Page 21 - Es Busqueret 45

reixen exemplars a cada poc. A la península, amb anterioritat a 2010. Sant Feliu de Buixalleu, vorera
l’ocell observat a sa Comuna de Bunyo- del riu Tordera, el Perxistor (Girona),
Tot i això, i malgrat ja no tenir l’es-
tatus de “raresa”, quan a Gran Bretanya la, tan sols s’havien citat 6 exemplars: au de primer any (fotos), del 26 de
desembre de 2010 al 23 de gener de
es localitza un “tarsiger”, la notícia puja 1998. Delta del Llobregat, maresma 2011 (David Caballé i altres).
com l’escuma per xarxes socials i te- de Les Filipines (Barcelona), primer
lèfons mòbils i això fa que centenars o hivern, femella, capturat per anella- 2010. Aroche, Reserva Biológica Pu-
milers de “birdwatchers” es desplacin ment el 17 de novembre 1998 (S. Sa- erto Moral (Huelva), au de primer hi-
per intentar observar-ho. De fet cada les, F. X. Santaeufemia, R. Gutiérrez, vern, capturat per anellament (Fran-
any tenen lloc les típiques escenes de F. López i altres). cisco Romero i Manuel Barrera).
milers d’observadors amb els seus te- 2005. L’Albufera de València, La De- 2013. Villardeolalla (Cuenca), el 17 de
lescopis i prismàtics fent coa enfront vesa (València), primer hivern, mas- març de 2013, (Miguel Ángel Ortega).
d’un bosc o un prat per tal d’intentar cle, del 16 de novembre de 2005 al
localitzar l’ocell. S’han donat casos en 26 de gener de 2006, quan es trobat
què els propietaris de la finca on estava mort (A. Alcocer, D. Almenar, J. Igna- Analitzant el llistat anterior, ja es
l’aucelló, o un bus anglès de dos pisos cio Dies, B. Dies, T. Castelló i altres). veu com totes les observacions, menys
des d’on es podia veure millor, cobra- una al 2010 a Huelva, han estat realitza-
ven entrada als milers de persones in- 2010. Elx, Clot de Galvany (Alacant), des a la zona de la Mediterrània, cosa
teressades en observar, encara que fos primer hivern, femella, 1 de desem- lògica si tenim en compte la distribució
un moment, al mític coablava. bre de 2010 (Jacobo Ramos). oriental de l’espècie. És un ocell difici-
Si a Gran Bretanya i Escandinàvia
sembla que cada cop és menys rar, al
sud d’Europa i especialment a la zona
més occidental de la Mediterrània, el
coablava segueix essent un ocell diva-
gant, que just s’ha pogut citar molt po-
ques vegades. A Balears i a la península
Ibèrica, i pels cercadors de rareses de
l’estat espanyol, el coablava encara és
el mite amb el que somien trobar-se al-
gun dia.
Fins al passat novembre mai s’ha-
via observat cap coablava a les Illes.
Era, per tant, un ocell que ni tan sols fi-
gurava entre les més de 350 espècies
que en algun moment s’havien observat
a Balears. Això va motivar que l’obser-
vació d’un coablava a sa Comuna de
Bunyola (Mallorca) fos notícia tant a ni-
vell local com a nivell estatal.

EB45 - 21