Page 26 - Es Busqueret 44

conservació que detecti, en cas que n’hi
hagi, algun increment dels impactes
negatius» . 1
Amb tot, l’espècie precisa de
noves mesures de conservació i, per
adoptar-les, cal conèixer quins són els
seus hàbits de migració. La protecció
de les àrees que empren les gavines
roges durant tot l’any contribuiria al bon
estat de conservació de l’espècie. Així,
es proposen 15 zones d’interès per a
la conservació d’aquesta gavina en les
costes africanes, on es troben les prin-
cipals zones d’hivernada i migració de
l’espècie, que abasten des de les costes
del Marroc fins al Senegal .
2
1. Las gaviotas regresan a casa. (24.04.2017). Di-
ario de Ibiza. Recuperat de http://www.diario-
deibiza.es
2. ¿Dónde están las gaviotas de Audouin? Más
de 25 años de investigación tienen la respues-
ta. (09/02/2017). SEO/BirdLife. Recuperat de
https://www.seo.org

Gavina roja. Pintafontes
Algunes de les aus més
de les seves poblacions. A més a més, A Balears, apunta Oro, «no hi ha grans rares del món es recuperen
aquesta gavina ha après, com altres es- amenaces per a l’espècie, encara que a les illes del pacífic lliures
pècies, a alimentar-se amb els descarts lògicament pateix impactes antròpics, de depredadors invasors
de les flotes pesqueres i dels pesca- com ara la mortalitat per arts de pesca,
dors recreatius, la qual cosa també ha i segueix tenint els seus depredadors Els grups d’illes del Pacífic Acte-
beneficiat les poblacions 1. naturals, com la gavina (Larus micha- on i Gambier, a la Polinèsia Francesa,
hellis), però cap d’aquests impactes és mil hectàrees en total, són ara refugis
Els exemplars balears poden ob-
servar-se al litoral durant tot l’any, tot i prou important com per afectar nega- segurs per a quatre de les espècies
tivament les seves poblacions. Cal as-
d’aus més rares del món: Alopecoenas
que als mesos d’hivern el gruix de la po- senyalar també que la pèrdua històrica erythropterus, Prosobonia parvirostris,
blació balear migra a les costes africa- d’hàbitat de cria a causa de la urbanit- Nesofregetta fuliginosa i Numenius ta-
nes, fins al delta del riu Senegal. Al març zació de la costa s’ha compensat lleu- hitiensis, només dos anys després dels
i l’abril, tornen els individus que varen gerament després de la declaració de esforços d’un equip format per organit-
néixer a les illes quatre anys enrere, i zones protegides als anys 80». A l’im- zacions internacionals de conservació
comencen a concentrar-se a les colò- pacte antròpic cal afegir l’augment del per a desfer-se dels mamífers invasors.
nies de cria (2). Eivissa i Formentera són turisme nàutic prop dels illots de cria i, Es creu que les espècies introduïdes
les illes que acullen una major quantitat respecte a la depredació d’ous per part des de l’any 1500, varen alterar per si
de parelles reproductores.
d’altres espècies, també cal assenyalar soles els equilibris naturals de les Illes,
Daniel Oro, del grup d’Ecologia de la incidència de les rates, que van po- i foren responsables del 90% de totes
Poblacions de l’Imedea (Institut Mediter- der eradicar-se de l’illot de sa Conillera. les extincions d’aus. Ara els primers in-
rani d’Estudis Avançats), ha participat a Segons l’opinió de Daniel Oro, en l’ac- dicis després de la intervenció mostren
l’estudi de SEO/Birdlife en el qual s’han tualitat «l’espècie no necessita un pla que aquestes aus rares i endèmiques,
recopilat les dades de 25 anys de recer- de conservació específic. N’hi ha prou i altres plantes i animals natius, s’estan
ca de l’espècie, emprant la base de da- amb mantenir la protecció efectiva dels recuperant a mesura que aquestes re-
des d’anelles de l’Estació Biològica de llocs de cria i monotonitzar les poblaci- motes illes tornen recuperar el seu an-
Doñana (CSIC) i de I’Imedea (CSIC-UIB). ons per a poder tenir un diagnòstic de tic esplendor.

26 - EB44