Page 30 - Es Busqueret 45

L’arpella d’aigua, Circus aeruginosus, és la darrera espècie localitzada com a nidificant al prat

El Prat de Son Bou, antigament platja més grossa de l’illa, de gairebé part més humanitzada de la platja, dei-
conegut com a s’Albufera de ses Ca- tres quilòmetres de blanca arena: la xant la major part molt tranquil·la.
nessies i situada al sud del terme mu- platja de Son Bou. Per la part del nord i Aquesta maresma s’alimenta de
nicipal d’Alaior, és una de les majors zo- llevant, la llacuna està envoltada de tres dos torrents que transcorren pels bar-
nes humides de Menorca, i, sens dubte, urbanitzacions: Sant Jaume, Torre Solí i rancs de Son Boter i d’es Bec, aportant
la més gran de la costa sud de l’illa. Son Bou, que durant els seus inicis, als aigua suficient per mantenir la làmi-
anys 70 del segle passat, es van menjar
Es tracta d’una maresma litoral na d’aigua durant tot l’any (també rep
d’unes 80 hectàrees separada de la mar una bona part de la zona humida. Du- l’aportació de l’aigua de les depurado-
rant l’estiu rep una pressió molt gran
per un braç de dunes molt ben conser- de visitants, tot i que es concentren a la res de les tres urbanitzacions). La vege-
vades. Aquestes dunes donen pas a la tació predominant, i la que li dóna més
importància, és el canyís (Phragmites
australis) i la bova (Typha angustifolia),
convertint aquesta zona en el canyissar
més important de l’illa. També hi trobam
alguns tamarells (Tamarix spp.) i joncs
(Scirpus maritimus). A la zona de les du-
nes trobam una vegetació arbustiva,
dominada per la savina (Juniperus pho-
enicea), amb ullastres (Olea europaea
var. sylvestris) i mata (Pistacia lentiscus).
Aquesta vegetació palustre con-
verteix el prat de Son Bou en la zona
més important de Menorca per la po-
blació de boscarla mostatxuda (Acro-
cephalus melanopogon), espècie molt
escassa i protegida per diversos con-
venis i directives europees. Aquesta no
és l’única de les espècies interessants
que podrem observar aquí; el gall fa-
ver (Porphyrio porphyrio), que va arribar
a Son Bou probablement a partir de les
poblacions introduïdes a l’Albufera d’Al-
cúdia els anys 80 del segle XX, n’és un
altre bon exemple. També crien entre
les canyes la boscarla de canyís (Acro-
El rossinyol bord, Cettia cetti, és un dels passeriformes més abundants en aquest canyissar cephalus scirpaceus) i el tord de prat

30 - EB45