Page 24 - Es Busqueret 42

migratòries en els seus viatges esta-
cionals cap el sud. S’ha observat que
els falcons no es limiten a caçar a
aquestes aus, sinó que les convertei-
xen en presoneres per alimentar més
tard als seus pollets, assegurant-se
així provisions per a una temporada.
Perquè l’aliment estigui fresc res mi-
llor que conservar-ho viu, i per això
els arrenquen les plomes necessàries
per al vol i els introdueixen entre les
esquerdes de les roques, immobilit-
zant-los i impedint que puguin esca-
par, fins que necessiten alimentar-se
d’ells. Aquest comportament demos-
tra no solament que els falcons són
capaços de preveure les seves ne-
cessitats, també saben com impedir
que les seves preses volin .
19
L´aligot de Harris (Parabuteo
unicinctus) és un dels rapinyaires més
intel·ligents que es coneixen, i poden
caçar de forma cooperativa en grups
familiars de 2 a 6 membres amb una
forma intel·ligent de diversificar i re-
partir tasques, de millorar les seves
estratègies de caça i de repartir els
beneficis . No és rar que altres ra-
20
pinyaires cacin en parelles, però el
grau de companyonia d’aquestes aus
en particular sí és insòlit.
Mereix esment també els esfor-
ços de les àguiles marines america-
nes (Haliaetus leucocephalus) en el
nord d’Arizona que, desitjoses d’arri-
bar a petits peixos atrapats en llacs
coberts pel gel durant els dies difícils
de l´hivern, han après com trencar el
gel amb els seus becs. Llavors salten
a dalt i a baix en el gel per obligar als
peixos petits a passar a través de les
esquerdes i poder-los atrapar .
8
Esperant el rostit. Bob Gosford. Els agrons ocupen també un bon
lloc en el rànquing dels més espavi-
ses abandonin els seus caus i corrin des, contes populars, i obres d’art lats a la llista de Lefevre . Des de
8
per escapar del foc. Així, només han de la comunitat d’aborígens austra- fa temps és sabut que alguns agrons
de situar-se en la vora de l’incendi lians ja es parla dels ”Jarulan” per fan servir esquers per pescar. Abans
i caçar als animals que escapen es- referir-se als incendis provocats pels es pensava que era una habilitat que
pantats. Els bombers d’Austràlia ha- rapinyaires. La tàctica implica que només la realitzava una espècie,
vien observat com aquestes aus se aquestes aus han entès el funciona- conretament el martinet verd (Bu-
situaven sempre en les vores dels in- ment del foc, saben com causar-ho torides virescens), i, dins d’aquesta,
cendis per aprofitar aquesta circum- i transportar-ho de manera segura, per només un selecte grup de mar-
stància (tal com fan moltes aus en sense sortir ferides en l’intent 17,18 . tinets verds d’un lloc determinat que
altres bandes de la Terra , com per Una altra història igual de tor- feien servir esquers molt variats com
exemple a Espanya mateix), però la badora que l’anterior, ja comentada branques, insectes, plomes, cucs, fil-
seva sorpresa va ser majúscula, en a l’anterior Busqueret, ve des del tres de cigarrets, etc. . No obstant
22
veure que propagaven l’incendi per Marroc, concretament des de l´illa de fa pocs anys, al Parc de l’Oest, en ple
aconseguir així més aliment; la qual Mogador, un dels principals punts de centre de Màlaga, es va poder veure
cosa explica molts casos en els quals nidificació del falcó marí (Falco ele- com un agró blanc (Egretta garzetta)
petits incendis salten sorprenent- onorae). Durant l’època de cria dels agafava les molles de pa que la gent
ment els tallafocs, afectant terrenys falcons, aquest illot es converteix en tira a les ànneres i als coloms, per
sense cremar i rebifant incendis que una zona de pas per a moltes aus usar-les com a esquer amb el qual
semblaven controlats. En les llegen- atreure cap a si els peixos de l’es-

24 - EB42