Page 42 - Es Busqueret 32
P. 42

L’entrevista






                        David García




                 Anellar no és preservar, és tan sols
                    la primera baula de la cadena


                                  Per Lupe Suárez




        Tenim  entre  nosaltres  David  García   Illes Canàries a les Illes Balears?
        -illenc canari de naixament, illenc balear   Com molta gent sap, la meva companya
        per  amorosa  convicció-  que  treballa  en
        aquests redols, ja fa un grapat d’anys, en-  és  la  mallorquina  Patrícia  Arbona.  Ens
        calçant dins la nit els vestigis més autòc-  varem conèixer a Tenerife i quan ella va
        tons i originals.                   decidir tornar a Balears pel tema laboral
                                            no  vaig  dubtar  a  venir  amb  ella.  També
                                            m’atreia molt el fet que fossin illes… pel
                                            meu caràcter illenc. Bé, acabàrem a l’illa
        Ets ornitòleg i quiropteròleg. Com et   de Formentera, i em sento molt orgullós
        definiries?                         d’haver viscut allà pel fet d’esser tan pe-
        La veritat és que a Mallorca molta gent em   tita. Hi estàrem tres anys i llavors passà-
        coneix pel tema de les ratapinyades però   rem  a  Eivissa  on  visquérem  quatre  anys
        realment sóc més ornitòleg. Vaig comen-  i,  finalment,  acabàrem  a  Mallorca.  Tenc
        çar amb el tema de les aus a Canàries als   bons amics a les Pitiüses, illes que m’estim
        anys 90. És veritat, però, que els darrers   molt. Tenc el rècord a Mallorca, mai havia
        anys, a partir del 2004, m’he dedicat a es-  estat  tants  anys  seguits  en  una  illa.  Ara
        tudiar el grup de les ratespinyades i amb   tocaria que anéssim a Menorca! Però he
        els anys he anat aprenent. Alguns anys he   tengut molta sort, perquè tot i que no he
        dedicat més temps a les ratespinyades que   viscut a Menorca, tenc la fortuna de conèi-
        a les aus, però realment em definiria més   xer-la bé. El fet de viatjar per les illes per
        aviat  com  a  naturalista,  sobretot  perquè   temes de feina m’ha brindat l’oportunitat
        el que més m’atreu són aquells grups que   de poder conèixer la majoria d’ornitòlegs
        estan poc estudiats, dels quals hi ha poca   illencs, des de Santi Costa a Formentera,
        informació,  la  qual  cosa  em  desperta  la   passant  pels  d’Eivissa,  Oliver  Martínez,
        curiositat per voler saber quines espècies   Esteban  Cardona  i  Joan  Carles  Palerm,  i
        hi ha i com es distribueixen. A mesura que   evidentment, els de Mallorca que no són
        vaig responent les preguntes en sorgeixen   pocs. I pel que fa als menorquins, he fruit
        de noves i, si a més a més, són espècies   de tan bones amistats que em fan sentir
        amenaçades, idò més m’atreu. Els darrers   molt content d’ haver-los conegut. Al final,
        anys he estat fent coses amb micromamí-  m’ha agradat molt viure a Balears perquè
        fers. He treballat amb companys d’ Eivissa   tenc una visió global de l’arxipèlag. També
        amb  la  fagina  (Martes  foina),  ja  que  vi-  la tenc del canari, encara que avui en dia
        via a les Pitiüses i uns deien que hi havia   jo diria que conec millor aquest. El motiu
        presència i uns altres que no n’hi havia.   realment ha estat la meva parella, i estic
        Així que juntament amb un grup d’amics   content d’haver acabat aquí. Les illes són
        i amb doblers que posà el GEN per fer fo-  interessants i boniques, tant com ho pot
        totrampeig  ens  dedicàrem  a  esbrinar  el   ésser la regió macaronèsica. Em considero
        que  passava  i,  finalment,  varem  fer  una   illenc. És un caràcter que ens fa sentir un
        nota aclarint que l’espècie s’havia extingit.   poc diferents als peninsulars…
        Aquest exemple ve a explicar això que et
        comentava, la curiositat pels animals que
        estan poc estudiats, i encara que la meva   D’  ençà  que  arribares has fet  molta
        passió siguin les aus marines, donaré su-  feina estudiant les ratespinyades, i el
        port als estudis d’aquelles espècies on hi   2007  t’engrescares  en  un  blog  amb
        ha mancança d’informació o aniré als in-  el  títol  de  ratapinyades  de  Balears.
        drets  menys freqüentats per aportar da-  Com ha anat avançant l’ estudi sobre
        des d’altres llocs menys estudiats.  aquest grup faunístic? Quins trets re-
                                            marcaries  d’aquests  mamífers  vola-
                                            dors en comparació amb els aucells?
        Tenc  entès  que  ets  guanche.  Expli-  Aquest interès per les ratespinyades, cu-
        ca’ns, com vares anar a parar de les   riosament, va sorgir a Eivissa, però influït                                                                                                                                                   MAITE LOUZAO


         42 - EB32                                                                                                                                                                                                            EB32 -  43
   37   38   39   40   41   42   43   44   45   46   47