Page 12 - Es Busqueret 20
P. 12

Un racó per descobrir




        La península de Formentor



        Per Lalo Ventoso
        piringuela@yahoo.es

             La península de Formentor és, sense   tritzants i molt satisfactoris,
        cap dubte, el  millor  lloc de Mallorca per   dignes d’experimentar-se.
        observar la migració activa de moltes es-
        pècies, especialment de rapinyaires. La   És en  les  primeres
        seva situació geogràfica, en el vèrtex nord   setmanes  de març quan
        de l’illa, juntament amb l’orografia, ja que   comença el moviment  mi-
        té diversos cims que freguen els 400 me-  gratori i  es veuen  els pri-
        tres amb roquissars esmolats, fan que tota   mers aligots (Buteo buteo)
        la  península  sigui  un  observatori  natural   i  esparvers (Accipiter  ni-
        excel·lent per als amants de les aus. Un  sus).  Poc després,  milanes
        lloc on recrear-se contemplant aquell mo-  negres (Milvus  migrans)  i
        ment tan important per als nostres amics   reials  (Milvus milvus) i  les
        alats: l’instant de la migració, en què sur-  abundants  arpelles  (Circus
        ten a mar oberta a la recerca del paradís  aeruginosus).  A  finals  de   JUANJO BAZáN
        al continent.                       mes, el moviment d’aques-
                                            tes espècies és molt fluid i,   Pas migratori de cigonyes (Ciconia ciconia) sobre Formentor.
             Hi ha diversos llocs a Formentor que,   a  l’abril,  comença l’escàn-
        a  causa  de  la  seva  situació  estratègica  i   dol.  Mentre  el  flux  de  les   Ja  al  maig,  arriben els vertaders
        alçada, són especialment adients per ob-  espècies anteriors va creixent, comencen   asos de la  migració:  els aligots vespers
        servar aquest espectacle: la talaia d’Alber-  a sumar-s’hi arpelles pàl·lides (Circus cya-  (Pernis  apivorus),  els migrants amb  ma-
        cutx, el Pal, el Fumat i les Cases Velles.  neus), cigonyes (Ciconia ciconia), àguiles   júscules. Amb el seu vol potent i decidit
                                            marcenques (Circaetus gallicus), xoriguers   afronten la gran mar sense miraments i,
             Els observatoris més emprats són les   (Falco  tinnunculus),  arpelles cendroses   per això, molts cops són els guies d’altres
        Cases Velles i la talaia d’Albercutx però, en   (Circus pygargus), àguiles calçades (Hie-  espècies més indecises. De vegades se’n
        contades ocasions, a finals d’abril i prin-  raaetus  pennatus),  àguiles peixateres   veuen grans  estols (el  maig  de 2004  se
        cipis de maig es cobreixen tots els punts   (Pandion haliaetus), cigonyes negres (Ci-  n’observà un grup d’uns 2000 exemplars).
        d’observació a la vegada amb observadors  conia nigra), moixetes voltoneres (Neop-  Durant tot aquest mes, el pas de Pernis
        que es comuniquen entre ells amb emis-  hron percnopterus), xoriguers cama-roigs   és constant i, fins i tot, ben entrat el mes
        sors, el que  proporciona  moments elec-  (Falco vespertinus)… A finals d’abril es dó-  de juny. El maig també és excel·lent per a
                                            nen jornades d’infart!              l’observació de la resta d’espècies, encara
       El Pal (431m)                                                            que és molt dur estar moltes hores al sol
       És, sens dubte, el millor lloc de tota la
       península. Els 431 metres d’alçada es-                                Les Cases Velles (66m)
       molada fan que sigui una llançadora.                                  És  la  vall  situada  en  el  centre  de  la  península.
       Per allà passen totes les aus que, vén-  El Fumat (334m)              Des d’allà es veu tot el que creua i, com que és
       guin  d’on  vénguin,  han  d’agafar  tota   Situat una mica més a l’est, és excel-  a la base del Pal, també s’hi contempla tot el que
       l’altura que puguin abans d’amollar-se   lent  per observar els  rapinyaires que   s’enlaira des d’allà. L’inconvenient d’aquest lloc és
       cap a la mar. Malgrat tot, la dificultat en   vénen per la mar de la banda del puig   la gran altura des de la qual s’observen els rapi-
       l’accés (s’ha de pujar a peu, carregant   de la Victòria (a l’est). Tot i que des   nyaires. Pel fet d’estar més baix que els cims que
       tot  l’equip),  fa que els observadors   d’aquí es poder seguir les evolucions   l’envolten, fa imprescindible un bon telescopi. En
       només l’emprin en ocasions contades,   de  les  aus  per  tota  la  península,  no   aquest lloc també es recomana dur unes cadires,
       sobretot  a  finals  d’abril  i  principis  de   s’empra molt per la mateixa raó que el   per aprofitar l’espera de forma amena amb l’ob-
       maig, les millors dates del “pas”.  Pal: s’hi ha de pujar a peu. Des d’aquí   servació d’aucellons migrants sedimentats en els
                                           les vistes són també espectaculars.  camps de figueres i ametllers als dos costats de
                                                                             la carretera.


















                                                                              Alguns ornitòlegs, membres de GORA
                                                                              (Grup d’Observadors de Rapinyaires d’Albercutx),  RAFEL MAS
                                                                              observant el pas de migradors des de la Talaia.

         12 - EB20
   7   8   9   10   11   12   13   14   15   16   17