Page 20 - Es Busqueret 20

Quadern de camp

Per Steve Nicoll Gen Es pot veure al port de Palma una
estebannic74@hotmail.com 12 gavina camagroga (Larus cachin-
nans) adulta. Possiblement es trac-
Des Nova observació aquest hivern d’un ta del primer registre d’un exemplar adult
a Balears d’aquesta espècie, que es deixa
3 hortolà blanc (Plectophenax nivalis), veure cada vegada amb més freqüència a
aquesta vegada al centre de Mallor-
ca, a prop de Sineu. Maties Rebassa. Europa Occidental. Maties Rebassa.

Gen Mar Dos nous registres de ga- Gen En ple mes d’hivern ens arriba una
cita d’un cucui reial (Clamator glan-
10 5 vines atlàntiques (Larus ar- 15 darius) observat a la Mola de For-
gentatus) de primer hivern
Àguila peixatera
al port de Palma. És possible que aquesta mentera. Una cita extraordinària per l’es- Pandion haliaetus
espècie no sigui tan rara a Balears com es pècie i per la data en què es veu aquest
pensava, però segurament passa molt de- exemplar. Santi Costa. ANTONI MUñOZ
sapercebuda entre tantes gavines (Larus
michahellis). Maties Rebassa. Feb Detectada la presència de una se- Mar Entra al Centre de Recuperació
2 nyoreta (Aegithalos caudatus) als 8 de la Fauna Salvatge (COFIB) un
voltants del castell de Bellver. La
exemplar de busqueret de garriga
Gen S’observa un exemplar de fuell de primera cita d’aquesta espècie de colonit- (Sylvia cantillans) després de col·lidir amb
11 collar (Charadrius morinellus) dins zació recent tan a prop de Palma. Cristina un vehicle. Es tracta d’una cita molt prime-
un gran grup de juies (Vanellus va-
nellus) i fuells (Pluvialis apricaria) als vol- Fiol, Jose Luis Martínez. renca d’una espècie transahariana, ja que
tants de la depuradora del Prat de Sant normalment els primers exemplars s’ob-
Jordi, Mallorca. Damià Jaume. Feb Karin, l’àguila peixatera (Pandion serven a començament del mes d’abril. La
24 haliaetus) sueca capturada al Parc cita coincideix amb una setmana de molt
Gavina camagroga Natural de S’Albufera i marcada i fred i neu a Mallorca. L’aucell es recupera i
Larus cachinnans equipada amb un emissor via satèl·lit l’hi- s’allibera el mateix dia. COFIB, Luís Parpal,
vern passat, ha tornat a iniciar el viatge al Patxi Blasco.
nord cap a la seva localitat de cria. Durant
el trajecte ha seguit la mateixa ruta que Mar També molt primerenca aquesta
l’any anterior i ha utilitzat els mateixos 9 cita d’un capsigrany (Lanius sena-
llocs per fer escala durant el camí, aturnt tor) feta a Sant Mateu, Eivissa. Els
uns dies al Parc Natural de Lorraine, Fran- capsigranys passen l’hivern mes enllà del
ça. Toni Muñoz. desert del Sàhara. Oliver Martínez.
MATIES REBASSA

Quin nom més rar!

Oenanthe oenanthe

Per Pere J. Garcias

Oenanthe és un nom grec compost si més no els científics victorians, troba-
d’oinos (vi) i anthos (flor). Al·ludeix al pri- ren que pronunciar arse era poc elegant
mer brot de la vinya, la flor de vinya, una i, aprofitant que wheat és blat, argumen-
planta umbel·lífera del mateix gènere i una taren que el nom derivaria del costum de
au indeterminada citada per Aristòtil que l’au de freqüentar els camps de blat; un
seria, molt possiblement, el tudó (Colum- costum que l’aucelló no té.
ba palumbus). Per a Plini, el nom designa
el raïm salvatge i una au no identificada. En altres idiomes es fixen en el re-
Sembla que el punt comú de totes aques- clam. Així, en francès l’anomenen traquet
tes designacions seria el color gris blavós motteux (traquet dels terrossos) i això és
del raïm i del dors tant del tudó com de perquè als gèneres oenanthe i saxicola
l’aucell que ens ocupa. els diuen traquets per la similitud del seu
reclam amb el renou que fa el cadell del
En diversos idiomes s’ha recollit la molí (traquet en francès) quan colpeja
característica més notable de l’au, el carpó cada volta que deixa caure el gra a la tre- ANTONI MUñOZ
blanc, per a batiar-la. En català l’anome- muja mentre mol la farina. Curiosament, a
nen còlit gris, en castellà collalba gris, pro- Mallorca també s’usa traquet per al vitrac dir menjar sorollosament. Deuen tenir l’oï-
bablement derivat de cola i alba (un cultis- (Saxicola torquata). En portuguès, han op- da molt fina, aquests alemanys.
me per blanc) i en italià culbianco (sense tat per un nom onomatopeic, chasco cin-
comentaris). En anglès, el nom wheatear zento, (cendrós) mentre que en alemany té El nom recomanat a les Balears és
requereix una petita explicació. En princi- un nom molt curiós, steinschmätzer, que, coablanca, però també s’han recollit di-
pi, deriva de white (blanc) i una corrupció literalment, vol dir traquet de les pedres. versos noms com culblanc i primavera, un
d’arse (cul), però sembla que, a mida que El nom genèric dels traquets en alemany, nom que em sembla d’allò més adient per
els anglesos anaven fent-se més erudits, schmätzer, ve del verb schmatzen, que vol il·lustrar aquest número. •

20 - EB20