Page 8 - Es Busqueret 20

Parlen els experts - Son Bosc

Pèrdues a les Balears en l’Any de la Biodiversitat

Per Anna Traveset - IMEDEA (CSIC/UIB)
En aquests dies que sentim tant a xer- ha estat molt alterat prè-
rar, per desgràcia, de corrupció i malversació viament per mor de l’acti-
de fons públics, no puc deixar de pensar en vitat humana (antigament
els pocs escrúpols i en la gran irresponsabi- s’hi extreia arena i havia
litat que mostren alguns polítics que, durant estat zona de conreus,
un temps, tenen la ‘paella pel mànec’, i en les abandonats des de fa dè-
conseqüències que a llarg termini pot tenir cades), és una zona que es
un mal ús del seu poder. En alguns casos, els manté oberta al mar i que
doblers que han malversat potser es podran es podria anar recuperant
tornar a les arques públiques, i les repercus- amb els anys. Vull dir aquí
sions per als ciutadans no seran gaire greus, també que caldria que tots
almenys des del punt de vista econòmic, que féssim l’esforç de no pen-
no moral. Una altra història, però, és el mal sar en el nostre territori a
que poden fer al nostre territori, als valors curt termini i reflexionàs-
naturals, que és irreparable. El de Son Bosc sim sobre la Mallorca que
és un més dels casos de danys que haurem volem deixar als nostres
de recordar per molt temps si, finalment, es fills, néts, besnéts… ZEEBA KHAN
converteix en un camp de golf.
En segon lloc, la zona Censant pol·linitzadors a Son Bosc.
Com molts altres ciutadans d’aquesta és especialment rica en or-
illa, em deman: quin sentit té construir un quídies (el 2009, hi vàrem comptabilitzar prop diürnes com nocturnes. A la vegada, aquesta
altre camp de golf a Mallorca, si ja en tenim de 3000 peus d’orquídies de sis espècies dife- alta abundància i diversitat d’insectes atrau
prop de 25? Per què els polítics/promotors no rents en un àrea de poc més de tres hectàre- ocells a la zona, entre els quals val la pena
es paren a pensar un moment en el profit que es; en alguns llocs concrets hi podem trobar citar dues espècies protegides per la Unió Eu-
li podrien treure a aquesta zona tan diversa més de 30 peus per metre quadrat!), entre les ropea: l’abellerol (Merops apiaster) i el falcó
i tan bonica sense alterar-la? Costa tant de quals trobam la singular Anacamptis (Orchis) marí o de la reina (Falco eleonorae). El primer
veure que la presència d’una àrea natural, robusta, una impressionant orquídia típica de construeix els nius a forats fets als talussos
com és el parc de s’Albufera i Son Bosc, en praderies dunars que pot arribar a fer més d’arena, i per tant, la modificació de l’hàbitat
aquesta part de Mallorca, li dóna un caire es- de mig metre d’alçada i que, segons experts molt possiblement suposarà la seva desapari-
pecial a la platja de Muro i la fa molt més en orquídies - concretament l’anglès Richard ció irreversible d’aquesta zona; a més, caldrà
atractiva que altres zones per a moltíssims de Bateman, del Kew Royal Botanic Gardens- té veure si tindran suficient aliment (insectes)
turistes? i que en podrien venir encara molts la seva major població a Son Bosc. Sols amb per decidir quedar-s’hi a fer el niu. Per al fal-
més si es fes la propa- aquestes dues raons, có, Son Bosc també representa un lloc estra-
ganda necessària dels en molts països del tègic per alimentar-se en el període intermedi
valors ambientals que nostre entorn ja n’hi entre el final del pas migratori prenupcial i
té?. Són precisament hauria prou per decla- l’inici del pas postnupcial de passeriformes,
els valors ambientals rar la zona d’Interès ja que hi troba una gran quantitat de cole-
els que haurien de Nacional. En canvi, òpters, concretament d’escarabats bataners
considerar els empre- a Balears, i per més o de Sant Joan que, any rere any, emergei-
saris de la platja de irònic que sembli, una xen del sòl arenós de la zona. La destrucció
Muro per treure-li par- majoria de diputats al d’aquest espai igualment podria suposar la
tit econòmic, ja que Parlament ha votat a desaparició de Son Bosc d’aquest ocell ame-
perduraran molt més favor de declarar la naçat i protegit legalment i, per tant, perdrí-
temps que els benefi- zona ‘d’Interès Au- em l’oportunitat de contemplar aquest mera-
cis dubtosos d’un camp tonòmic’, perquè s’hi vellós i únic espectacle de la natura. Aquests
de golf. Ens manca pugui construir un exemples d’interaccions ens mostren, una
molta imaginació. (Per camp de golf. vegada més, que és erroni tractar la natura
motius d’espai no en- com un sistema de compartiments tancats,
traré a valorar aquí el I en tercer lloc, i que una bona política de conservació ha de
sentit que té construir però per a mi no considerar l’entorn, i no exclusivament les mil
més camps de golf, menys important que i busques hectàrees protegides.
considerant els esce- els dos anteriors, un
naris de canvi climàtic altre valor ambiental Son Bosc constitueix un recurs no reno-
que es preveuen per d’aquest espai és la vable, com tant d’altres a Mallorca, que me-
a l’àrea mediterrània CAROLINA MORALES gran diversitat de flora reixerien protecció perquè els puguin gaudir
i, concretament, per i fauna nativa, i d’inte- les generacions futures, i no hi ha dubte que,
a Balears, a bastant Rodanthidium i Megascolia en Orchis flagrans. raccions ecològiques una vegada convertit en un camp de golf, la
curt termini). que hi podem trobar i seva alta diversitat s’haurà reduït enorme-
gaudir. Hi hem censat prop d’un centenar d’es- ment. En els darrers 50-60 anys, hem perdut
Quins valors ambientals té Son Bosc? pècies de plantes, moltes anuals i d’una gran ja prop d’un 30% de la biodiversitat del plane-
varietat de formes i colors, que atrauen, a la ta, però sembla que encara no en tenim prou.
En primer lloc, cal recordar que Son vegada, una elevadíssima quantitat i diversi- Les Nacions Unides han declarat el 2010 l’any
Bosc és el que queda d’un hàbitat (dunes tat d’insectes (n’hem identificat fins ara 234 de la Biodiversitat, i a Balears ho celebram
costeres fixes amb vegetació herbàcia) que espècies diferents, la majoria pertanyents al perdent-ne més… és així de trist! •
està en regressió a Europa a causa de la grup dels himenòpters, que inclouen abelles, Agraïments: Tonyo Alcover, Alejandro Martínez-
pressió urbanística que hi ha hagut a la vespes i formigues). S’hi han trobat també Abrain i Beni Padrón, que han fet comentaris valu-
costa pel model de sol i platja. Malgrat que gran nombre d’espècies de papallones, tant osos a una versió prèvia d’aquest article.

8 - EB20