Page 40 - Es Busqueret 32
P. 40

Més que aucells





        Paeonia cambessedesii



        Per Joan Bibiloni                                                                                                                                                                                  Les flors mesuren entre sis
        Dibuixos de Cati Artigues                                                                                                                                                                     i dotze centímetres de diàmetre
                                                                                                                                                                                                         i solen dur entre cinc i deu
                                                                                                                                                                                                       pètals, encara que en general la
             Planta endèmica de Mallorca, Menorca i Cabrera de la                                                                                                                                       majoria de flors en duen vuit.
        família de les Paeoniaceae.                                                                                                                                                                    El color va des d’un rosat molt
             Contemplant tanta bellesa un s’imagina com devien                                                                                                                                         pàl·lid fins a un rosat purpuri.
        ser  les  primaveres  als  altiplans  de  les  muntanyes  de
        Mallorca  i  Menorca  fa  uns  quants  mil·lennis:  immenses
        catifes de peònies endèmiques il·luminant el paisatge entre
        els ramats d’antílops, Myotragus balearicus, brostejant les
        coriàcies  fulles  dels  arbusts  espinosos  i  arrodonits  dels
        cims  de  la  serra  de  Tramuntana  i  dels  suaus  turons  de
        Menorca. Un paradís de somni que mai tornarà a ser el que
        fou, perdut per a sempre en el temps.
                                                                      Al febrer, amb l’augment de les hores de
             L’ancestre  de  la  Paeonia  cambessedesii  va  arribar   llum, el rizoma de la Paeonia cambessedesii
        procedent d’Europa durant el període messiniense (miocè   brosta vigorosament amb unes tiges d’un intens
        tardà). Fa uns anys uns botànics prestigiosos realitzaren un   color granat molt brillant, com dits ensangonats.
        estudi genètic de totes les peònies europees i asiàtiques.   El seu cridaner color fosc es deu a la riquesa
        Després d’analitzar-ne els resultats i comparar les variacions   en antocians i té la capacitat d’absorbir els
        dels  diferents  marcadors  genètics  varen  concloure  que   rajos solars per evitar la congelació dels brots
        totes les paeonies del Mediterrani procedeixen d’un híbrid   tendres durant les gelades de l’hivern balear.
        ancestral  asiàtic  que  es  va  formar  fa  milions  d’anys  per
                                                                                                                                     L’aparell reproductor està format per nombrosos
        la  hibridació  entre  dues  peònies  dels  altiplans  de  l’Àsia                                                       estams amb els filaments purpuris i les anteres grogues
        Central.  Des  d’allí  aquest  híbrid  antediluvià  va  anar                                                             carregades de pol·len. Al centre es troben entre tres i
        colonitzant les terres de tota l’Àsia i el Japó, arribant fins a                                                        nou carpels femenins, també purpuris, amb els estigmes
        l’Anatòlia i prosseguint la seva expansió                                                                                 circinats receptors del pol·len als seus extrems. Cada
        per  tots  els  països  riberencs                                                                                        estigma s’uneix al seu ovari a través d’un gruixat estil.
        del Mediterrani i d’Europa.
        A  cada  nou  territori
        conquistat  la  planta
        s’anava    diferenciant
        en  espècies  a  causa  de
        successives mutacions adaptatives.
             Quan  un  dels  seus  descendents
        va arribar a la regió tirrènica, en ple període                                                                                                                             A finals d’agost les llavors, d’un cridaner color negre
        messiniense, va colonitzar les muntanyes de Còrsega                                                                                                                    atzabeja molt brillant, ja estan madures i els fruits s’obren
        i  Sardenya  i  des  d’allà  Menorca  i  Mallorca.  Després  de                                                                                                           per a dispersar-les. D´elles naixerà una nova i petita
        la  pujada  del  nivell  del  mar,  les  muntanyes  balears  se                                                                                                           peònia d´intens color granat. La seva infància durarà
        convertiren en illes i la paeonia tirrènica va quedar aïllada,                                                                                                           quatre o cinc llargs anys i una primavera obrirà la seva
                                                                                                                                                                                  primera flor, la més bella de les muntanyes balears.
        sofrint diverses mutacions adaptatives fins a transformar-
        se en la nostra bellíssima Paeonia cambessedesii exclusiva
        de Mallorca, Menorca i Cabrera.
             La peònia balear és molt verinosa. La seva raresa a
        la natura no es deu al brostejar de les ovelles i les cabres
        salvatges,  que  no  la  mengen,  sinó  al  mal  costum  de  la
        gent, en veure-les tan belles, d’arrencar plantes senceres
        per a endur-se-les a ca seva i sembrar-les dins cossiols (la
        qual cosa sempre acaba matant-les) o bé d’arrebasar-ne
        les flors per a fer un ram efímer, impedint així la formació
        de les llavors de la següent generació.
                                                                         Els brots del febrer es despleguen al març i es
                                                                transformen en fulles i poncelles. Les tiges assoleixen fins als
                                                                seixanta centímetres d’altura. El revers de les fulles roman
                                                               tenyit de vermell, igual que el pecíol, el raquis i les nervacions
                                                                   principals del limbe, mentre que l´anvers adquireix un
                                                                   intens color verd blavós d’una lluentor metal·litzada.
                                                                     Cada brot acaba en una única flor al seu extrem.
         40 - EB32                                                                                                                                                                                                            EB32 -  41
   35   36   37   38   39   40   41   42   43   44   45