Page 24 - Es Busqueret 44

el seu viatge migratori a Àfrica, segons
SEO/BirdLife, presenten individus al
llistat d’EURING que han viscut més de
vint anys, com ara la falzia reial (Apus
melba) amb 26 anyets!

Finalment tenim els Passerifor-
mes que, en principi, presenten xifres
més modestes, però no deixen de sor-
prendre’ns, especialment per aquelles
espècies que amb prou feines supe-
ren els 20 g. de pes. Es tracta d’es-
pècies petites, amb un metabolisme
ràpid, alta temperatura corporal i altes
concentracions de glucosa sanguínia.
Tots ells, factors que als mamífers pro-
dueixen processos degeneratius i mal
funcionament cel·lular que porten a
l’envelliment de l’organisme. Malgrat
això, moltes petites aus viuen més que
alguns mamífers de la mateixa gran-
dària o fins i tot superant-la. Pensem
doncs en comparar una rata (de 180-
580 gr) o un ratolí (de 15-40 g), amb una
esperança de vida aproximada de 5 i 3
anys respectivament, amb un ropit, un
teulader o un busqueret.
Si tenim en compte això, tro- Pinsà, Fringilla coelebs
bam que les anotacions registrades
sobre les famílies dels xàtxeros i titi- gura el cabot (Delichon urbicum) que registres entre els 6 anys de l’hortolà
nes (Motacillidae), els alàudids (Alau- té individus registrats amb 14 i 15 anys, (Emberiza hortulana), i els 13 anys de
didae), així com la dels papamosques així com el ferrerico (Parus major) amb l’hortolà groc (Emberiza citrinella).
(Muscicapidae) es situen entorn dels 10 exemplars de 13 i 15 anys.
anyets de vida, essent el xàtxero (Mota- Finalitzant ja el tema, cal remarcar
cilla alba) amb més de 13 anys, l’alosa Dins les escasses dades obtingu- de nou que aquestes dades no reflec-
(Alauda arvensis) amb 10 anys i el pa- des d’algunes famílies en particular, te- teixen per res la mitjana d’edat, i tot i que
pamosques (Muscicapa striata) amb 11 nim al capsigrany roig (Lanius collurio), algunes edats anotades no ens sorpre-
anys, els controls més longeus dins les amb 10 anys, rècord d’edat dins la seva nen molt, unes altres sí que ho fan. Cal
respectives famílies. família (Laniidae). A raó dels petits pas- no oblidar les llargues distàncies que
saforadins (Troglodytidae) hi ha dos molts d’aquests animals poden arribar
Així mateix als turdids (Turdidae) registres (Troglodytes troglodytes) amb a cobrir al llarg de la seva vida, així com
molts valors ronden els 10 anys, no obs- poc més de 5 i 6 anyets. Als xalambrins els perills als quals han de fer front du-
tant hi ha diverses espècies que s’acos- (Prunellidae) hi ha anotat un xalambrí rant aquesta, tant naturals (migracions,
ten i fins i tot dupliquen aquesta edat, (Prunella modularis) amb 20 primaveres. climatologia, cerca i falta d’aliment, de-
com ara el ropit (Erithacus rubecula) Els còrvids (Corviidae) es situen en- predadors, malalties...) com els causats
amb 19 primaveres, la mèrlera (Turdus torn dels 20 anys de vida, assenyalant per l’home (canvi climàtic, contamina-
merula) amb 21 i 18 anyets, el tord burell al corb (Corvus corax) i la gralla de bec ció, caça, enverinament, destrucció de
(Turdus pilaris) amb 18 anys i una grívia gros (Pyrrhocorax graculus) que com a l’hàbitat...). A més a més, algunes dades
(Turdus viscivorus) de 21 anys.
mínim varen viure 23 anys. Així mateix, presentades en aquest web, correspo-
Els apunts de longevitat pels síl- dins els estornells (Sturnidae) també nen, en molts casos, a animals morts
vids (Sylviidae) mostren individus que despunta un estornell (Sturnus vulgaris) per accions humanes, i també, en al-
es mouen entre els 7 i 10 anys. Despun- de 22 primaveres, mentre que als teu- guns casos, a animals controlats encara
ta el reietó d’hivern (Regulus regulus), laders (Passeridae) crida l’atenció un en vida, és a dir, que certament poden
les dades del qual no sobrepassen els gorrió teulader (Passer domesticus) que viure encara més temps. •
5 anys de vida; la buscar-la de canyet va viure més de 19 anyets.
(Acrocephalus scirpaceus) que, com el Els fringíl·lids (Fringillidae) pre-
busqueret gros (Sylvia borin) van com- senten edats que van des dels 8 o 9
plir els 14 anys, així com un busqueret anys, com el passerell (Carduelis canna-
de capell (Sylvia atricapilla) que va arri- bina), fins als 14 o 15 del pinsà (Fringilla
bar als 13 anys.
coelebs).
A les oronelles i cabots (Hirundi- Com a punt final, dins l’ordre dels
nidae) es veuen edats entorn dels 8-10 Passeriformes, als emberízids (Emberi-
anys, igual que als ferrericos (Paridae) zidae), sól·leres i hortolans, s’observen
que viuen entorn els 9 anys. Però hi fi-
24 - EB44