Page 43 - Es Busqueret 32

L’entrevista

David García

Anellar no és preservar, és tan sols
la primera baula de la cadena

Per Lupe Suárez

Tenim entre nosaltres David García Illes Canàries a les Illes Balears?
-illenc canari de naixament, illenc balear Com molta gent sap, la meva companya
per amorosa convicció- que treballa en
aquests redols, ja fa un grapat d’anys, en- és la mallorquina Patrícia Arbona. Ens
calçant dins la nit els vestigis més autòc- varem conèixer a Tenerife i quan ella va
tons i originals. decidir tornar a Balears pel tema laboral
no vaig dubtar a venir amb ella. També
m’atreia molt el fet que fossin illes… pel
meu caràcter illenc. Bé, acabàrem a l’illa
Ets ornitòleg i quiropteròleg. Com et de Formentera, i em sento molt orgullós
definiries? d’haver viscut allà pel fet d’esser tan pe-
La veritat és que a Mallorca molta gent em tita. Hi estàrem tres anys i llavors passà-
coneix pel tema de les ratapinyades però rem a Eivissa on visquérem quatre anys
realment sóc més ornitòleg. Vaig comen- i, finalment, acabàrem a Mallorca. Tenc
çar amb el tema de les aus a Canàries als bons amics a les Pitiüses, illes que m’estim
anys 90. És veritat, però, que els darrers molt. Tenc el rècord a Mallorca, mai havia
anys, a partir del 2004, m’he dedicat a es- estat tants anys seguits en una illa. Ara
tudiar el grup de les ratespinyades i amb tocaria que anéssim a Menorca! Però he
els anys he anat aprenent. Alguns anys he tengut molta sort, perquè tot i que no he
dedicat més temps a les ratespinyades que viscut a Menorca, tenc la fortuna de conèi-
a les aus, però realment em definiria més xer-la bé. El fet de viatjar per les illes per
aviat com a naturalista, sobretot perquè temes de feina m’ha brindat l’oportunitat
el que més m’atreu són aquells grups que de poder conèixer la majoria d’ornitòlegs
estan poc estudiats, dels quals hi ha poca illencs, des de Santi Costa a Formentera,
informació, la qual cosa em desperta la passant pels d’Eivissa, Oliver Martínez,
curiositat per voler saber quines espècies Esteban Cardona i Joan Carles Palerm, i
hi ha i com es distribueixen. A mesura que evidentment, els de Mallorca que no són
vaig responent les preguntes en sorgeixen pocs. I pel que fa als menorquins, he fruit
de noves i, si a més a més, són espècies de tan bones amistats que em fan sentir
amenaçades, idò més m’atreu. Els darrers molt content d’ haver-los conegut. Al final,
anys he estat fent coses amb micromamí- m’ha agradat molt viure a Balears perquè
fers. He treballat amb companys d’ Eivissa tenc una visió global de l’arxipèlag. També
amb la fagina (Martes foina), ja que vi- la tenc del canari, encara que avui en dia
via a les Pitiüses i uns deien que hi havia jo diria que conec millor aquest. El motiu
presència i uns altres que no n’hi havia. realment ha estat la meva parella, i estic
Així que juntament amb un grup d’amics content d’haver acabat aquí. Les illes són
i amb doblers que posà el GEN per fer fo- interessants i boniques, tant com ho pot
totrampeig ens dedicàrem a esbrinar el ésser la regió macaronèsica. Em considero
que passava i, finalment, varem fer una illenc. És un caràcter que ens fa sentir un
nota aclarint que l’espècie s’havia extingit. poc diferents als peninsulars…
Aquest exemple ve a explicar això que et
comentava, la curiositat pels animals que
estan poc estudiats, i encara que la meva D’ ençà que arribares has fet molta
passió siguin les aus marines, donaré su- feina estudiant les ratespinyades, i el
port als estudis d’aquelles espècies on hi 2007 t’engrescares en un blog amb
ha mancança d’informació o aniré als in- el títol de ratapinyades de Balears.
drets menys freqüentats per aportar da- Com ha anat avançant l’ estudi sobre
des d’altres llocs menys estudiats. aquest grup faunístic? Quins trets re-
marcaries d’aquests mamífers vola-
dors en comparació amb els aucells?
Tenc entès que ets guanche. Expli- Aquest interès per les ratespinyades, cu-
ca’ns, com vares anar a parar de les riosament, va sorgir a Eivissa, però influït MAITE LOUZAO

42 - EB32 EB32 - 43