Page 17 - Es Busqueret 20

Identificació

Els pàrids

Segurament pel fet de ser espècies principalment forestals i un tant nervioses,
Per Cristina Fiol els pàrids poden presentar certa dificultat a l’hora d’identificar-los. Hi ha varia-
cions geogràfiques en algunes espècies i els joves ens poden confondre, però,
barratxina@hotmail.com
si sabem en què ens hem de fixar, els reconeixerem fàcilment.

Cyanistes caeruleus – Ferrerico blau - És aproximada-
ment de la mateixa mida que el ferrerico petit però amb
un dibuix facial bastant peculiar que ens servirà per no
confondre’l amb els altres ferrericos. Presenta un capell
de color blau-cel i brides i llista ocular negres (a manera
d’antifaç) que destaquen sobre el color de fons blanc del
cap. La part superior de la nuca i costats del coll presen-
ten una línia blau-negra que acaba d’emmarcar la cara.
Luc Viatuour / Wikipedia a diferència d’aquest, només amb una lleugera línia
Les parts inferiors són grogues com el ferrerico però,
longitudinal negra en el
centre de l’abdomen.
Les ales i la coa

i el mantell ver-
Parus major són també blaves
dós.
– Ferrerico - Com
indica el seu nom
científic, és el més gros del Maximilian Dorsch / Wikipedia
pàrids i pot ser el menys tímid dels nos-
tres ferrericos. Més o menys de la mateixa mida que un gorrió,
és característic el color negre del pili, que li arriba fins a l’ull,
baixa pel costat del clatell enrevoltant la galta i torna a pujar
cap a la gorga, i li deixa una galta blanca molt vistosa. També
és molt evident la franja negra central que li davalla des de
la gorga travessant el pit i abdomen, que són de color groc.
Les ales i la coa són blavoses i el mantell, verdós. Alerta amb
els jovenets, que a primera vista ens poden fer pensar que es
tracta d’un ferrerico petit.

Parus ater – Ferrerico petit - Semblant al ferrerico, aques-
ta espècie s’ha deixat veure comptades vegades a les
Balears. Per començar, és de mida més petita i d’aspecte
més compacte, fet que li dóna l’aparença de cap-gros i
coa-curt. El dibuix negre del cap ens podria fer-lo confon-
dre a primer cop d’ull amb el ferrerico, però se n’aprecien
Andreas Trepte / Wikipedia tament un pàrid, sinó que cap a l’abdomen. A més, la coloració general és més dis-
dues diferències principals: una evident taca blanca al
clatell i l’absència de franja central negra que li davalli
Aegithalos caudatus
creta, amb el mantell i les ales més grises i parts inferiors
– senyoreta - No és estric-
marronoses. Si tenim
sort i el podem
forma una família apart, aegitha-
lidae, emparentada amb aquests.
li veurem una
El primer que ens cridarà l’atenció observar bé,
d’aquesta espècie és la silueta. De cos petit i coa molt doble franja
llarga, això, juntament amb el moviment ondulant del seu vol, alar blanca, única
li donen una forma peculiar. El plomatge pot variar bastant en la seva família.
entre subspècies però, en general, veurem un ocell de color
més clar que els anteriors a les parts inferiors i part del cap, i
grisós per les parts superiors (mantell, ales i coa). Els adults Aviceda / Wikipedia
presenten una llista supercil·liar negra que arriba fins al clatell
amb la galta i auriculars clares. El veurem normalment en
grupets familiars.

EB20 - 17