Page 14 - Es Busqueret 20
P. 14

L’entrevista





                                                            Xavier Canyelles





        Per Enric Culat (eculat@balearsfaciencia.com),
        amb les il·lustracions de Xavier Canyelles

         “Els animals i les plantes són seriosos, però jo els veig molt d’humor”

             A en Xavier Canyelles li agradaria viure 200 anys, els cent primers per aprendre i els cent següents per
        seguir aprenent. Potser així tendria temps per gaudir de totes les seves aficions, que són moltes i variades:
        naturalista, il·lustrador, dibuixant, entomòleg, taxidermista, imitador, caricaturista, internauta… Del GOB diu
        que és un grup ideal per coincidir amb els altres naturalistes, “un grup en què saps que sempre
        t’escolten i t’obrin portes a nous projectes”.

                                                     EB - Tu ets l’autor del llibre   en l’humor  com en
                                                 Insectes  de  les  Illes  Balears.  Com   qualsevol  altra  dis-
                                                 va sorgir aquest projecte?     ciplina,  és molt
                                                     XC - Personalment, he de dir   important  sa-
                                                 que  és un  llibre que  no  m’agrada   ber de  què
                                                 gens. Però va sorgir de la necessi-  s’està  parlant
                                                 tat que,  almanco,  n’hi  hagués  un   i  quins  mit-
                                                 de publicat dedicat als nostres in-  jans es tenen
                                                 sectes. De fet, el problema amb què   per dur la tasca
                                                 em trobava quan era adolescent era   endavant.  Per
                                                 que no podia identificar els insectes   exemple,  jo  no
                                                 de Mallorca amb les guies europees,   podria  fer hu-
                                                 on  no  apareixen  els nostres ende-  mor sobre el
                                                 mismes, per exemple.           món  del  motor
                                                                                perquè  no  en
                                                     EB  -  I  d’on  ve  l’atracció  que   tenc ni idea.
                                                 sents per aquests petits animals?
                                                     XC - Realment no  ho  sé. El   EB - En aquest número d’Es Busque-
                                                 meu germà col·leccionava insectes  ret parlam bastant de son Bosc. Els esca-
                                                 quan  jo  era  molt petit i  m’encan-  rabats bataners que viuen allà s’hauran de
                                                 tava la  sèrie  La  abeja  Maya.  Més  fer caddis de golf?
                                                 endavant,  passant  hores al  camp,   XC  -  Una  bona  part  sí,  ja  que  els
                                                 aquests “bitxos” sempre m’han cri-  territoris on  viuen  les  larves han  estat
                                                 dat l’atenció. I quan et fiques en el   destrossats, encara que molts sobreviuen
         MIQUEL A. DORA                          món dels insectes, de cada vegada   dins de la terra i arena aixecada.
                                                 et sorprens més i aprens més coses
                                                 noves, la majoria espectaculars.   EB - I parlant de transformacions,
             EB - Naturalista, il·lustrador, dibui-                             també ets en un indiot a la tele.
        xant, entomòleg, imitador, caricaturista,   EB - Quines, per exemple?       XC  - La  televisió  funciona  per au-
        internauta…..  I  segur  que  ens  deixam   XC - Des de sistemes de reproduc-  diència. I l’audiència és la que comanda.
        moltes altres professions i ocupacions?  ció sofisticats com la partenogènesi, fins   Per tant,  tot allò  que  té més audiència
             XC - Bé, realment moltes d’aquestes   al  cultiu de fongs i  pulgons  per   s’ha d’explotar molt més. I com que en-
        coses van unides. Per exemple, el dibuix   part de formigues, passant       tre les meves imitacions, la que més
        i les caricatures van amb la meva faceta   per multitud  de  dades              m’agradava era la d’indiot, idò
        d’il·lustrador, mentre que tot el relacionat   interessants,  com                 els guionistes  i  productors
        amb l’estudi de la natura està inclòs dins   les migracions  de                     em digueren que sempre
        de la meva part naturalista. Quant a ser   les papallones  i                         acabàs els  meus monò-
        humorista, és només un entreteniment.  libèl·lules,  la  co-                           legs amb el crit d’indi-
                                            municació  de                                      ot.
             EB - Com a estudiós de la biodiver-  les  abelles,
        sitat  de les  nostres  Illes,  quines  són  les   els  sistemes                               EB - La natu-
        teves prioritats?                   de defensa, el                                         ra té una vessant
             XC - És impossible que un naturalis-  parasitisme i                                   humorística?
        ta sàpiga molt de tots els temes. L’ideal és   comensalis-                                     XC - La na-
        saber una mica de tot i tenir una especi-  me, la  meta-                                  tura no, els animals
        alitat. Jo, per exemple, sé d’aucells, però   morfosi…                         i plantes són seriosos. Però jo sí
        no em consider ornitòleg ni faig feina amb                                que els veig molt d’humor. M’encanten
        aquests animalets.  Sempre  m’he  sentit   EB - Sabem que els escarabats t’in-  aquestes panxetes rodones de les ànne-
        més atret pels invertebrats i, en concret,  teressen tant, que a vegades et transfor-  res, que caminen com a “homenets” obe-
        pels insectes i, dins dels insectes, pels co-  mes en un escarabat bataner radiofònic.   sos; el cant dels mussols, que sembla que
        leòpters.                               XC - Sí, he, he, he… Crec que tant   estiguin escanyats i que no els surt el to


         14 - EB20
   9   10   11   12   13   14   15   16   17   18   19