Page 55 - Es Busqueret 49

_

Al 1954 D. Llorenç rep una carta de fer més “planta” a la sala d’estar. D’al-
Federico Travé (precursor de la SEO), on tra banda, en la seva recerca activa de
li comenta que ha rebut referències de nous exemplars, D. Llorenç aprofità els Les espècies presents
la seva tasca ornitològica a través del caçadors locals, que per aquells temps al Museu representen
taxidermista Josep Parpal de Palma i capturaven sovint petits ocells amb xar-
li demana el seu suport i el convida a xes d’abeurada, filats, billestres i lloves. el 33’5% de les
fer-se soci de la nova “Sociedad Ornito- En canvi, les dificultats per a capturar
lógica”, petició que D. Llorenç acceptà espècies marines i, com ja s’ha comen- 352 espècies d’aus
_
d’immediat i entra a formar part del pri- tat, les dificultats d’accés a s’Albufera (o
mer nucli de socis fundadors de la “So- potser la manca de bons contactes amb observades a Mallorca
ciedad Española de Ornitologia” (SEO, caçadors de la zona) podrien ser la cau-
1954). Igualment, el 1956, D. Llorenç sa de la baixa representació d’aquests
donaria suport a la creació del “Centro grups ornítics. más completa colección de ornitologia
de Estudios Ornitológicos de Baleares” mallorquina”.
a petició d’en José J. Tato Cumming.
La importància de la col·lecció no
La Comisión de Estudios Zoológi- Valuosa col·lecció que és tan sols històrica. La particularitat
cos del Consejo Superior de Investiga- cal conservar que tots els exemplars fossin capturats
ciones científicas igualment li sol·licità a Mallorca i tota la documentació que
la seva col·laboració per poder mante- Hem d’estar agraïts a la figura de es conserva i l’acompanya la fa especi-
nir un contacte permanent amb ell, a D. Llorenç que, dins una vida dedicada al.
canvi de remetre-li informació periòdi- al coneixement de la natura a Mallorca,
ca. Sense cap tipus de dubte, D. Llorenç especialment la botànica, dedicàs tam- La ment científica i curiosa de D.
era referència a l’illa. bé part del seu temps a les aus, a les Llorenç, amb l’objectiu marcat des del
quals va aplicar per igual el seu interès, principi de millorar el coneixement de
coneixements i cura metodologia, cosa la diversitat ornitològica de l’illa, va pos-
que ha permès que avui puguem gaudir sibilitar l’elaboració d’un acurat registre
Una bona mostra de les d’aquesta important col·lecció d’aucells de dades que avui ens permet l’estudi
aus més comunes de íntegrament obtinguts a Mallorca i que i comparació d’informació, constituint
Mallorca D. Llorenç qualificàs com “la més valu- una documentació extraordinària. A
osa de la secció d’història natural” “i “la dia d’avui la col·lecció és visitable dins
Les espècies presents al Museu més completa de Mallorca” (Bellpuig, l’horari habitual del Museu d’Artà i resta
representen el 33’5% de les 352 espè- 1961). El Dr. Friedrich Goethe, ornitòleg tutelat per la Fundació Museu Regional
cies d’aus observades a Mallorca (GOB, de l’Institut für Vogelforschung “Vogel- d’Artà, que ha de procurar que aquest
2006). Tot i això, com es podria esperar, warte Helgoland”, Wilhelmshaven (Ale- important patrimoni sigui conservat
el grau de representació és major per mania) declarà també que: “pocas ve- adequadament per a l’estudi i gaudi de
a les espècies més comunes, ja que hi ces he visto una colección regional tan generacions futures. •
són representades 89 de les 131 espè- compleja y tan bien ordenada”. L’ornitò-
cies (67’9%) amb estatus de presència leg Tato Cumming la va definir com “la
moderada o abundant a Mallorca (ve-
geu gràfica 1). Així, podem dir que la
col·lecció, tot i comptar amb algunes
espècies avui catalogades com a rare-
ses (pelicà, guàtlera maresa, coa-roja
diademada, pinsà borroner), és en ge-
neral una bona mostra de les espècies
d’aus més habituals a Mallorca.

D’altra banda, fent una anàlisi en
funció del grup taxonòmic al que per-
tany cada exemplar, podem concloure
que a la col·lecció hi són molt ben re-
presentades les espècies més grans
o espectaculars (rapinyaires diürns i
nocturns, agrons,...), les més vistoses,
com abellerol (Merops apiaster), arner
(Alcedo atthis), puput (Upupa epops),
oriol (Oriolus oriolus), etc., i també el
grup dels petits ocells (passeriformes),
mentre que al grup d’aus aquàtiques
(ànneres i limícoles) i marines és on hi
trobam més mancances. Aquesta com-
posició és fàcilment explicable si consi-
deram que les aus naturalitzades més
habituals eren aquelles que podien Falcó cama-roig, Falco verpertinus, mascle.

EB49 - 55