Page 53 - Es Busqueret 49
P. 53

Els favorits i altres peces

                                                                                més rellevants
                                                                                    D. Llorenç es mostrava entusiasta
                                                                                amb  la  seva  tasca  naturalística  i  ma-
                                                                                nifestava  sovint  la  seva  emoció  quan
                                                                                aconseguia exemplars rars o descone-
                                                                                guts per a ell, com per exemple el sote-
                                                                                ler (Morus bassanus) i el pelicà (Peleca-
                                                                                nus onocrotalus).

                                                                                    El soteler fou caçat a l’octubre de
                                                                                1948,  mar  endins,  davant  la  costa  de
                                                                                Llucmajor, per Joan Tomàs Roig. D. Llo-
                                                                                renç el va veure al taller de taxidermia
                                                                                de D. Josep Parpal i va voler adquirir-lo,
                                                                                però no fou fins l’any 1953 quan D. Llo-
                                                                                renç aconsegueix que el seu propietari
                                                                                el regali al Museu Regional d’Artà.
                                                                                    El pelicà fou caçat a s’Albufera de
                                                                                Muro  al  juny  de  1952  per  Pedro  Riera,
                                                                                de Palma. És molt rellevant la captura
                                                                                d’aquest exemplar i molt comentat a
                                                                                diferents  estaments.  A  la  revista  de  la
                                                                                “Sociedad Ornitológica Española”,  Tra-
                                                                                vé (1954) comenta que ha pogut obser-
                                                                                var l’exemplar al taller del taxidermista
                                                                                Josep Parpal a Palma. L’au és també
                                                                                objecte d’una edició especial de la Re-
                                                                                vista Ibérica (15 setembre de 1952), pa-
                                                                                trocinada per la SHNB i per l’Academia
                                                                                de  Ciencias de Montesión, escrita per
                                                                                Juan  Cañigueral,  on  manifesta:  “dise-
                                                                                cado en Palma de Mallorca, intentamos
                                                                                adquirirlo para nuestro colegio de Mon-
                                                                                tesión”. Desconeixem l’estratègia que
                                                                                va  emprar  D.  Llorenç  per  fer-se  amb
                                                                                l’exemplar,  però  el  fet  que  actualment
                                                                                estigui al Museu d’Artà dona prova de la
                                                                                seva perseverança i èxit.

                                                                                    També el voltor negre, la moixeta
                                                                                voltonera  o  l’àguila  peixatera  eren  pe-
                                                                                ces destacades per a ell.

                                                                                    El més destacat per a nosaltres
                                                                                és que apareixen a la col·lecció alguns
                                                                                exemplars rars o de molt difícil obser-
                                                                                vació a les Illes, com per exemple una
                                                                                guàtlera maresa  (Crex crex),  capturada
                                                                                el 25 d’octubre de 1931 a Can Blanquer
                                                                                (Artà) o un coa-roja diademada (Phoe-
                                                                                nicurus moussieri), possiblement l’au-
                                                                                cell  más  rar  de  la  col·lecció.  Dissorta-
                                                                                dament, tot i els esforços dedicats, no
                                                                                hem trobat ni al Museu ni a tota la do-
                                                                                cumentació  consultada,  absolutament
                                                                                cap referencia de la seva procedència.
                                                                                Cosa semblant passa amb un pinsà
                                                                                borroner (Pyrrhula pyrrhula). L’exemplar
                                                                                que  hi  ha  al  museu  just  anava  acom-
                                                                                panyat d’una petita nota amb la data
                                                                                de la donació (07.01.1976), però sense
                                                                                concretar un lloc de procedència o el
        Tord, Turdus philomelos. Exemplar parcialment leucístic.                nom del donant. Pel fet que fos incor-

                                                                                                           EB49 - 53
   48   49   50   51   52   53   54   55   56   57   58