Page 45 - Es Busqueret 32

per un amic de Canàries, Domingo Trujillo, quines espècies hi havia a Balears i com neta, com també l’eriçó o la rata cellarda, algunes parelles i, poc a poc, a censar la
que va venir a fer feina amb aquest grup estaven distribuïdes, ara les preguntes … tots exceptuant aquells mamífers que població de falcó a Mallorca, però no hi ha
faunístic al Parc Natural de ses Salines són altres. D’algunes espècies vull saber tingueren la capacitat de colonitzar de for- pressa. No només vull conèixer el nombre
d’Eivissa i Formentera. Ell va realitzar un quines poblacions hi ha i quina és la seva ma activa el nostre territori, com ara les de falcons, sinó que a mesura que vaig
catàleg de les espècies de ratespinyades tendència i conèixer allò que les amenaça. ratespinyades. Balears té una gran diver- confirmant les colles, vull obtenir infor-
del Parc i va estudiar-ne la seva distribu- Per tant, és més una preocupació de con- sitat, i molta gent possiblement no te’n mació del territori i descriure, mitjançant
ció, descobrint algunes espècies noves per servació més que de catalogació. Balears sabria anomenar més de 4 o 5 espècies. anàlisi de variables, quin tipus d’hàbitat
a Eivissa i Formentera. Em va proposar or- pot presumir de gaudir del privilegi de te- Per exemple, a Eivissa una de les espècies empren, densitat, productivitat… Si, al
ganitzar un equip i presentar alguns pro- nir una important riquesa de ratespinya- que descobrírem fou la ratapinyada de coa final, durant molts anys tens diverses co-
jectes relacionats amb les ratespinyades i des, al voltant de 19 espècies, això gràcies llarga (Tadarida teniotis) que no estava ci- lles localitzades i els en fas un seguiment,
li vaig dir que sí, principalment pel fet de a la proximitat al continent europeu. Però, tada a les Pitiüses, tot i que és audible i la veus com evoluciona la productivitat al
que era un grup poc estudiat a Balears. per altra banda, hi ha moltes espècies pots escoltar. De fet, tothom que hi ha es- llarg del temps i pots relacionar aquestes
Començàrem fent feina a Formentera i que estan molt malament, concretament tat l’ha escoltada, però la gent interpreta fluctuacions amb altres paràmetres com,
després a Eivissa, on citàrem espècies no- les cavernícoles, i és important dedicar- que aquell so és d’un insecte. per exemple, l’alimentació. I ho faig per
ves al 2004. A partir d’aquest any, les ra- li temps i esforç per conèixer-les millor i afició, però tenc clar que si comences una
tes-pinyades foren com un passaport per adoptar les mesures adequades per a la cosa l’has d’acabar. Com? Idò publicant.
a recórrer tot l’arxipèlag, perquè després seva conservació. La raó per la qual feim l’entrevista Sobretot perquè malgrat tu creguis que la
vaig estar fent feina amb rates-pinyades en un indret tan escarpat com són teva incidència és nul·la, un dia en un pe-
a Cabrera, Mallorca, concretament a s’Al- Moltes espècies d’aucells són fàcils d’iden- els penya-segats del Toro és perquè nya-segat, com avui mateix, podem estar
bufera, després, a Menorca a s’ Albufera tificar a simple vista o amb uns prismà- actualment vols realitzar un cens de molestant una pàssera, fins i tot l’espècie
des Grau… i durant uns anys he treballat tics senzills. Es treballa de dia i compten falcó (Falco peregrinus) a l’ illa de que estas estudiant, el falcó, per exemple.
a diversos parcs naturals trobant espècies amb més afició. Són els reis. Dins aquest Mallorca. Per què aquesta espècie?, La informació s’ha de compartir, ja sigui
mateix món de les aus són els rapinyai-
noves, no només per a les diferents illes en una publicació senzilla com un anuari,
per separat, sinó també citant-ne de no- res nocturns els manco estudiats, preci- Aquest és un bon lloc, encara que no tenc o en una molt més ambiciosa i que contri-
ves per a l’arxipèlag com són Pipistrelus sament perquè són nocturns. Amb les molt ben localitzats els territoris. Allà tens bueixi al coneixement que es té d’aquella
nathusii i Myotis daubentonii. Això demos- ratespinyades no es tracta tant de veure- una pàssera, l’has vista? Bé, el motiu és espècie.
