Page 33 - Es Busqueret 43

Sabies què ...

Per Maite Serra-Franco

“Bird brained II”

Durant decennis es va creure
que la conducta de les aus mancava
de raonament i venia guiada pel seu
instint, idea que es recolzava en les
notables diferències del seu cervell
amb el dels mamífers. Si es compara
el cervell d’una au amb el d’un ma-
mífer, el primer que crida l’atenció és
que la superfície del segon presenta
solcs. Es pensava, com a regla gene-
ral que, com més solcs majors serien
les facultats cognoscitives, és a dir,
la intel·ligència. En conseqüència, la
majoria dels investigadors concedien
fins aleshores una escassa capacitat
cognitiva als cervells llisos de les aus.
No obstant això, tot i que els cervells
d’aquests dos grups d’animals pre- La cacatura Figaro utilitzant una eina. Alice Auersperg.
senten una estructura molt diferent,
des del punt de vista funcional pre-
senten moltes semblances, havent- convergent”: dos organismes sum- cos blaus (Cyanistes caeruleus) que
hi, fins i tot, vies nervioses comple- mament diferents han desenvolupat, han après a llevar la tapa d’alumini
1,2
tes que no solament transcorren pels per separat, uns mateixos trets . de les ampolles de llet, dipositades
mateixos llocs, sinó que presenten, Louis Lefebvre, qui va elaborar cada matí davant la porta de cada
a més, la mateixa estructura. Els es- un llistat d’aus intel·ligents en fun- casa, per beure el contingut. Al nos-
tudis recents permeten deduir que ció del grau d’innovació que aques- tre país, les garses (Pica pica) obren
la major part del cervell de les aus tes exhibien davant els reptes de la les oueres de cartró que també es
correspon al “pal·li”, part del cervell subsistència, va trobar una correla- deixen davant de les cases. En dife-
que coincideix amb l’escorça cerebral ció entre la grandària del cervell i la rents llocs, els teuladers “VIPs” han
en mamífers, que és compatible amb intel·ligència de les aus . Això coin- après a obrir les portes automàti-
3
les funcions cognitives superiors, cideix amb estudis recents que afir- ques d’aeroports i centres comerci-
tals com la planificació per al futur men que aquelles aus amb un ma- als revolotejant davant els emissors
o la cerca de patrons. Els mamífers jor nivell d’innovació, associat a la d’infrarojos que controlen les portes
presenten capacitats cognitives més major grandària cerebral, seran les amb l’objectiu d’aprofitar les restes
4
evolucionades com més extens i més capaces d’enfrontar-se a reptes de menjar . Mereix esment un teu-
gruixut és el “còrtex” en relació a la ambientals. Això es pot observar es- lader que s’introduïa cada matí al
resta de l’encèfal. Mentre que a les pecialment en el cas de les aus urba- tradicional Cafè d’Orient, a la plaça
aus, com més espai ocupa el “pal·li” nes, ja que cada ciutat enfronta als del mateix nom a Madrid, i romania
al cervell, més intel·ligents són. Les seus habitants a nous reptes 4. A la allí fins al vespre. L’ocell era capaç
semblances amb la nostra espècie Gran Bretanya, existeix el curiós cas de determinar, segons el nombre de
serien, per tant, un cas d’”evolució de ferrericos (Parus major) i ferreri- persones que entraven o sortien del
local, en quin moment podria entrar
al Cafè travessant el llindar de les
dues portes d’accès. Si entrava un
sol client, una porta es tancava abans
d’obrir-se l’altra i el pardal es podia
quedar tancat als gairebé dos metres
de separació entre ambdues portes,
per la qual cosa només entrava o
sortia quan les dues portes romanien
obertes alhora uns instants .
5
Els coloms també se les engi-
nyen bé per trobar sustent, fins i tot
se’ls ha vist col·laborant per obtenir
aigua d’una font amb palanca. Men-
Comparació del cervell d’un aucell amb el d’un mamífer. Universe-review.ca

EB43 - 33