant, ha arribat a
ser sorprenent baixa, probablement
la més baixa descrita per a aques-
ta espècie. El volum mitjà de l’ou
també disminueix ostensiblement.
Utilitzant els 892 ous mesurats de
postes de tres ous, entre 2007 i
2012 s’aprecia una disminució d’un
5% del volum entre abans i després
del tancament de l’abocador (Fig. 2).
És a dir, malgrat ser poques i tocar
a més després de la mortalitat del
2011 la disponibilitat d’aliment per a
les gavines sembla que segueix sent
mínima. Fig. 2 La grandària mitjana de l’ou abans i després va disminuir un 5%. Les línies
verticals indiquen l’interval de confiança al 95%.
Això s’aprecia també en la con-
dició física dels adults reproductors
capturats. Es confirma la dismi-
nució del pes mitjà dels individus
capturats (N=181). Per exemple, el
pes mitjà abans i després del tan-
cament de l’abocador ha estat d’un
10% més baix en les femelles (Fig.
3) i d’un 6.5% més baix en mascles.
Resumint: en els últims quatre anys,
no només hi ha menys gavines, sinó
que a més estan més primes i tenen
postes més petites, a partir del tan-
cament de l’abocador de Son Reus.
Les anàlisis d’isòtops estables,
que es realitzen en aquests mo-
ments, ens permetran analitzar en
profunditat el canvi de dieta i com-
parar-lo en el temps i amb la die-
ta en altres poblacions. No obstant
això, l’observació d’alguns regur-
gitats ens permet tenir una idea
d’aquest canvi, ja que hi ha dismi-
nuït òbviament la proporció de res- Fig. 3 Canvi en el pes mitjà de les femelles capturades abans i després del tanca-
tes orgàniques d’abocador (encara ment de l’abocador (línia puntejada). Les línies verticals indiquen l’interval de confi-
que segueixen apareixent), però es ança al 95%
constata un augment de la diver-
sitat de dieta i s’observa, aparent-
ment, un augment significatiu d’ali- amb historials de captura-recaptu- el temps. L’esforç de lectura s’ha re-
ments alternatius d’origen terrestre, ra d’individus, gràcies a l’esforç de alitzat principalment per membres
com ara olives o insectes, i també lectura realitzat principalment a Sa del grup. Aprofitem aquí per animar
augmenten - encara que no en gran Dragonera sobre els individus mar- a tots els aficionats a les aus que lle-
manera - els d’origen marí, tant cats amb anelles de plàstic. Espe- giu Es Busqueret que quan passegeu
els procedents de rebuig (peixos de rem que altres lectures realitzades amb els vostres telescopis o prismà-
fons) com els depredats directament fora de la colònia o en altres èpo- tics per Sa Dragonera ens doneu un
pels individus (petits pelàgics). ques de l’any ens siguin remeses en cop de mà. Així, si llegiu una anella
breu i amb totes les dades podrem taronja en una gavina remeteu-nos-
Resten encara altres aspectes estimar la supervivència dels adults la (figura 4). Això sí, poseu especial
per analitzar, com la supervivència marcats. Les estimes ens permetran atenció a les gavines que es posin a
dels individus. El marcatge d’in- saber si la supervivència local (és prop del camí que va de Cala Lladó
dividus adults no serveix de res si a dir, aquells individus que no han al far de Llebeig, entre març i maig
després no hi ha suficients lectu- mort ni se n’han anat) ha variat en de cada any. Segur que se’n pot lle-
res. Tenim ja una sèrie de 7 anys

16 - EB34