tra que era un grup veritablement oblidat. les com d’escoltar-les, i això es fa amb perquè sempre m’han atret bastant. He Al final, les coses que farem seran simple-
dispositius detectors d’ultrasons. Aquests
Durant aquests anys m’he dedicat a llegir tengut la sort de fer feina amb aquesta
molt sobre les ratespinyades, freqüentar sistemes han millorat bastant en els últims espècie, sobretot a Eivissa i Formentera, ment descripcions del que tenim. El més
amics de la península que treballaven amb anys. Molta gent et sap dir les espècies de i en els darrers anys, malgrat que no he important avui dia -atès que el tema del
aquest grup, deixant un poc de banda el mamífers de Balears i que gran part d’elles treballat amb ella aquí a Mallorca, sempre medi ambient està tan malament- és dei-
tema de l’ornitologia. Si durant els pri- són introduïdes. Fa molt de temps, és cert, estava pendent dels territoris que veia, les xar constància del que hi ha a Mallorca
ara mateix, ja que no sabem com poden
però introduïdes. El mart, el mostel i la ge-
mers anys la importància residia en saber colles… Enguany he començat a confirmar
acabar les coses. Així, en un futur se sabrà
que durant aquests anys hi havia tantes
colles de falcons, i que aquestes han anat
a més o a menys. Cal establir objectius.
Per exemple, si m’agrada molt observar
aus aquàtiques, idò proposar-se, una ve-
gada al mes, en tenguis o no ganes, cen-
sar la població per saber com evoluciona.
Després ens podem deixar orientar per
persones una mica més expertes per tal
de donar forma a les dades obtingudes, i
ja que tenim la sort de tenir l’anuari orni-
tològic, publicar-ne els resultats. No estic
en contra d’ anar únicament al camp a
veure aus…. anem a veure, però si surts
bastant, en saps i t’agrada idò dir: “vaig PATRICIA ARBONA
a passar el matí mirant falcons a veure si
surt una colla”. També és bo marcar-se un
temps, un període i publicar un informe, cavitats… t’acabes exposant a alguns pe- He col·laborat amb diversos grups de
o aportar la informació a un company…
És important llegir articles científics per rills. Aconsellaria a la gent que es federàs. conservació. A Tenerife vaig estar primer
En el meu cas, estic federat a l’associació
a ATAN (Asociación Tinerfeña de Amigos
a tenir una visió general, anar al camp i d’espeleo, així si te passa res et pot cobrir de la Naturaleza), i l’any 93 es creà la de-
aprofitar el temps. A vegades passa que l’assegurança de la federació. Afortunada- legació de SEO/birdlife a Canàries, con-
anam al camp, prenem moltes dades, des- ment no m’ha passat res massa greu, però cretament a La Laguna. A partir d’ aquell
prés ens informam i veiem que ens falta
informació, perquè potser no hem emprat m’he exposat a molt de risc amb els nius moment em vaig fer membre de la SEO.
A Balears he col·laborat amb el GOB For-
de baldritja balear o les nonetes, baixant
la metodologia adequada i l’errada radica penya-segats com el de La Mola, Cap de mentera en el tema del mussol banyut, un
en una mala planificació inicial de com dis- Barbaria, qualque illot de Pitiüses. Fins hi projecte de SA NOSTRA. També he parti-
senyar l’ estudi. tot, en qualque moment he hagut de dei- cipat en censos d’aus aquàtiques, concre-
xar el lloc de feina apurat. Vull remarcar tament del soterí (Podiceps nigricollis). A
el fet que sortir al camp t’exposa, com la amb el GEN d’Eivissa vaig participar fent
Amb la feina que realitzes mai has vida mateixa, i has d’anar alerta. censos de corb marí i falcó, i a Mallorca
vist perillar la teva vida?
segueixo col·laborant amb el GOB. Però
Sempre que som al camp ens pot passar Dins del món de l’ornitologia estàs amb la SEO mai he perdut el vincle. Es-
PATRICIA ARBONA però quan treballes amb aus marines o, especialitzat en l’estudi de les aus per a participar en el projecte Life del vi-
tant a Formentera la SEO pensà amb mi
alguna cosa, com senzillament travelar,
rot, crec que va ser l’ any 2000. A partir
marines. Quins projectes has fet amb
en el meu cas, amb ratespinyades, has
d’aquell moment vaig mantenir el vincle
la SEO?
de baixar per penya-segats, per torrents,
44 - EB32 EB32 - 45