Page 25 - Es Busqueret 45

na era la seva dieta, ja que el seu bec una longitud de fins a 34cm 1,2. 1. Davies, S. J. J. F. (2003). «Elephant birds (Aepyor-
no té forma de ganxo, manquen urpes a El fet que les aus elefant sobre- nithidae)». En Hutchins, Michael. Grzimek’s animal
life encyclopedia. 8 Birds I Tinamous and Ratites
les potes i es creu que vivien en grups. visquessin durant 60 m.a i s’adaptassin to Hoatzins (2ª edición). Detroit: Gale. pp. 103-104.
Aquesta família d’aus també està cata- a les condicions canviants al llarg dels ISBN 0-7876-5784-0.
logada com a parent distant dels an- temps indica que eren uns animals molt 2. «Hallan ADN en cascarones de aves extintas».
seriformes, i consta d’unes 8 espècies eficaços. Tot i això, les seves habilitats Terra Perú. 10 de marzo de 2010. Consultado el 23
repartides en 5 gèneres. Les formes de adaptatives sols tingueren èxit a hà- de abril de 2011.
major grandària es classifiquen en el bitats amb absència de depredadors.
gènere Dromornis, i en particular des- L’escenari més probable és que també Moas de Nova Zelanda
taca l’espècie Dromornis stirtoni, amb els humans tinguessin un paper fona-
3 m d’alt i 500 kg de pes, l’anseriforme mental en la seva extinció, fa tan sols Els Dinornithiformes o moas són
més gran conegut que hagi existit (avui 1000-2000 anys. Cal destacar que a la un ordre extint d’aus no voladores amb
dia l´anseriforme més gran és el Cigne majoria de les restes fòssils no s’han unes 10 espècies, de diferents grandà-
comú, Cygnus olor, que arriba a fer 1.6 trobat indicis d’haver estat caçades i ries, agrupades en 6 gèneres, tots en-
m de llarg, té una envergadura de fins a devorades per humans, tot i que podria dèmics de Nova Zelanda. El seu origen
2.4 m i un pes d´uns 14.3 Kg) . Les causes ser que es consumissin sols els ous. té lloc fa uns 70 m.a, i pertanyen, igual
de la seva extinció no són clares, però També s’ha suggerit que la causa de que els ocells elefant, al grup dels rati-
entre les diverses teories existents, la l’extinció d’aquest “ocell elefant” podria tes, essent el seu parent viu més pro-
més convincent és la que diu que va haver estat per la transmissió de malal- per el tinamús d’Amèrica del Sud. Les
desaparèixer per l’arribada dels éssers ties portades per les aus domèstiques restes de plomes trobades són de color
humans al territori australià. 1,2,3,4 marró vermellós accentuat amb negre i
que acompanyaven els primers colons.
1. Murray, P. F. & Megirian, D. (1998) The skull of 1,2 taques blanques, i cobrien la major part
dromornithid birds: anatomical evidence for their
relationship to Anseriformes (Dromornithidae, An-
seriformes). Records of the South Australian Mu-
seum 31: 51-97.
2. Trevor H. Worthy, Warren D. Handley, Michael
Archer and Suzanne J. Hand (2016). «The extinct
flightless mihirungs (Aves, Dromornithidae): cranial
anatomy, a new species, and assessment of Oligo-
Miocene lineage diversity». Journal of Vertebrate
Paleontology. Online edition: e1031345. doi:10.1080
/02724634.2015.1031345.
3. Olson, Storrs L. (de de 2005). «Magnificent Mi-
hirungs. The Colossal Flightless Birds of the
Australian Dreamtime». The Auk 122 (1): 367.
doi:10.1642/0004-8038(2005)122[0367:MMTCFB]2
.0.CO;2.
4. Roberts, R. G. Flannery, T. F. Ayliffe, L. A. Yoshida,
H. Olley, J. M. Prideaux, G. J. Laslett, G. M. Baynes,
A. Smith, M. A. Jones, R. & Smith, B. L. (2001) New
ages for the last Australian megafauna: continent-
wide extinction about 46,000 years ago. Science
292: 1888-1892. doi

“Aus elefant”
Els Aepyornithiformes, coneguts
com a “aus elefant”, conformen un or-
dre extint d’aus corredores gegants
de Madagascar amb una única famí-
lia (Aepyornithidae) amb dos gèneres:
Aepyornis, amb quatre espècies de
gegants i Mullerornis, amb tres espèci-
es molt més petites. Eren aus que s’ali-
mentaven de pastures i fruits. No vola-
ven a causa de les seves ales diminutes
i un estern sense quilla. Aquestes aus
pertanyen al mateix grup de l’estruç, el
nyandú, el tinamú, el casuari, l’emú i el
kiwi (les ratites), però és el petit kiwi el
parent viu més proper a l’au elefant. L’au
més gran de tota la família fou l’Aepyor-
nis maximus amb una altura de fins a 3
m i un pes superior als 500 kg, l’au més
pesada que ha existit i la segona ma-
jor en altura. A més a més, alguns dels
seus ous trobats fossilitzats, presenta-
ven una circumferència de més d´1 m i Gastornis giganteus (per Vince Smith)
EB45 - 25