Page 50 - Es Busqueret 49

Amb aquest article encetam una l’acumulació de peces exòtiques, rares cular. També va aconseguir per al Mu-
nova secció a Es Busqueret amb la qual o especials, sinó el coneixement del seu algunes peces ja naturalitzades,
intentarem conèixer una mica més les seu entorn natural, el d’Artà, el de Ma- donades pels Pares Franciscans del
diferents col·leccions naturalístiques llorca, i emprava el col·leccionisme com poble, capturades a Mallorca anys en-
històriques repartides pel nostre terri- a metodologia per al seu estudi. No es _
tori insular, la majoria víctimes de l’oblit conformava just amb la identificació de
dins vells prestatges, però de tant en la peça obtinguda, a la qual s’enfronta-
tant reclamades pels experts que cer- va sempre amb pocs recursos i lluny de D. Llorenç no perseguia
quen en elles una fotografia d’un mo- l’ajuda d’experts o d’institucions cientí-
ment determinat de la nostra història fiques. La seva determinació, els seus el col·leccionisme
natural, com a referència necessària per anys de formació a Barcelona i la seva
a entendre els vertiginosos canvis que participació i implicació directa a l’Ins- purament recol·lector,
viu actualment el món. titució Catalana d’Història Natural, el o l’acumulació de
conduïren sempre a aplicar un sistema
La col·lecció d’aucells del Museu
d’Artà es va gestar a una cambra tan- meticulós i metòdic, anotant sempre peces exòtiques, rares
totes les dades possibles de cada una
cada situada a les golfes de la casa de de les peces de les seves col·leccions.
l’apotecari Pujamunt, D. Llorenç Garcias En aplicació d’aquesta metodologia, D. o especials, sinó el
i Font, a la plaça des Marxando d’Artà, Llorenç no acollia cap peça de la que coneixement del seu
al mateix emplaçament on regentava no tingués garantia que havia estat
_
la farmàcia del poble. L’atracció de D. capturada o recollida a Mallorca ja que, entorn natural
Llorenç pel món de les aus pot semblar com hem dit, el seu principal objectiu
secundària si tenim en compte la seva era el coneixement de la biodiversitat
especial dedicació al món de la botà- local que l’envoltava.
nica i l’entomologia, però el seu interès rere, abans de la constitució del Museu.
ornitològic no resulta diferent al que És precisament en aquest petit nucli ini-
tenia per observar, estudiar i conèixer
qualsevol organisme que formàs part Els inicis de la col·lecció cial de la col·lecció on trobam les peces
del seu entorn natural, per la qual cosa científica més antigues, de l’any 1913: un mussol
(Otus scops) capturat a Artà, un pingdai
no deixava passar l’ocasió d’incorporar, (Alca torda) trobat mort a la platja de Son
a la seva col·lecció particular, qualsevol D. Llorenç començà la col·lecció Real (Sta. Margalida) i una xivitona (Acti-
peça natural que li resultàs d’interès. ornitològica del Museu d’Artà en el mo-
ment de la seva inauguració al 1927, tis hypoleucos) capturada al Torrent de
D. Llorenç no perseguia el col- aportant inicialment alguns exemplars Canyamel (Capdepera). Tot i això, la ma-
leccionisme purament recol·lector, o procedents de la seva col·lecció parti- jor part de peces que entraren al Museu

50 - EB49