Page 24 - Es Busqueret 45

Parent viu de les aus del terror, Cariama cristata ( Whaldener Endo) i detall de la seva ungla desenvolupada (Matt Edmonds)

aus. La cúspide de la piràmide tròfica 3. Alvarenga, Herculano M. F; Höfling, Elizabeth altura lleugerament superior als 2 m i
l’ocupaven les aus del terror. La forma- (2003). «Systematic revision of the Phorusrhacidae uns 280 kg de pes, i va viure fa uns 40
(Aves: Ralliformes)» (pdf). Papéis Avulsos de Zoo-
ció de l’Istme de Panamà i la conse- logia 43 (4). pp. 55-91. m.a a l’oest d’Amèrica del Nord 1,2,3.
qüent arribada dels moderns mamífers 4. Agnolín, F. L. 2007. Brontornis burmeisteri Mo- No es coneixen molt bé les causes
carnívors des d’Amèrica del Nord, va ser reno & Mercerat, un Anseriformes (Aves) gigante de l´extinció dels gastòrnids. Es postula
la sentència de mort per als forracocos. del Mioceno Medio de Patagonia, Argentina. Re- que van arribar a extingir-se a causa de
vista del Museo Argentino de Ciencias Naturales
Però la seva extinció, fa uns 1,8 m.a, no 9:15–25. Crossref les glaciacions del moment, al no saber
va ser sobtada. Després de l’aparició de 5. Mayr, G., & Noriega, J. I. (2013). A well-preserved adaptar-se a les noves circumstàncies.
l’istme, alguns forusràcids van aconse- partial skeleton of the poorly known early Miocene També hi ha la teoria que com niaven
guir entrar fins Amèrica del Nord i so- seriema Noriegavis santacrucensis. Acta Palaeon- a terra sense cap tipus de defensa o
tologica Polonica, 60(3), 589-598.
breviure allà un temps. 1,6
6. Hoffmeister, M. F. C. El origen de la fauna Suda- protecció, els ous eren presa fàcil dels
Avui sobreviuen a Amèrica del mericana moderna: de Gondwana al Gran Inter- depredadors. Aquest fet suposaria la
cambio Americano.
Sud uns parents propers als forusràcids: disminució de l’èxit reproductiu i, a la
els sariàs o cariàmids, dels quals hi ha 7. Van detrás de las huellas de las “aves del ter- llarga, la seva extinció. 1,2,3
ror” en Argentina. 2 Noviembre 2014. http://www.
dues espècies (Cariama cristata i Chun- elciudadanoweb.com 1. Mourer-Chauviré, C., & Bourdon, E. (2016). The
ga burmeisteri). Són unes aus corredo- Gastornis (Aves, Gastornithidae) from the Late Pa-
res de les planes arbustives tropicals, leocene of Louvois (Marne, France). Swiss Journal
of Palaeontology, 135(2), 327-341.
sabanes i pampes de Brasil, Bolívia, Gastornis 2. Witmer,Lawrence and Rose, Kenneth (1991). «Bi-
Paraguai, Uruguai i Argentina. Són om- Els gastòrnids (Gastornithidae) són omechanics of the jaw apparatus of the gigantic
nívores, fan poc menys d´1m i rarament una família extinta de grans aus no vola- Eocene bird Diatryma: Implications for diet and
volen. Presenten les urpes esmolades, dores que va viure fa entre 60 m.a i 30 mode of life». Paleobiology 17 (2): 95-120.
amb l’ungla del segon dit molt corba- m.a. Pertanyen a una branca que es va 3. European Association of Geochemistry. “Terror
bird’s beak was worse than its bite: ‘Terror bird’ was
da, extensible, semblant a la dels velo- separar prest dels anseriformes (grup probably a herbivore.” ScienceDaily. ScienceDaily,
cirraptors, tot i que no tan gran com la que inclou ànneres, oques, cignes...) i 29 August 2013. <www.sciencedaily.com/relea-
d’aquells dinosaures. Els cariàmids em- tenien becs i cranis enormes, similars ses/2013/08/130829214559.htm>.
pren aquesta ungla desenvolupada per a les “aus del terror” d’Amèrica del Sud,
pujar als arbres i per trossejar les seves i tradicionalment considerades com a Dromornis “Mihirungs”
preses quan són massa grans per em- predadores de petits mamífers. No obs-
passar-les senceres. Encara que més tant, algunes característiques, com la Els dromornítids (Dromornithidae),
corpulents i incapaços de volar, els pri- manca d’urpes esmolades o l’estructura també coneguts com a “Mihirungs” (en
mers forusràcids foren molt semblants del seu bec, ens indiquen que aques- maorí significa l’au de l’infern o del tro)
als sariàs, també amb la segona ungla tes aus probablement s’alimentaven de són una família extinta d’aus no vola-
de les potes corbada i extensible, l’ús material vegetal dur i de llavors 1,2,3. dores gegants que van habitar el conti-
principal de la qual havia de ser la caça. nent australià des de fa uns 15 m.a i fins
2,7 Inclou, per ara, un únic gènere fa uns 30.000 anys. Són aus semblants
amb unes poques espècies. Els fòssils a les Aus del Terror, amb ales molt re-
1. Roberto Díaz Aros. Tras las huellas de las aves
del terror. CHILE, abril de 2012. Centro de Estudios d’aquestes aus han estat trobades a Eu- duïdes en proporció al cos, potes ex-
Paleontológicos de Chile. http://www.cepchile- ropa, Estats Units, i a la Xina. Les restes tremadament llargues i gruixudes, que
paleontologia.es.tl/
més antigues provenen totes d’Europa, els ajudava a obtenir velocitat i agilitat,
2. Ciancio, M. R., Soibelzon, E., & Francia, A. (2015). i és probable que el gènere s’originés
Caminando entre gliptodontes y tigres diente de i amb un bec desproporcionadament
sable (pp 108-109) aquí. L´espècie més grossa coneguda gran. No obstant això, no està clar qui-
és la Gastornis giganteus, que tenia una
24 - EB45