Page 26 - Es Busqueret 45

Dodo

Un cas interessant, d’un passat
també recent, és el de l’extint Dodo,
Raphus cucullatus que habità les illes
Maurici (situades a l’oceà Índic, a 900
km de l’illa de Madagascar) fins aproxi-
madament l’any 1680. Símbol per excel-
lència de l’efecte dels humans en l’ex-
tinció dels animals, és també exemple
de gigantisme insular.
El Dodo era un colom gegant, d’un
metre d’altura i entre els 17,5 i els 30 kg
de pes que possiblement va evolucio-
nar a partir dels coloms que migraven
entre Àfrica i el sud-est asiàtic. En pocs
milions d’anys els coloms migrants que
niaven a Maurici, en trobar aliment sufi-
cient i no tenir l’amenaça de cap depre-
dador, quedaren a l’illa on evolucionaren
aïllats del continent. Sense la necessitat
de fugir, s’adaptaren aviat a la vida ter-
restre i els dodos perderen la capacitat
de volar, a causa d’una forta minva de la
Plomes de moa;Tinamú (Patrick Coin), parent viu des moa musculatura i dels lligaments a l’estern.
També es va transformar el plomatge,
que es va tornar filamentós i a escurçar
del cos, excepte les cames i la major que els moas gegants creixien durant
part del cap. Els peus eren grossos i un període molt llarg, uns 10 anys, fins a extraordinàriament, quedant proveït
poderosos, i tenien un coll llarg que els aconseguir la grandària d´adult. 1,2,3 així d’unes poques plomes arquejades
1,2,3,4
permetia tant pastar al terra com arri- Varen ser exterminades aproxi- i fixades feblement.
bar a la vegetació més alta. En relació madament fa només uns 500 anys pels Se sap que el Dodo era de color
amb el seu cos, el cap era petit, amb un colons polinesis (maoris), a causa de la grisenc i que el seu bec era molt llarg
bec punxegut, curt, llis i un poc corbat. caça i a la pèrdua d’hàbitat per a l’agri- (23 cm) i d’estranya forma, amb una gran
Sembla que eren capaços d’emetre vo- cultura, 300 anys abans de l’arribada punta en forma de garfi. Tenia potes ro-
calitzacions profundes, sorolloses i res- dels colons europeus 1,2,3. bustes, de color groc, que mantenien el
sonants, tret únic dins els ratites. Depe- seu gran pes, i estaven provistes d’un
nent de l’espècie, els moas mesuraven 1. Anderson, A. (2003). Prodigious birds: moas and grapat de plomes arrissades a la part
moa-hunting in New Zealand. Cambridge Univer-
entre 0,9 i 3,6 m d’alt, i pesaven entre 14 sity Press. posterior. Unes ales molt petites, un pes
i 236 kg. Se sap amb certesa que les fe- 2. Worthy, T. & Holdaway, R., The Lost World of the elevat i un estern insuficient, el feien
melles eren més grans que els mascles. Moa: Prehistoric Life of New Zealand. Indiana Uni- incapaç d’aixecar el vol. 2,4
Les espècies Dinornis robustus (Moa ge- versity Press (2003), ISBN 978-0253340344 La imatge tradicional del dodo és
gant de l’illa Sud ) i Dinornis novaezea- 3. Bunce, Michael; Worthy, Trevor H.; Ford, Tom; la d’una au grossa i maldestra, però avui
landiae (Moa gegant de l’illa Nord) són Hoppitt, Will; Willerslev, Eske; Drummond, Ale- dia, l’opinió general de la comunitat ci-
xei; Cooper, Alan (2003). «Extreme reversed se-
les aus més grans que han existit. La xual size dimorphism in the extinct New Zealand entífica és que els vells dibuixos del
femella de l’espècie Dinornis robustus, moa Dinornis». Nature 425 (6954): 172-175. PMID dodo retrataven exemplars captius que
12968178. doi:10.1038/nature01871.
amb un pes d’entre 230 i 280 kg, arribava havien estat sobrealimentats. Les crò-
als 3,6 m d’altura. La presència d’anells 4. Abraham Alonso. Los humanos provocaron la niques de l’època parlen del seu gran
extinción de las moas. http://www.muyinteresan-
de creixements als ossos, són indicis te.es

Ou d´au elefant comparat amb el d´una gallina; Reconstrucció d´au elefant (a Bioparc, València); Kiwi (per Glen Fergus), el parent viu de l´au
elefant
26 - EB45