Page 21 - Es Busqueret 44

Sabies que...

Per Maite Serra-Franco

Quant poden viure

les nostres aus?

És habitual que els amants de les
aus ens preguntem, i no menys que ens
preguntin, quant de temps pot viure un
aucell? Per la literatura i especialment
per la tinença d’animals domèstics, és
sabut que aquestes poden tenir una
vida més o menys llarga, com és el cas
de lloros i afins, i bastant més curta a
aus més petites, tipus canaris o cader-
neres. No obstant això, la majoria de les
vegades, aquestes dades fan referència
a aus mantingudes en captivitat, la vida
de les quals depèn, per bé o per mal, del
seu propietari, i per tant, segurament, la
seva esperança de vida serà major que
la que tendria al seu medi natural.
L’anellament científic, entre mol-
tes altres coses, serveix per conèixer la
longevitat de les aus al seu entorn na-
tural ja que, mitjançant les recaptures,
podem conèixer almenys quan han vis-
cut des que varen ser anellades fins que
van ser controlades per darrera vegada.
Al web d’EURING Coordinated bird-rin-
ging in Europe (http://www.euring.org/
data-and-codes/longevity-list) podem
consultar les dades dels controls més Rupit, Erithacus rubecula.
llargs en el temps de moltes espècies
europees. Òbviament les dades no re- (Procellariidae) tenim que el virot gros arribar als 37 anys de vida.
flecteixen la mitjana d’edat, però servei- (Calonectris diomedea) supera la vintena Respecte als agrons (Ardeidae) a
xen per tenir una idea de fins quan, com d’edat. La baldriga pufí (Puffinus puffinus) la plana web hi ha un ampli espectre de
a mínim, poden arribar a viure. lidera l’equip dels sèniors del web amb longevitats que van des dels 5 anys del
més de 50 anyets!, i el nostre virot petit
Donant una ullada a les dades (Puffinus mauretanicus) va fitxar amb 12 toret (Ardeola ralloides) passant pels 17
d’Euring un s’adona que molts d’aquests primaveres. A Balears es té constància de l’orval (Nycticorax nycticorax), fins als
animals arriben a ser bastant més lon- que els virots són aus longeves, amb di- 37 anys de l’agró blau (Ardea cinerea).
geus del que un podria imaginar, espe- verses recaptures d’exemplars amb més Registres més aviat enganyosos, ja que
cialment quan més grossos són. Desta- de 10 anys, amb el rècord de longevitat molts corresponen a aus mortes per
quen les aus aquàtiques, sobretot les per un virot gros de 26 anys (Rodríguez trets, per la qual cosa podem pensar
marines. A més a més, amb certa fre- & McMinn 2000) i de 30 anys per a un que haguessin viscut més temps.
qüència, les espècies datades dins la virot petit, segons SEO/BirdLife. Dins la família de les cigonyes (Ci-
família respectiva presenten un rang de coniidae) apareix una cigonya (Ciconia
longevitat semblant. Segons els registres anotats per a ciconia) apropant-se a la quarantena.
les nonetes (Hydrobatidae), els corbs
Si començam el llistat pels repre- Als flamencs (Phoenicopteridae)
sentants de la família dels setmesons, marins (Phalacrocoracidae), així com trobam que un d’ells (Phoenicopterus
per als mascarells (Sulidae) acon-
soterins i cabussoneres (Podicipedi- segueixen aquests situar-se, i fins i tot ruber) va viure com a mínim 27 anyets.
dae), trobam que aquests aconseguei- superar, la trentena d’anys, com és el
xen rondar la quinzena d’edat, assenya- cas de la Noneta (Hydrobates pelagicus) D’altra banda els anàtids (Anati-
lant un soterí gros (Podiceps cristatus) amb més de 33 anyets, el Corb marí dae) ronden els vint i poc d’edat, enca-
que va complir 17 anys. ra que, igual que ocorr amb els agrons,
(Phalacrocorax aristotelis) amb 30 anys probablement haurien viscut més, ja
Entre els virots, fulmars i petrells i un mascarell (Morus bassanus) que va
EB44 - 21