Page 51 - Es Busqueret 49

i que conformen el gruix de la col·lecció
Imatge d’una de les fitxes originals
Procés de neteja de les fitxes
Gràfica 1. Ritme d’incorporació de peces a la col·lecció.
d’aus, són les que foren aportades pels
caçadors del poble als quals D. Llo-
renç convidava a col·laborar aportant
peces d’interès per a la col·lecció, des
dels aucells comuns fins als més rars.
Així, la major part de les captures pro-
venen tant de caça amb escopeta, com
els capturats a colls de tords, abeurada,
lloves…, tot i que també hi trobam exem-
plars procedents de col·lisions amb les
esteses elèctriques, trobats morts a la
platja després d’una tempesta (com un
cadafet, Fratercula artica) o els trobats
casualment a una barca de bou (el cas
d’una noneta, Hydrobates pelagicus). D.
Llorenç, gran afeccionat a la caça, tam-
bé contribueix aportant peces.
El registre de dades
Per cada aucell que entrava a la
secció D. Llorenç confeccionava una
etiqueta identificativa on anotava totes
les dades possibles: data, procedència,
nom científic, nom popular, nom del
caçador o donant…, aspectes biològics
de l’exemplar o qualsevol altra parti-
cularitat que li resultàs d’interès. Actu-
alment es conserven al Museu d’Artà
160 d’aquestes etiquetes originals ma-
nuscrites per D. Llorenç. A més, duia un
quadern de registre.
Així, d’aquestes dues fonts es pot
extreure un important volum d’informa-
ció com per exemple els noms populars
dels aucells emprats a Artà a l’època.
També els noms dels donants o caça-
dors dels exemplars, alguns d’ells molt
coneguts a Artà i Capdepera. Especial-
ment interessants són les dades de les
espècies que a dia d’avui són escasses
a la península d’Artà, com el voltor ne-
gre (Aegypius monachus), la moixeta
voltonera (Neophron percnopterus), o
l’àguila peixatera (Pandion haliaetus), i
que ens permeten documentar la pre-
sència d’aquestes espècies al Llevant
mallorquí als anys 30.
El ritme de creixement
La formació de la major part de la
col·lecció d’aucells, i tota l’activitat ad-
dicional que va generar, tingué lloc en
els 10 anys següents a la constitució del
Museu, període en el qual D. Llorenç es
va dedicar en cos i ànima a la secció. És
tal la seva implicació que, fins i tot, la
seva activitat recol·lectora de plantes es
veu afectada.
EB49 - 51