Page 22 - Es Busqueret 45

joseP manchado

líssim de veure, sobre tot els mascles ens trobàvem davant un coablava!, rà- 371 confirmada amb total seguretat a
que tenen un plomatge realment es- pidament vàrem enviar una imatge als Mallorca, sense comptar exemplars es-
pectacular. grups de missatgeria instantània on capats ni exòtics, però sí aquelles que
els ornitòlegs comunicam la presència malgrat tenir un origen no natural crien
Per això, quan el passat 18 de no-
vembre, vàrem veure davant nostre d’ocells rars. El meu missatge amb la de forma estable i auto-sostenible a
Mallorca, incloent Cabrera (a més de les
paraula “tarsiger?” anava acompanyat
aquell petit ocell amb els flancs ata- d’una fotografia de l’ocell. Tot i que ja 371 se n’han detectat 11 més a les altres
ronjats, el carpó blau i part de l’esquena era evident per a nosaltres, una consul- illes).
amb tonalitats blavoses, en Joan Mateu ta a la guia i els missatges de confirma-
i jo sabíem que estàvem davant d’un ció dels companys, ajudaren a certificar El coablava ha estat la cirera d’un
ocell rar, un ocell que no es correspo- que a la Comuna de Bunyola s’amagava pastís d’ocells hivernants que ens ha
nia amb cap altre dels que coneixíem. un dels ocells més cercats pels ornitò- deixat també observacións tan espec-
Fins aquell moment, l’horabaixa d’ob- legs i aficionats a les aus. taculars com un raríssim pinsà borroner
servació a un abeurador de la Comuna (Pyrrhula pyrrhula) a Orient, un hortolà
de Bunyola, fou bastant “normal”, tot i la Pocs minuts després, el coablava groc (Emberiza citrinella) al clot d’Al-
sospita que un falcó torter (Accipiter ni- va tornar aparèixer davant del “hide” in- barca, una oca de galtablanca (Branta
sus) estava per la zona i per això no bai- tentant arribar a l’aigua, quan va rebre un leucopsis) a Maristany i un gorrió d’ala
xaven els ocells. nou atac d’un ropit, que li va fer perdre blanca (Montifringilla nivalis) a s’Esclop.
una bolla de plomes, 8 o 10 plometes Ha estat un hivern estrany en el qual
Des del primer moment, el coa-
blava no va poder estar tranquil, 2 ropits de la zona de la panxa, i rodar un parell hem detectat menys ocells hivernants
comuns del que és habitual, però molts
de metres. No va tornar més. L’aspec-
(Erithacus rubecula) el varen atacar, i te general que presentava el coablava més ocells hivernants escassos com
fins i tot un durbec també el va increpar no era massa bo i amb els atacs d’altres ara tord burells, grívies, pinsans mens,
allunyant-ho de l’aigua, així que va es- ocells no podia sinó empitjorar. Així i tot, lluonets, durbecs o xalambrins. •
tar només un parell de minuts a la zona. varen ser uns dos minuts d’observació i,
Pensàvem en aquell moment que ja no tot i la manca de llum, li vàrem poder fer
el veuríem pus, però per sort havíem fet moltes fotografies.
algunes fotos. Immediatament vàrem
començar a mirar la pantalla de la cà- Com ja hem dit abans, l’observa-
mera, sense poder donar crèdit al que ció del “tarsiger” ha estat una “primera
acabàvem d’observar: aquell ocell que cita per a les Balears”, es a dir, un ocell
mou milers de persones quan apareix nou que afegir a la llista dels que s’han
per Europa. vist a les Illes. Així, segons els llistats ac-
tualitzats que porta en Maties Rebassa,
Les imatges ens confirmaven que
el coablava ha estat l’espècie número
22 - EB45