Page 47 - Es Busqueret 32

informació (sobre les àrees d’alimentació,
JON IZETA nidificació o hivernada) per poder aplicar Quadern de camp
i prendre mesures de gestió i conserva-
ció. Una altra cosa diferent és que l’admi-
nistració competent en matèria de medi Per Steve Nicoll
ambient empri les dades obtingudes per
dur-les a terme. En definitiva, sóc partidari
de la manipulació sempre que estigui ben Feb Observat un exemplar jove de gavi-
justificada. 5 na cendrosa Larus canus al port de
alma. Cada vegada són més nom-
P
broses les cites d’aquesta espècie consi-
derada raresa a les Illes Balears. Maties
Quins altres projectes tens en marxa
o de cara al futur? Rebassa.
Més que nous projectes en marxa, ara Feb Observació de vàries gavines tres-
mateix el que més m’ interessa és aca- 8 dits Rissa tridactyla a Cap Formen-
bar la feina que he estat fent. Analitzar tor, Mallorca, 7 exemplars el dia 8
les dades, donar-los forma i publicar-les, de febrer i 1 exemplar de primer any el dia
especialment les obtingudes amb les ra- 6 de febrer. Maties Rebassa, Steve Nicoll.
tespinyades, ja que control el seguiment
d’algunes colònies i els moviments que re- Feb Cada any des de 2008 la gavina fos-
alitzen. Vull tancar alguns capítols. També 21 ca Larus fuscus amb anella de lec-
el que et comentava abans sobre l’estudi tura 2Z passa l’hivern al Port de
dels falcons. Crec que ja en tenc abasta- Palma. Aquesta gavina va ser anellada
ment, de feines. Això no lleva que no vagi quan era un pollet el juny de 2008 a Ho-
a censar mensualment aus aquàtiques a landa.
embassaments artificials, un projecte que
tenc en marxa amb amics de Mallorca, Ei- Abril Fotografiat i escoltat el reclam d’un MATIES REBASSA
vissa i Menorca. En el meu cas m’encar- 9 ull de bou siberià Phylloscopus co- Ull de bou siberià, Phylloscopus collybita tristis
reg del de Son Ferriol, altres companys de llybita tristis. Aquesta subespècie,
l’embassament d’Inca, dels de Menorca, considerada raresa, se diferència del no-
etc. minal por l’absència del color groc i verd al mascarat Sylvia hortensis, una espècie Aquesta primavera hem notat un pas
plomatge i perquè té un reclam caracterís- considerada raresa a Balears, però de pre- migratori notable d’espècies escasses o
tic. Cria a Sibèria i hiverna al sud de l’Hi- sència regular cada any. El 21/04 s’anella difícils d’observar com el coablanca ros
Com a naturalista i freelancer creus màlaia. Maties Rebassa, Susana Quintani- una raresa nacional, un exemplar de bus- Oenanthe hispanica, l’ull de bou pàl·lid
que tens futur per poder viure d’ai- lla, Lalo Ventoso, Juanjo Bazán. queret xerraire Sylvia curruca. Aquesta Phylloscopus bonelli, l’oronella coarogen-
espècie, tot i que està àmpliament distri-
ca Hirundo daurica i gaig blau Coracias
xò o és més bé una cosa per passar buïda per gran part dels països del nord garrulus. En part, potser, la causa de la
gust? Abr Dues rareses anellades fins a la d’Europa i amb hivernada al sud del desert participació i mobilització dels ornitòlegs
Jo duc d’autònom o treballador freelance, 13 data durant la campanya de migra- del Sàhara i Àsia, té un pas migratori molt al Big year. El total d’espècies observa-
ció prenupcial que s’ha fet a l’illa de
com tu dius, des del 2004. I no t’engany l’Aire (Menorca) per part de la SOM (Soci- oriental a través de l’est de la Mediterrà- des pels participants ja supera les 200 en
si et dic que aquests anys no han estat etat Ornitològica de Menorca). El 13/04 nia. aquests moments. •
fàcils. No aconsegueixes feina simplement s’anella un exemplar de busqueret em-
fent-te autònom. Has de conèixer molta
gent, saber quines són les prioritats de
conservació i els interessos dels espais SOM
naturals públics, estar en contacte amb
entitats importants com el GEN-Eivissa, el
GOB, la SEO. El que passa és que amb la
crisi la cosa està ben complicada, sobretot
amb l’efecte de les importants retallades.
Ara més que mai t’has de centrar en sa-
ber quines són les prioritats, i aquestes
passen per la conservació de les espèci-
amb la SEO en la part de conservació, per és preferible no agafar els animals. Quan es més emblemàtiques, les que estan en
temes de denúncies a l’illa i amb el tema estic manipulant una baldritja, ratespi- pitjor estat de conservació. La vida d’un
de l’IBAs (Important Bird Areas) terrestres nyades o qualsevol altra espècie m’arrisc freelancer és anar veient com cercar fei-
a Formentera i Eivissa. que li passi alguna cosa. Amb el sistema na durant aquesta època, intentar fer pi-
de trampeig, per exemple, et pot passar nya amb altres companys, realitzar petits
que et cau un animal i queda a disposi- projectes … i veure com sortim d’aquesta
Què penses de l’anellament? ció d’una rata o d’un moix. Sempre t’ex- etapa d’incertesa, perquè la veritat és que
poses que passi alguna cosa i si, a més no sabem el que passarà. •
El tema de l’anellatge ha canviat molt, a a més, no aprofites la informació, perquè
Balears i a tot Espanya. Quan un manipula has estat molestant l’animal?. No és el
un animal ho fa amb els permisos i amb mateix observar un animal amb prismà- Podeu visitar el seu blog de ratespinyades a
una conducta ètica però, a més a més, tics que anellar-lo. Això no vol dir que l’adreça:
ha de sentir la responsabilitat d’aprofitar estigui en contra de l’anellament, ans al
la informació que s’obté, que serveixi per contrari, sóc partidari de marcar animals http://murcielagosbaleares.blogspot.com.es/
a qualque cosa perquè anellar no és con- amb tecnologies noves com GPS, anelles
servació, tan sols és una eina. Si la infor- de colors, marques alars, raditransmissors
mació obtinguda no surt més enllà d’una i geolocalitzadors. En sóc partidari, perquè
llibreta o un disc dur no és conservació i uns pocs individus ens poden donar molta Busqueret emmascarat, Sylvia hortensis

46 - EB32 EB32 - 47