Page 46 - Es Busqueret 49

Sabies que...

Per Xavier Llabrés
Dibuixos de Cati Artigues

Els aucells, les seves característiques, particularitats i adaptacions són, si més no, curioses i
som molts els que seguim fascinant-nos dels éssers vius que classifiquem dins aquest regne.

Els flamencs, Phoenicopterus roseus són
una espècie present durant pràcticament
tot l’any al nostre arxipèlag, amb un
nombre d’individus considerable, però
quasi sempre concentrats a embassaments
d’aigües salobres. Les salineres i estanys de
les quatre illes tenen regularment presència
d’aquesta espècie. La reproducció, de
moment, no ha estat possible confirmar-
la, però sí que hi ha cites de casos d’intents
per part d’alguns individus en els darrers
anys.

Els flamencs estan envoltats de mites i llegendes on,
tant els egipcis, els grecs o els romans els relacionaven
directament amb els déus. La seva imatge era
emprada també per associar-la al color vermell a
l’escriptura egípcia. A més a més, se’ls vincula amb
l’origen de l’au fènix. Aquesta es calcinava cada dia
a si mateixa per a l’endemà ressorgir de les seves
pròpies cendres (no és mal d’entendre el mite quan
s’observen a darrera hora volant cap a les zones de
cria a llacs hipersalins, on els polls surten dels munts
de fang negre que construeixen els reproductors).

Sabies que...

a l’antiga Roma els aristòcrates tenien el costum de menjar
llengües de flamenc? Les trobaven una delícia culinària! Tot i
això també hi havia col·lectius, amb certa sensibilitat ornítica,
que criticaven aquesta moda i, fins i tot, els poetes de l’època els
criticaven per donar mort a un animal tan bell per només menjar-
se’n una part tan petita.

46 - EB49