Page 19 - Es Busqueret 20

(Blue Mountains), que prenen el seu nom
de la boirina blavosa que crea l’oli que es Casuari
desprèn dels eucaliptus i que de vegades Casuarius casuarius
els envolta. Por últim, vàrem recórrer la
urbanitzada costa nord fins al Hunter Va-
lley, una zona famosa per les seves vinyes
i amb paisatges variats.
Els parcs nacionals són excel·lents,
molts son enormes i tots molt ben equi-
pats, ben conservats i senyalitzats. Boscos
d’ucaliptus (Eucalyptus sp.) i Ficus sp. són
la norma general pel que fa a la vegeta-
ció. Observam els petits passaforadins
australians superbs (Malurus cyaneus),
semblants a un passaforadí europeu vestit
de carnaval amb plomatge blau i vermell
metàl·lic; sorolloses cacatues negres de
coa groga (Calyptorhynchus funereus);
acanthizes (Acanthizidae), més o menys
equivalents als nostres ferrericos i igual
d’inquiets; l’au nacional d’Austràlia, l’ocell
lira superb (Menura novaehollandiae),
més fàcil d’escoltar que d’observar; i els
menjamel campaners (Manorina melanop- de costa. Sorprenentment, és bastant ac-
hrys), remarcables pels seus reclams en cidentada, amb muntanyes i cràters vol-
grup, capaços d’omplir el bosc de petites cànics apagats. La nostre ruta ens portà
campanades que semblen provenir de to- al parc nacional del Daintree, amb el riu
tes parts a la vegada. del mateix nom. És el parc nacional més
important, amb una biodiversitat impres-
És fàcil acostar-se a moltes sionant. Amb 1200 km² d’extensió, inclou
el bosc tropical més antic del món, amb
aus australianes, més de 135 milions d’anys d’antiguitat i La sensació, en ser a prop
fins i tot amb la mà una important representació de rèptils i d’un casuari, era la d’estar
marsupials, a més de 430 espècies d’aus.
Una de les famílies d’aus més ob- Aquí hi observam el menjamel de Macleay en presència d’un dinosaure
servables per la seva omnipresència a (Xanthotis macleayana), un endemisme al més pur estil velociraptor
tot Austràlia i gran variació d’espècies australià amenaçat per la seva reduïda
son els menjamel (Meliphagidae). El seu distribució al Daintree i voltants. En el Només el 2 per cent dels visitants
nom en anglès, Honeyeater, fa referència transcurs d’un passeig pels boscos frondo- dels boscos tropicals de Queensland tenen
a la atracció que senten per les flors i el sos de la part més interior hi vàrem poder la sort d’haver tingut un encontre amb el
nèctar (i per qualsevol peça de fruita que veure alguns endemismes curiosos, com el casuari (Casuarius casuarius) en el seu
duguis). curutié de Spalding (Orthonyx spaldingii), hàbitat natural. El nostre encontre amb
semblant a un rupit gegant que recorre el l’animal terrestre “més perillós d’Austràlia”
Alguns boscos s’intercalen amb bosc en grups familiars sense cap por als i l’ocell “més perillós del món” va ocórrer
grans extensions de camp obert per a la humans. als voltants de la casa d’uns ornitòlegs, al
pastura i els cultius, que recorden molt el El nord d’Austràlia alberga tres espè- mig del bosc tropical. El casuari femella,
nord d’Europa. Són la residència de moltes cies d’aus del paradís a causa de la seva que és considerablement més gran que el
aus nadives que s’hi han adaptat, com el proximitat a Nova Guinea. L’endèmic ocell mascle, es va passejar a prop de nosaltres,
papagai australià (Alisterus scapularis), di- fusell de la reina Victòria (Ptiloris victoriae) ignorant-nos, mentre de lluny escoltàvem
amants del gènere Estrildidae, la cacatua va ser-ne el primer que vaig poder veu- consells com “no li mireu els ulls” i “no féu
de cap rosat (Eolophus roseicapillus) i la re. Cada mascle té un “escenari” en una moviments bruscs”, uns consells valents
cotorra de Pennant (Platycercus elegans). clariana de la vegetació, una branca nua en mirar el tros d’ocell davant de nosal-
amb vistes, des d’on realitza la seva “fun- tres, de 70 Kg. i tot múscul. Pel que sem-
La segona meitat del viatge comen- ció” davant una congregació de femelles bla, té la reputació de tenir, de vegades,
çà a Cairns, al nord de Queensland, ciu- marrons. La sort ens va acompanyar i un molt males puces, sobretot els mascles,
tat seu de la Gran Barrera de Corall, que mascle ens regalà un “ball” ple de blaus que són els encarregats de cuidar dels
es prolonga al llarg de 2600 quilòmetres iridiscents i “trets”. polls. Per defensar-se, van armats amb un
ganivet esmolat a cada pota, l’ungla del
dit més extern. La sensació, en ser a prop
d’aquesta au, era la d’estar en presència
d’un dinosaure al més pur estil velocirap-
tor. Una experiència inoblidable.
Potser el que més crida l’atenció
d’Austràlia és la seva extensió, amb ho-
ritzons i carreteres inacabables. És fàcil
acostar-se a moltes aus australianes, fins
i tot amb la mà, fregant el ridícul de vega-
des i, possiblement, com a conseqüència
de com n’és de recent la colonització hu-
mana. En resum, Austràlia és un paradís i
destinació essencial per als amants de la
naturalesa. •

EB20 - 19