Page 13 - Es Busqueret 20

aguantant la calor. Els millors moments rerament també s’hi deixa veure molt so-
són quan s’observa els rapinyaires sortir vint algun grup de voltors lleonats (Gyps
cap a la mar o quan parteixen grups mix- fulvus) mesclats amb els voltors negres
tos de diverses espècies diferents. Com a (Aegypius monachus), que alegren la jor-
anècdota, els gran nombre de rapinyaires nada. A més dels rapinyaires, és continu el
que s’ho pensen molt i arriben a estar un pas d’hirundínids i abellerols (Merops api-
parell de setmanes intentant sortir cada aster) i, des dels cims, també es poden fer
dia i tornant cap enrere. Ha de ser dur observacions d’aus marines i dofins.
amollar-se a la mar i travessar-ne diversos
centenars de quilòmetres. Un altre espec- Tot això, sumat a
tacle és el vol majestuós de l’àguila mar- unes vistes inigualables, TONI SALAS
cenca (Circaetus gallicus) i fins i tot alguns fa de la península de For-
rapinyaires que, tot i no criar aquí, realit- mentor un lloc idíl·lic, el La Talaia d’Albercutx (375m)
zen vols nupcials “de camí”. En definitiva, paradís dels observadors Està situada en el cim d’Albercutx, just a l’ist-
és un plaer poder veure-les en estat sal- de rapinyaires de l’illa de me de la península, per on han de passar gai-
vatge i en plena migració, de vegades a Mallorca. • rebé tots els rapinyaires que hi entren. Si a
metres escassos. això li afegim qué té un accés molt fàcil, ja
que s’hi arriba en cotxe gairebé fins al cim,
A banda de les espècies citades, fan que sigui l’observatori més emprat pels
també se n’han observat algunes de molt Aligot vesper observadors. A més a més, té unes vistes in-
(Pernis apivorus)
rares, com l’arpella russa (Circus macrou- igualables.
rus) i l’esmerla (Falco columbarius). Dar- JUANJO BAZáN
I aquí, què hi veus?

Per Pere J. Garcias Què ens diuen els detalls de la imatge
perejota@telefonica.net
sobre aquest aucell?
Color de les parts superiors terrós, típic
1
dels alàudids. Adaptació al seu costum de
niar a terra, el que els fa passar desaper-
cebuts mentre coven.

Color de les parts inferiors crema, sovint
2
llistat, a la part superior del pit i al coll.

Ungla del dit posterior llarga i recta. La
3
diferència amb els motacíl·lids és que
aquests darrers la tenen llarga però cor-
ba.

La cresta llarga que ultrapassa la longitud
4
del cap ens indica que és una cucullada
(Galerida theklae). L’alosa (Alauda arven-
sis), que no cria a les Balears encara que
n’és un hivernant abundant, té una cresta
més curta que la longitud del cap.

Tant els adults com els juvenils fan una
5
muda completa després de l’època de
cria, i això ens impedeix deduir l’edat de
l’au pel desgast del plomatge a partir del
mes de setembre.

Els alàudids són una família d’aucells amb
6
una dieta omnívora. La mida i robustesa
del bec ens indica que poden menjar des
d’insectes a llavors i grans. No poden es-
clovellar les llavors i se les empassen sen- PERE J. GARCIAS
ceres. A l’estiu i, sobretot, durant la cria
dels polls, consumeixen una gran quanti-
tat d’artròpodes.

EB20 - 13