Page 22 - Es Busqueret 44

oedicnemus) que va viure 17 anys. Els fu-
ells, juies i picaplatges (Charadriidae),
al web, presenten un rang d’edats que
va des dels 11-12 anys, com el fuell (Plu-
vialis apricaria) amb més de 12 prima-
veres, fins als vint i pocs, essent el fuell
gris (Pluvialis squatarola) de 25 anyets el
membre de més edat registrat.
A la família dels corriols, cegalls
i curleres (Scolopacidae) l’interval de
vida anotat és bastant ampli, i de nou
la mort per tret bastant freqüent. Enca-
ra així la majoria d’espècies registrades
superen els 12 anys d’existència amb
facilitat i, de vegades, bastant més,
acostant-se, i fins i tot sobrepassant, en
alguns casos, la trentena d’anys de vida.
Com a exemples d’això hi ha un corri-
ol tres-dits (Calidris alba) amb 18 anys
com a mínim, un girapedres (Arenaria
interpres) amb 21 primaveres, un corriol
variant (Calidris alpina) de 28 anys, una
curlera reial (Numenius arquata) amb 31
anyets i un cegall de mosson coabarrat
(Limosa lapponica) amb 33 anys.
Endinsant-nos a la mar trobam
que els membres de la família dels pa-
ràsits (Stercorariidae), de les gavines
(Laridae) i de les llambritges i fuma-
rells (Sternidae) a la plana web arriben
sovint a la trentena de durada, subrat-
llant un paràsit gros (Catharacta skua),
una gavina atlàntica (Larus argentatus)
i una gavina fosca (Larus fuscus) que
Verderol, Chloris chloris.
van aconseguir complir 34 primaveres,
així com una llambritja (Sterna hirundo)
que bastants registres es corresponen Passant als fasiànids, faisans, la de 33 anys. I ja per acabar amb els Cha-
a animals morts per trets. Tot i així po- perdiu, el gall, la guatlla, el francolí i radriiformes, tenim que la família dels
dem ressaltar un siulador (Anas penelo- el paó (Phasianidae), una vegada més, cadafets i pingdais (Alcidae) toquen
pe) de 35 anys, un èider (Somateria mo- la majoria dels valors concerneixen a la quarantena d’anys en varis registres,
llissima) de més de 36 anys i un moretó individus morts per trets, però destaca destacant el pingdai becfí (Uria aalge) i
de plomall (Aythya fuligula) que també una guàtlera (Coturnix coturnix) de 14 el pingdai (Alca torda) amb 42 anyets.
fitxa dins l’equip dels sèniors amb més anys, que va ser el control que més va
de 45 anys trigar a ser abatut. Passant als coloms i tórteres (Co-
lumbidae) s’aprecia que el límit de su-
Dins rapinyaires diürns, els regis- També la família dels rasclons, pervivència està entorn dels 12-15 anys,
tres referents a la família dels voltors, polles d’aigua, fotges, etc (Rallidae) ressaltant un tudó (Columba palumbus)
àguiles, esparvers, milans, etc... (Ac- veu delmada les dades de longevitat a de 17 anys i una tórtora turca (Strepto-
cipitridae) es mouen entorn dels vint causa de la caça. Tot i això, destaca una pelia decaocto) amb uns pocs mesos
i poc d’edat. Destaca una àguila reial polla d’aigua (Gallinula chloropus) de 18 més.
(Aquila chrysaetos) de més de 32 anys; anys, així com una fotja (Fulica atra) vin-
una de les joies de la nostra fauna, el tanyera. En els rapinyaires nocturns, tant la
milà reial (Milvus milvus) amb 25 anyets; Dins l’ordre dels Charadriiformes, família de les òlibes (Tytonidae) com
un aligot vesper (Pernis apivorus) i una el carnet sènior correspon a la família la dels mussols (Strigidae) hi figuren
àguila marina (Haliaeetus albicilla) amb de les garses de mar (Haematopodi- registres de més de 17 anys, arribant
29 primaveres. Respecte a la família de dae) dins la qual destaca una garsa de un mussol emigrant (Asio flammeus) a
les àguiles peixateres (Pandionidae) mar (Haematopus ostralegus) de 43 pri- complir els 20 anys.
representada únicament per l’àguila maveres. Dins la família dels avisadors Pel que fa als enganapastors (Ca-
peixatera (Pandion haliaetus), altre dels i els becs d’alena (Recurvirostridae) la primulgidae) hi ha un registre que cer-
nostres tresors faunístics, està dins la major esperança de vida és per un bec tifica que almenys ha arribat a viure més
llista amb un registre de 26 anys. Men- d’alena (Recurvirostra avosetta) de 27 d’onze anys.
tre, els falcons i xoriguers (Falconidae), anyets. Mentre, en els burínids (Burhi-
puntuen entorn als 12 anys, destacant nidae), hi ha anotat un sebel·lí (Burhinus Les falzies (Apodidae), que po-
un falcó (Falco peregrinus) amb 17 anys. den arribar a recórrer 20.000 Km durant

22 - EB44