Page 25 - Es Busqueret 44

Notícies del món

Per Maite Serra-Franco

rot gros i gavina roja (aproximadament
el 28% i el 23% de la mortalitat total res-
pectivament), així com pels immadurs
de gavina roja (aproximadament el 90%
de mortalitat).
Les xarxes d’emmallament varen
tenir un menor impacte, però així i tot
foren les responsables d’aproximada-
ment un 9% de la mortalitat juvenil en-
tre els corbs marins. La pesca recreativa
només va influir lleugerament a la mor-
talitat de les gavines.
S’observa que la mortalitat per
captura incidental té un fort impacte a
escala poblacional a les tres espècies,
i són els virots els que tenen un major
risc d’extinció amb les taxes actuals de
mortalitat.
Els atributs característics i els me-
canismes demogràfics compensatoris
de les tres espècies probablement esti-
guin influenciant en els diferents impac-
tes de les captures incidentals. En el
cas dels virots, es requereixen mesures
urgents de conservació per assegurar
la viabilitat de les seves poblacions.
Aquests resultats seran de gran
utilitat per orientar les polítiques futures
de conservació d’aus marines i avançar
cap a una gestió sostenible de la pes-
ca.
Corb marí. Martin Mecnarowski Varying demographic impacts of different fis-
heries on three Mediterranean seabird speci-
es. Meritxell Genovart et al. Glob Change Biol.
Impactes demogràfics incidental a aigües europees. 2017;1–18. 1 de febrero de 2017
de les pesqueries a tres La zona de la Mediterrània és una
espècies d’aus marines del de les regions més afectades, i per això Es recupera la gavina roja
Mediterrani investigadors de l’Institut Mediterrani
d’Estudis Avançats (IMEDEA, UIB-CSIC), La gavina roja, Ichthyaetus au-
Les pesqueries tenen una enor- han pogut estimar per primera vegada douinii, és una espècie endèmica del
me importància econòmica, però re- les taxes de mortalitat per captura inci- Mediterrani, amb una població relati-
conciliar les seves característiques so- dental i els efectes a escala poblacional vament petita i que, en època repro-
cioeconòmiques amb la conservació i de tres tàxons endèmics del Mediter- ductora, concentra el 90% dels seus
sostenibilitat dels ecosistemes marins rani que tenen, a més a més, un estat efectius dins territori espanyol (la resta
constitueix un desafiament important. preocupant pel que fa a conservació: es reparteix entre Còrsega, Sardenya i

La mortalitat per captura inciden- el virot gros (Calonectris diomedea), el Grècia ). Fa dècades que la seva cate-
tal (aquella captura no intencionada corb marí (Phalacrocorax aristotelis) i la goria d’amenaça fou considerada com a
però que es produeix per fer servir mè- gavina roja (Ichthyaetus audouinii), les “Vulnerable” i des de llavors s’impulsa-
todes no selectius) a les pesqueries és quals moren a diferents tipus d’arts de ren mesures de conservació que varen
clarament una de les amenaces mun- pesca com els palangres, les xarxes aconseguir millorar el nombre d’exem-
dials més greus per als ecosistemes d’emmallament i la pesca recreativa, plars passant d’unes 1.000 parelles a
marins, afectant una àmplia gamma respectivament. 20.000 en uns 50 anys. Les mesures de
de depredadors. Estimacions recents La taxa de mortalitat a causa de protecció als llocs de cria, l’eliminació
apuntarien que a prop de 200.000 aus captures incidentals a palangres va ser de les molèsties i el control de depre-
marines moren anualment per captura especialment elevada als adults de vi- dadors estarien darrere la recuperació

EB44 - 25