Page 24 - Es Busqueret 45
P. 24

Parent viu de les aus del terror, Cariama cristata ( Whaldener Endo) i detall de la seva ungla desenvolupada (Matt Edmonds)


        aus.  La  cúspide  de  la  piràmide  tròfica   3.  Alvarenga,  Herculano  M.  F;  Höfling,  Elizabeth   altura lleugerament superior als 2 m i
        l’ocupaven les aus del terror. La forma-  (2003). «Systematic revision of the Phorusrhacidae   uns 280 kg de pes, i va viure fa uns 40
                                            (Aves: Ralliformes)» (pdf). Papéis Avulsos de Zoo-
        ció de l’Istme de Panamà i la conse-  logia 43 (4). pp. 55-91.          m.a a  l’oest d’Amèrica del Nord 1,2,3.
        qüent arribada dels moderns mamífers   4. Agnolín, F. L. 2007. Brontornis burmeisteri Mo-  No es coneixen molt bé les causes
        carnívors des d’Amèrica del Nord, va ser   reno & Mercerat, un Anseriformes (Aves) gigante   de l´extinció dels gastòrnids. Es postula
        la sentència de mort per als forracocos.   del Mioceno Medio de Patagonia, Argentina. Re-  que van arribar a extingir-se a causa de
                                            vista del Museo Argentino de Ciencias Naturales
        Però la seva extinció, fa uns 1,8 m.a, no   9:15–25. Crossref           les glaciacions del moment, al no saber
        va ser sobtada. Després de l’aparició de   5. Mayr, G., & Noriega, J. I. (2013). A well-preserved   adaptar-se a les noves circumstàncies.
        l’istme, alguns forusràcids van aconse-  partial skeleton of the poorly known early Miocene   També hi ha la teoria que com niaven
        guir entrar fins  Amèrica del Nord i  so-  seriema Noriegavis santacrucensis. Acta Palaeon-  a terra sense cap tipus de defensa o
                                            tologica Polonica, 60(3), 589-598.
        breviure allà un temps.  1,6
                                            6. Hoffmeister, M. F. C. El origen de la fauna Suda-  protecció, els ous eren presa fàcil dels
             Avui sobreviuen a Amèrica del   mericana moderna: de Gondwana al Gran Inter-  depredadors. Aquest fet suposaria la
                                            cambio Americano.
        Sud uns parents propers als forusràcids:                                disminució de l’èxit reproductiu i, a la
        els sariàs o cariàmids, dels quals hi ha   7. Van detrás de las huellas de las “aves del ter-  llarga, la seva extinció.  1,2,3
                                            ror” en Argentina. 2 Noviembre 2014. http://www.
        dues espècies (Cariama cristata i Chun-  elciudadanoweb.com             1. Mourer-Chauviré, C., & Bourdon, E. (2016). The
        ga burmeisteri). Són unes aus corredo-                                  Gastornis (Aves, Gastornithidae) from the Late Pa-
        res  de les planes arbustives tropicals,                                leocene of Louvois (Marne, France). Swiss Journal
                                                                                of Palaeontology, 135(2), 327-341.
        sabanes i pampes de Brasil, Bolívia,   Gastornis                        2. Witmer,Lawrence and Rose, Kenneth (1991). «Bi-
        Paraguai, Uruguai i Argentina. Són om-  Els gastòrnids (Gastornithidae) són   omechanics  of  the  jaw  apparatus  of  the  gigantic
        nívores, fan poc menys d´1m i rarament   una família extinta de grans aus no vola-  Eocene bird Diatryma: Implications for diet and
        volen. Presenten les urpes esmolades,   dores que va viure  fa entre  60 m.a  i 30   mode of life». Paleobiology 17 (2): 95-120.
        amb l’ungla del segon dit  molt corba-  m.a. Pertanyen a una branca que es va   3. European Association of Geochemistry. “Terror
                                                                                bird’s beak was worse than its bite: ‘Terror bird’ was
        da, extensible, semblant a la dels velo-  separar prest dels anseriformes (grup   probably a herbivore.” ScienceDaily. ScienceDaily,
        cirraptors, tot i que no tan gran com la   que inclou ànneres, oques, cignes...) i   29 August 2013. <www.sciencedaily.com/relea-
        d’aquells dinosaures. Els cariàmids em-  tenien becs i cranis enormes, similars   ses/2013/08/130829214559.htm>.
        pren aquesta ungla desenvolupada per   a les “aus del terror” d’Amèrica del Sud,
        pujar als arbres i per trossejar les seves   i tradicionalment  considerades com a   Dromornis “Mihirungs”
        preses quan són massa grans per em-  predadores de petits mamífers. No obs-
        passar-les senceres. Encara que més   tant, algunes característiques, com la   Els dromornítids (Dromornithidae),
        corpulents i incapaços de volar, els pri-  manca d’urpes esmolades o l’estructura   també coneguts com a “Mihirungs” (en
        mers forusràcids foren molt semblants   del seu bec, ens indiquen que aques-  maorí significa l’au de l’infern o del tro)
        als sariàs, també amb la segona ungla   tes aus probablement s’alimentaven de   són una família extinta d’aus no vola-
        de les potes corbada i extensible, l’ús   material vegetal dur i de llavors 1,2,3.  dores gegants que van habitar el conti-
        principal de la qual havia de ser la caça.                              nent australià des de fa uns 15 m.a i fins
        2,7                                     Inclou, per ara, un únic gènere   fa uns 30.000 anys. Són aus semblants
                                            amb unes poques espècies. Els fòssils   a les Aus del Terror, amb ales molt re-
        1. Roberto Díaz Aros. Tras las huellas de las aves
        del terror. CHILE, abril de 2012. Centro de Estudios   d’aquestes aus han estat trobades a Eu-  duïdes en proporció al cos, potes ex-
        Paleontológicos de Chile. http://www.cepchile-  ropa, Estats Units, i a la Xina. Les restes   tremadament llargues i gruixudes, que
        paleontologia.es.tl/
                                            més antigues provenen totes d’Europa,   els ajudava a obtenir velocitat i agilitat,
        2. Ciancio, M. R., Soibelzon, E., & Francia, A. (2015).   i és probable que el gènere s’originés
        Caminando entre gliptodontes y tigres diente de                         i amb un bec desproporcionadament
        sable (pp 108-109)                  aquí. L´espècie més grossa coneguda   gran. No obstant això, no està clar qui-
                                            és la Gastornis giganteus, que tenia una
     24 - EB45
   19   20   21   22   23   24   25   26   27   28   29