Page 25 - Es Busqueret 43

sa ornitològica acabaven de ser pu- erno sensato, está atendiendo a la 1949) (Reig-Ferrer i Tato-Puigcerver,
blicades al primer volum del Butlletí riqueza zoológica, creando parques 2012) en mans d’Antoni Ginart Celià
de la Societat d’història Natural de y Reservas Nacionales, hasta ahora (1905-1982) (Reig-Ferrer, 2013).
Balears (1954) de la mà de Llorenç sólo de caza y pesca, pero, a partir Des d’aquest mateix moment, Tato
Garcias Font (Sula bassana bassana del 13 de septiembre de 1.951, una realitza les gestions pertinents per a
(L.), a Mallorca, págs. 9-10; Aves era proteccionista para las aves, ha la seva adquisició, pagant ell mateix
anilladas, págs. 10-11). Es tractava empezado en España>> (p. 50). del seu propi peculi el preu acordat.
d’informar sobre la captura uns anys Entre altres mesures, com la Llibres, revistes, separates, manus-
abans, el dia 14 d’octubre de 1948, protecció de zones verdes amb repo- crits, cartes i col·leccions (oológicas
d’un soteler (Morus bassanus) a Lluc- blació d’espinells, abatzers i arbustos principalment) passaran a formar
major, i d’una altra sèrie de captures rics en baies, o la protecció del seu part del CEOB com a eines de tre-
d’aus anellades. Dins aquest mateix accés a elles a persones i animals, ball.
conjunt de notes, Garcias transcrivia demanava amb fermesa es perseguís Al mateix temps, el coneixe-
una relació de les 22 formes endèmi- tenaçment tots els moixos domèstics ment de l’avifauna balear ocupa un
ques d’aus de Balears esmentades a per ser els majors destructors dels lloc de rellevància als primers núme-
la literatura i posava punt final amb ocells. Apostava per convertir Bellver ros de la recentment creada revista
una entrada del Cronicón Mayoricen- en un espai d’especial protecció: Ardeola. De fet, ja en el seu primer
se (1315) comentant la disposició del volum (1954), els Moreau aborden
rei D. Sanxo que es portessin des de <<Bellver es una zona magnífi- unes Notas otoñales sobre las Aves
València moltes perdius i es deixes- ca para este cometido, faltando sólo de Levante e islas Pityusas (1954:
sin anar a diversos indrets de l’illa. para conseguirlo, orientar el des- 86-115), fruit de les seves excursi-
monte de su bosque, desde el punto
El Butlletí es convertiria tempo- ons de quatre setmanes de durada
ralment en la plataforma de comu- de vista ornitológico-botánico, pudi- als anys 1952 i 1953. Un jove Joaqu-
éndose crear una Reserva de Aves
nicació ornitològica. El mateix Tato Menores que, posiblemente, fuera la ín Maluquer Sostres ampliarà la llis-
publicarà al segon volum, que no primera de las creadas en España, ta de les aus dels Moreau d’Eivissa,
apareixerà fins a l’any 1956, un tre- en la cual se podría acondicionar una gràcies a les seves observacions dels
ball (Notas sobre las aves del bosque zona de pequeñas “chabolas” para, mesos març-setembre (Observaci-
de Bellver) al qual, a més d’allistar desde ellas, poder observar a las ones ornitológicas en Ibiza, 1955:
una sèrie d’aus observades, apel- aves en libertad. Su emplazamiento, 182-184) i aprofitarà per comentar
lava a la seva protecció denunciant desde el punto de vista turístico, es la seva objecció a la transcripció dels
la tala de la muntanya baixa que inmejorable, por estar dicho Parque noms locals catalans que reben les
s’estava produint al parc del Castell situado en el centro de la colonia aus a Eivissa al·legant que, de ve-
de Bellver. Amb la cautela i preven- extranjera que existe en El Terreno, gades, l’ortografia és errònia i la fo-
ció de l’època, a la qual, entre altres cuyos habitantes, sienten una gran nètica està representada incorrecta-
aspectes, es potenciava un turisme afición a la observación de la Natura- ment.
desaforat que reportés divises a l’Es- leza, pues sólo en Inglaterra, existen Com a socis de la SEO amb re-
panya franquista, el comandant apel- miles de aficionados a la ornitología, sidència balear es troben, a més dels
lava a la comunió de diversos tipus asociados en varios Clubs de fama dos fundadors, Tato i Garcias, els
d’interessos no massa germanats i internacional dentro de los estudi- Nicolson, pare i fill, residents al Port
intentant promoure el respecte als os zoológicos especializados en esta Sóller, i Juan Marquès Oliver, amb re-
matolls espinosos i les bardisses vi- rama, viniendo a estas islas, muchos sidència a Sóller.
ves:
de ellos, atraídos por los trabajos Al núm. 2 del volum III d’Arde-
<<Es evidente que el desarrollo que, sobre el Ornis de las Baleares, ola (setembre de 1957) es detallen
intensivo del cultivo, con la desapa- se publican en las Revistas de dichos unes Notas sobre las aves de la zona
rición del bosque y monte bajo, ha Clubs>> (p. 51). costera de Palma-Andraitx (Mallor-
sido perjudicial para los pájaros y, en Per no insistir més en un tema ca), per Tato, a les quals insisteix
consecuencia, para los agricultores, interessant, però tangencial a aquest que la pressió turística produeix una
que han visto mermadas sus cosec- escrit, diguem que tres anys després minva significativa en la quantitat i
has por plagas de insectos que, an- es publicaria un altre treball insistint diversitat d’aus:
tes, servían de alimento a los pájaros en la repoblació del bosc amb aus
que vivían en la vegetación vecina insectívores (El problema de les pla- <<Todo este litoral, principal-
a los cultivos […] Lo anteriormente gas del bosque de Bellver i sus aves, mente desde Palma hasta las colinas
expuesto puede pasar en el Bos- Tato, 1959). que separan Camp de Mar de la zona
que de Bellver, si se desmonta, POR de Andraitx, es zona turística por
COMPLETO, de toda su vegetación A més del profitós contacte amb excelencia, en la cual se construyen
baja y sólo se deja el arbolado. Por Llorenç Garcias, Tato treballa amb edificaciones a un ritmo elevado en
muchos nidos que se pongan, si no tenacitat per a establir llaços i aglu- los alrededores de todas las calas,
tienen manchas de vegetación baja tinar a persones molt diverses. Fruit empezándose en las más densamen-
en sus alrededores, ricas en frutos y d’aquest primer excursionisme orni- te pobladas a ganar terreno sobre los
semillas, desaparecerá su fauna or- tològic que realitza per l’illa, i con- promontorios que las rodean, y en la
nitológica como la que tiene Mallor- cretament a Alcúdia, fou el descobri- actualidad existen varias zonas con

ca, se vea rebajada en gran parte, ment del llegat de l’ornitòleg britànic un plan de urbanización que acabará
precisamente hoy en que, un Gobi- Phillip Winchester Munn (1865- invadiendo gran parte de estas pe-

EB43 - 25