Page 32 - Es Busqueret 43

ser destinat definitivament a la ciu- tòria Natural, impulsada pel pare An- Referències bibliogràfiques
tat d’Alacant, deixant probablement selmo Coyne fou creixent ràpidament
aquell material del CEOB a la seu fins al punt de requerir la construcció Bernis, F. (1955). La ornitología. Sus pro-
valenciana. Encara desconeixem per d’un edifici propi, inaugurat el 1965. blemas nacionales y generales. La Socie-
què aquest llegat va passar al museu Durant molts anys fou el museu més dad Española de Ornitología. Publicación
castellonenc. Tal vegada la seu va- gran d’història natural de la Comu- de la S. E. O. Madrid.
lenciana va deixar de funcionar amb nitat Valenciana, mostrant més de Bernis, F., Diez, P. M. y Tato, J. (1958).
el nou i definitiu canvi de destinació 2.000 vertebrats, i milers d’inverte- Guión de la avifauna balear. Ardeola, IV:
del seu organitzador. brats, plantes, minerals i fòssils. La 25-97.
importància del museu a principis
En qualsevol cas, la lletra ma- Coates, R. y Johnson, P. G. (1960). Re-
nuscrita de Tato, el seu ex-libris, dels 70, llavors en ple creixement, portaje de una visita a la isla de Formen-
va poder justificar que es diposites-
etc., està present a molts dels pa- sin allà els fons del CEOB sortits de tera (Baleares) en el mes de abril. Ardeo-
pers d’aquella documentació. Altra Palma. la, VI: 327-331.
part d’aquest llegat es la va quedar Garcias, M. y Pons, G. X. (Eds.) (2011).
Tato per al seu ús personal o per al- En aquella època, la visita al Llorenç Garcies i Font, Científic i Promo-
tres motius (manuscrits i cartes de Museo de Carmen de Onda era part tor Cultural. Govern de les Illes Balears,
Munn, separates d’articles ornitolò- de la formació dels escolars de la Palma.
gics, etc.), i romanen a l’actualitat a regió, que vèiem admirats aquella
l’arxiu d’un dels autors. plèiade d’animals que pràcticament Mayol, J. (2014). El naixement del GOB.
només coneixíem dels cromos (de Un record personal. Palma, Lleonard Mun-
Al museu castellonenc encara es
custodia la següent documentació: fet, el Museu tenia el seu propi àl- taner, Editor.
bum per col·leccionar-los), i sens
- Lligalls transcrivint publicacions dubte va despertar alguna vocació Reig-Ferrer, A. (2002). José Julio Tato
Cumming (1918-1989). El primer gran
antigues sobre l’ornitofauna balear naturalista primerenca, abans fins i ornitólogo alicantino. En SEO/BirdLife.
(hernández-Ponseti, 1910; Barceló- tot de la revolució editorial i televisi- Grupo local de Alicante: Las Aves en Ali-
Combis, 1867, etc.) mecanografiats va realitzada per Félix Rodríguez de cante. Anuario ornitológico 2000. Alican-
per Tato. la Fuente. Aquesta i altres innovaci- te: 155-160.
ons ens permeten ara ser uns mag-
- Circulars de la Sociedad Española
de Ornitologia, entre 1954 i 1957, nífics coneixedors virtuals de la fau- Reig-Ferrer, A. (2013). Antoni Ginart Ce-
enviades per correu postal a Tato. na mundial, amb el que l’afluència a lià (1905-1982): Els sentits ornitològics
aquest i altres museus ha decaigut del capità britanic Philip W. Munn. Es Bus-
- Successius esborranys del CEOB i molt, del que esdevé la preocupació queret, 33: 8-12.
notes a mà de les primeres reunions pel seu futur i el de les valuosíssi-
i possibles membres. mes peces que, amb enorme mèrit, Reig-Ferrer, A. y Tato-Puigcerver, J.J.
(2012). Breve apunte acerca de un ma-
- Diverses separates d’articles, bas- es conserven. nuscrito ornitológico redactado por Philip
tants exemplars dels dos números A la vista de l’exposat aquí, els W. Munn durante su exilio en Portugal
de Balearica, i algunes revistes orni- autors d’aquest article consideren (1941-1945): The Birds of the Balearic
tològiques internacionals. que aquesta documentació del vell Islands (June, 1943). Argutorio, 29: 53-
Aquestes últimes poden donar- CEOB, amb l’autorització de l’adreça 58.
nos alguna pista més. La més antiga del Museo de Onda, hauria de res- Tato Cumming, J. J. (1956). Notas sobre
és Dansk Ornitologisk Forening, amb tituir-se i romandre en alguna ins- las Aves del Bosque de Bellver. Boletín de
exemplars que es remunten a 1956. titució balear que sàpiga apreciar la la Sociedad de historia natural de Balea-
Posteriorment, s’incrementa el nom- seva vàlua. • res, tomo II: 49-57.
bre de revistes, fins a quatre (any
1958), i minven als anys successius Tato Cumming, J. J. (1959). El problema
fins a pràcticament no quedar-ne de las plagas del bosque de Bellver y sus
cap de 1964. És possible que durant Agraïments aves. Boletín de la Sociedad de historia
aquest període es rebessin les revis- natural de Baleares, tomo V: 13-17.
tes com a intercanvi amb Balearica A Joan Llidó, director del Museu Tato Cumming, J. J. (1971). Datos para
(1956-58). No obstant això, al mu- d’Onda (Castelló) per la seva amabi- una ecología estival de los bosques de la
seu hi ha revistes que es perllonguen litat i atencions durant la nostra visi- isla de Mallorca y sus aves. Ardeola, vol.
fins a 1973 (Rivista Italiana de Or- ta i al Convent dels Pares Carmelites especial: 405-427.
nitologia), per la qual cosa podrien d’Onda, per la cura de les seves col-
correspondre a part de la col·lecció leccions d’història natural i la custò-
privada de Tato. dia del llegat del CEOB.
Al Dr. Guillem Xavier Pons Bu-
I ja propers a tancar el cercle,
desvetllarem la destinació actual dels ades, professor de la Universitat de
papers del CEOB: estan al Museo del les Illes Balears (UIB), per facilitar-
Carmen de Onda. El museu s’origina nos una còpia de la correspondència
a partir del gabinet de ciències for- inèdita entre Tato i Garcias.
mat a partir de 1952 al col·legi dels
pares Carmelites. La col·lecció d’his-

32 - EB43