Page 27 - Es Busqueret 44

particularment en la mesura en què
cada espècie està dissenyada per a un
vol fort i aerodinàmic. Així, les aus més
voladores tendeixen a pondre ous més
asimètrics i més el·líptics. En canvi, a la
major part de les aus que han perdut la
capacitat de volar, com els estruços, els
ous són sovint gairebé rodons. A més a
més, es pensa que els mateixos proces-
sos que influeixen en la forma de l’ou en
els grans voladors estan també treba-
llant sobre els aucells nedadors, com
ara els pingüins, que no volen, però po-
nen ous bastant asimètrics.
L’estudi obre noves línies de recer-
ca. Per exemple, aquests ous asimètrics
i punxeguts no apareixen gairebé a cap
altre vertebrat, excepte en alguns dino-
saures teròpodes. La idea es que el vol i
els ous punxeguts podrien haver evolu-
cionat a la mateixa època. En el futur, es
pretén investigar com els ous han anant
canviant de forma durant la transició de
dinosaure a aucell.
Elizabeth Pennisi. A surprisingly simple expla-
nation for the shape of bird eggs. Jun. 22, 2017.
Science MagazineA. http://www.sciencemag.
org

El plàstic envaeix els nius
dels virots a Sa Conillera

Durant el seguiment anual de les
cries de virot petit (Puffinus mauretani-
cus), l’au marina més vulnerable i ame-
naçada d’Europa, a l’illot de sa Conillera,
es va trobar que l’entorn, i fins i tot els
nius d’aquesta au, estaven copats de
residus plàstics. Pel que sembla aques-
ta situació ja era coneguda abans, però
no als nivells tan elevats d’ara.
El plàstic era més evident a deter-
minades zones del litoral de l’illa, arros-
segat pels corrents. No totes les zones
La coloma perdiu polinèsica, Gallicolumba erythroptera (coneguda localment com Tutururu),
una espècie que va ser comuna al Pacífic, és una de les aus més rares del planeta quedant de cria estaven envaïdes per plàstics,
menys de 200 exemplars, de fet està en perill crític. L´hàbitat d’aquesta au, ara lliure de de- sinó que la seva presència era més evi-
predadors, era tan petit que sense aquesta intervenció, un cicló, una sequera perllongada, dent a les zones més properes al nivell
una introducció accidental de rates o alguna malaltia aviar podria provocar la seva extinció.
del mar o a la zona d’influència de les
ones.
Hurrell, S. (20 Jun 2017). Paradise saved: some of l’adaptació al vol dota a les aus de ca-
world’s rarest birds rebound on Pacific islands racterístiques aerodinàmiques que ori- Davant la lamentable situació, els
cleared of invasive predators . BirdLife Internati- membres de l’equip de biòlegs que fa el
onal. Recuperat de: http://www.birdlife.org. ginen una pelvis estreta per la qual no-
més un ou estret pot passar. Per aquest seguiment dels nius, van decidir retirar
motiu, atès que un pollet ha de cabre les escombraries de les cavitats on cria
Una explicació per a la forma dins aquest espai, els ous presenten el virot petit, residus que després varen
ser recollits per personal de la Conse-
dels ous de les aus una closca de contorn el·líptic i asimè- lleria Balear de Medi Ambient. •
tric.
Els ous posats per les aus tenen Convalia, C. (15.06.2017). El plástico invade los
una varietat sorprenent de formes. Se- L’explicació proposa que la vari- nidos de los ‘virots’ en sa Conillera. Diario_de_
gons una recerca que es publica a la ació entre la grandària i la forma dels ibiza. Recuperat de: www.diariodeibiza.es
revista ‘Science’, l’adaptació al vol, i no ous de les diferents espècies no és sim-
els factors ambientals dels nius, expli- plement aleatòria, sinó que està rela-
caria la silueta el·líptica de la closca. Així cionada amb diferències ecològiques,

EB44 - 27