Page 26 - Es Busqueret 43

Figura 2a,b. Equip i col·laboradors del CEOB

queñas penínsulas que separan las (Nicolson, Notas sobre aves de Ma- sentido crítico>> (p. 119); 3) Sobre
calas, y con las zonas pantanosas del llorca, con una observación de Pru- algunas aves de Mallorca durante los
habitat costero, de las cuales, la de nella collaris, 1957: 314-315). últimos cien años de Wolfgang von
Palma Nova sólo es una charca en Un any després, es produeix Westernhagen (pàg. 157-168); i 4)
periodo de desecación artificial y la una explosió d’estudis amb mirada Notas sobre aves de Puerto Pollensa
de Porrasa, por estar un poco más balear. Al número de juny de 1958 y su comarca (Mallorca) de John B.
al interior y detrás de la playa de (vol. IV), quatre articles desperten Southern (pp. 176-178).
Magaluf, todavía no muy explotada, gran interès entre els especialistes: Dins aquest mateix número del
tardará más en llegar a ella el ritmo 1) El Guión de la avifauna balear, de mes de juny de 1958, concretament
de construcciones tal como se está Bernis, Diez i Tato, una posada al a la plana 219 del vol. IV, s’anuncia-
llevando en Palma Nova, pero termi- dia de l’estatus de les aus a Balears; va l’índex del primer número de Ba-
nará desapareciendo>> (Tato, 1957: 2) La avifauna de Baleares. Estudio learica a la Secció bibliogràfica.
281-282).
comparativo, (pp. 119-138) de R. E.
Aquell mateix any, en carta a Moreau, al qual es denuncia la des- Aquest breu repàs a l’interès
Bernis de 22 de gener de 1957 i pu- trucció d’hàbitats per l’augment del que estava despertant l’ornitologia
balear i la recepció dels seus estudis
blicada a Ardeola, un autor anònim turisme d’estrangers i que en part és a dues noves i importants revistes
(molt probablement Garcias Font) in- responsable de la pobresa actual de (el Butlletí i Ardeola), ens planteja la
forma queixant-se de l’espoli que uns l’avifauna balear, així com la incerte- qüestió de si realment era necessari
oòlegs britànics (Congreve, Ashton- sa del coneixement ornitològic a cau- plantejar-se la creació d’una altra de
Johnson, i Leighton) estan duguent sa de les divergències entre autors, nova com fou Balearica.
a terme a l’Albufera de Mallorca, col- la freqüència de dades dubtoses i les
lectant indiscriminadament desenes dades viciades per compilar llistes
d’ous d’aus, i deixant a un jove paisà valorables zoogeogràficament. Com
l’encàrrec d’esquilmar centenars més a botó de mostra diu que la recent
durant els propers tres anys (Nueva- obra Biogeografía de las Baleares de La fundació del CEOB
mente los colecctores abusivos, Ar- G. Colom, 1957, <<carece de valor El primer que es va proposar
deola, 1957: 351). Un altre consoci, ornitológico; su autor es un geólogo Tato en ser destinat a Mallorca du-
M. J. J. S. Nicolson, publica unes no- que nada nuevo aporta en lo que a rant la segona meitat de l’any 1954
tes sobre diverses aus mallorquines Aves se refiere, a no ser un pano- va ser crear un ambient propici de
i una observació de Prunella collaris rama desorientador y falto de todo treball ornitològic. Per a això, i com

26 - EB43