Page 6 - Es Busqueret 20

recollit per la revista National Geographic. que valora l’impacte ambiental de deter-
En algunes ocasions s’han arribat a regis- minats projectes i que depèn de la Con-
trar més de 100 falcons simultàniament. selleria de Medi Ambient, l’any 2005 infor-
mà favorablement del projecte de camp
Per damunt de les orquídies, els de golf malgrat un informe desfavorable
abellerols i els falcons, la importància emès pel Servei de Protecció d’Espècies
ecològica de Son Bosc rau sobretot en de la pròpia Conselleria. Això sí, l’informe
el conjunt de la seva biodiversitat i en d’Espècies és desfavorable, però amb con-
les relacions que s’estableixen entre dicions per si la CBMA decidís no fer-ne
diferents espècies (la dels falcons i cas (és el primer informe d’aquest tipus
els escarabats n’és un bon exemple). que hem vist mai). D’aquestes condicions,
Son Bosc ha estat identificat com una la CBMA decidí acceptar només aquelles
de les zones amb més biodiversitat de que no afectassin substancialment el pro-
Mallorca, més alta que la majoria de zones jecte. En definitiva: el projecte havia de
incloses dins el veïnat Parc Natural de s’Al- rebre el vistiplau ambiental sí o sí. Recor-
bufera. dem un detall important: la Conselleria de
Medi Ambient estava dirigida per Jaume
Però ja us podeu imaginar que Font (Partit Popular) que públicament ha-
no tothom sap, pot o vol apreciar tota via donat suport al projecte de camp de
aquesta riquesa natural. Des de l’any golf.
Orquídia de prat 1998 es tramita a la zona un camp
Orchis robusta
de golf, promogut per Golf Playa
de Muro S.A. Aquesta societat Son Bosc ha estat
està participada fonamen-
talment per empreses identificat com un
hoteleres amb forta
implantació a la dels llocs amb més
platja de Muro, biodiversitat de
com Grupotel
(amb el 43% Mallorca, superior a
del capital) o
Cesgarden (amb la de moltes àrees
Les con- el 29%). L’exbatle que actualment
dicions particulars de Muro, del qual parlàrem al
de sòl arenós i humit principi, participa en una societat que, a la formen part del Parc
són adequades, a més de per a les vegada, forma part de Cesgarden. Natural de s’Albufera
orquídies, per a moltes altres espècies de
flora que atreuen gran quantitat d’insec- L’any 2003, amb el Pacte de pro-
tes. Hi trobarem espècies molt interes- grés al Govern, s’acordà la incorporació de
sants, com la papallona Hyles dahlii, en- Son Bosc i altres zones al Parc Natural de L’obligació legal de fer un Pla de
dèmica de les Balears, i fins i tot s’hi estan s’Albufera. Però 8 mesos més tard, amb conservació de l’orquídia de prat, pel fet
estudiant alguns especímens que podrien Jaume Matas a la presidència del nou exe- d’estar catalogada com a vulnerable, es va
constituir noves espècies encara no des- cutiu, la protecció fou revocada i es deixà solucionar amb un Pla de mínims, que no
crites per la ciència. el camí net al camp de golf. inclou com a zona de protecció tota l’àrea
potencial per a l’espècie (fins hi tot hi va
Aquests insectes són l’aliment de La tramitació d’aquest projecte quedar fora algun exemplar). Aquest fet,
moltes espècies d’aus, algunes espectacu- és un exemple “de llibre” de fins on es pot en la nostra opinió no garanteix la con-
lars. L’abellerol (Merops apiaster) és l’aucell arribar a viciar el control ambiental de les servació de la població d’orquídia que, en
multicolor per antonomàsia. El mes d’abril actuacions urbanístiques. La Comissió Ba- principi, s’hauria de pretendre protegir, i
arriba des dels seus llocs d’hivernada afri- lear de Medi Ambient (CBMA), organisme pensam que es va ajustar de forma que
cans i, per reproduir-se, s’instal·la a zones
on el terra és prou tou com per poder-hi
excavar els seus nius. Per això utilitza so-
bretot els terrenys dunars. Els darrers 20
anys s’ha reduït moltíssim el nombre de
localitats mallorquines on cria l’abellerol,
i Son Bosc és, en aquests moments, amb
una quinzena de parelles, la major colònia
mallorquina d’aquest aucell amenaçat.

Una altra espècie espectacular
que també passa l’hivern al sud (en aquest
cas a Madagascar) és el falcó marí (Falco
eleonorae). Durant la primavera i l’estiu els
insectes són part fonamental de la seva di-
eta, i a Son Bosc hi té lloc un vertader es-
pectacle. A principis d’estiu, des de la pos-
ta de sol i fins que arriba la fosca negra,
emergeixen del terra els escarbats de Sant
Joan (Polyphylla fullo), que volen cap als
pins per alimentar-se. És el moment que
aprofiten els falcons per fer-se amb aquest
escarbatot, capturant-lo i menjant-se’l en
vol. Aquest comportament va ser registrat Sebel·lí
per primera vegada l’any 2004, fet que fou Burhinus oedicnemus

6 - EB20