Page 41 - Es Busqueret 32
P. 41

Més que aucells





 Paeonia cambessedesii



 Per Joan Bibiloni                                                                  Les flors mesuren entre sis
 Dibuixos de Cati Artigues                                                     i dotze centímetres de diàmetre
                                                                                  i solen dur entre cinc i deu
                                                                                pètals, encara que en general la
 Planta endèmica de Mallorca, Menorca i Cabrera de la                            majoria de flors en duen vuit.
 família de les Paeoniaceae.                                                    El color va des d’un rosat molt
 Contemplant tanta bellesa un s’imagina com devien                              pàl·lid fins a un rosat purpuri.
 ser  les  primaveres  als  altiplans  de  les  muntanyes  de
 Mallorca  i  Menorca  fa  uns  quants  mil·lennis:  immenses
 catifes de peònies endèmiques il·luminant el paisatge entre
 els ramats d’antílops, Myotragus balearicus, brostejant les
 coriàcies  fulles  dels  arbusts  espinosos  i  arrodonits  dels
 cims  de  la  serra  de  Tramuntana  i  dels  suaus  turons  de
 Menorca. Un paradís de somni que mai tornarà a ser el que
 fou, perdut per a sempre en el temps.
 Al febrer, amb l’augment de les hores de
 L’ancestre  de  la  Paeonia  cambessedesii  va  arribar   llum, el rizoma de la Paeonia cambessedesii
 procedent d’Europa durant el període messiniense (miocè   brosta vigorosament amb unes tiges d’un intens
 tardà). Fa uns anys uns botànics prestigiosos realitzaren un   color granat molt brillant, com dits ensangonats.
 estudi genètic de totes les peònies europees i asiàtiques.   El seu cridaner color fosc es deu a la riquesa
 Després d’analitzar-ne els resultats i comparar les variacions   en antocians i té la capacitat d’absorbir els
 dels  diferents  marcadors  genètics  varen  concloure  que   rajos solars per evitar la congelació dels brots
 totes les paeonies del Mediterrani procedeixen d’un híbrid   tendres durant les gelades de l’hivern balear.
 ancestral  asiàtic  que  es  va  formar  fa  milions  d’anys  per
              L’aparell reproductor està format per nombrosos
 la  hibridació  entre  dues  peònies  dels  altiplans  de  l’Àsia   estams amb els filaments purpuris i les anteres grogues
 Central.  Des  d’allí  aquest  híbrid  antediluvià  va  anar   carregades de pol·len. Al centre es troben entre tres i
 colonitzant les terres de tota l’Àsia i el Japó, arribant fins a   nou carpels femenins, també purpuris, amb els estigmes
 l’Anatòlia i prosseguint la seva expansió   circinats receptors del pol·len als seus extrems. Cada
 per  tots  els  països  riberencs   estigma s’uneix al seu ovari a través d’un gruixat estil.
 del Mediterrani i d’Europa.
 A  cada  nou  territori
 conquistat  la  planta
 s’anava   diferenciant
 en  espècies  a  causa  de
 successives mutacions adaptatives.
 Quan  un  dels  seus  descendents
 va arribar a la regió tirrènica, en ple període             A finals d’agost les llavors, d’un cridaner color negre
 messiniense, va colonitzar les muntanyes de Còrsega    atzabeja molt brillant, ja estan madures i els fruits s’obren
 i  Sardenya  i  des  d’allà  Menorca  i  Mallorca.  Després  de   per a dispersar-les. D´elles naixerà una nova i petita
 la  pujada  del  nivell  del  mar,  les  muntanyes  balears  se   peònia d´intens color granat. La seva infància durarà
 convertiren en illes i la paeonia tirrènica va quedar aïllada,   quatre o cinc llargs anys i una primavera obrirà la seva
                                                           primera flor, la més bella de les muntanyes balears.
 sofrint diverses mutacions adaptatives fins a transformar-
 se en la nostra bellíssima Paeonia cambessedesii exclusiva
 de Mallorca, Menorca i Cabrera.
 La peònia balear és molt verinosa. La seva raresa a
 la natura no es deu al brostejar de les ovelles i les cabres
 salvatges,  que  no  la  mengen,  sinó  al  mal  costum  de  la
 gent, en veure-les tan belles, d’arrencar plantes senceres
 per a endur-se-les a ca seva i sembrar-les dins cossiols (la
 qual cosa sempre acaba matant-les) o bé d’arrebasar-ne
 les flors per a fer un ram efímer, impedint així la formació
 de les llavors de la següent generació.
 Els brots del febrer es despleguen al març i es
 transformen en fulles i poncelles. Les tiges assoleixen fins als
 seixanta centímetres d’altura. El revers de les fulles roman
 tenyit de vermell, igual que el pecíol, el raquis i les nervacions
 principals del limbe, mentre que l´anvers adquireix un
 intens color verd blavós d’una lluentor metal·litzada.
 Cada brot acaba en una única flor al seu extrem.
 40 - EB32                                                                                             EB32 - 41
   36   37   38   39   40   41   42   43   44   45   46