Page 22 - Es Busqueret 42

per part d’observadors d’aus i orni-
tòlegs. D’aquesta manera Lefebvre
va desenvolupar un model estadístic
en un esforç per arribar a dades fia-
bles. En lloc de simplement acceptar
alguns exemples de comportament
innovador com a prova de la intel-
ligència, va comparar el nombre
d’informes de comportament inusu-
al amb el nombre d’aus de cada es-
pècie. Hi ha moltes observacions de
corbs, i molts menys de guàtleres,
per exemple, per la qual cosa es re-
queririen molts casos d’innovació de
corbs per situar-lo per sobre de les
guàtleres. Però de corbs n’hi havia
molts!. Així que els corbs van sortir
molt per sobre de la mitjana de totes
les aus .
8,9
Garrulus glandarius disposant de blat de moro. Attila Kovacs EPA. Els informes van revelar una
àmplia gama de comportaments in-
determinats aliments es fan malbé i, intel·ligents que la ciència ha pogut novadors entre moltes espècies di-
per tant, passat un temps no es mo- estudiar. Nombrosos són els vídeos ferents. De les 2.000 espècies d’aus
lestaran a anar-los a cercar. Aquesta que circulen sobre les múltiples ha- analitzades, els components de la
dependència de l’aprenentatge no bilitats que exhibeixen diferents aus família dels còrvids, van ser els més
limita l’actuació dels ocells sinó que com a mascotes. Però, què hi ha de intel·ligents, seguits pels falcons, les
més aviat la fa més flexible i capaç la seva intel·ligència en l´entorn en àguiles, els agrons i els picots. En
d’adaptar-se a la recollida d’una gran el qual viuen? l’altre extrem, el dels menys crea-
varietat d’aliments diferents. A més, Segons una recerca, que va ser tius, es van situar la guàtlera, l´emú,
són fins i tot capaços de fingir que publicada en el 2005 per la cadena l’estruç i el kiwi.
estan amagant el menjar si s’adonen BBC de Londres, el coeficient intel-
que un altre congènere els està mi- lectual de les aus es pot mesurar Una de les sorpreses de la llista
rant, de manera que enfonsaran el tenint en compte el grau d’innovació és que el grup dels lloros, que tenen
bec dins la terra però no deixaran res cervells relativament grans i poden
6 . que aquestes exhibeixen davant els imitar sons humans, en general no
desafiaments per sobreviure en am- apareixen entre els ocells més intel-
Sovint es parla d’animals intel- bients naturals. Amb aquesta premi- ligents segons aquest model, car que
ligents i llavors solem pensar en sa, l’autor de l’informe, l’especialista ha après a repetir els comentaris pri-
certs mamífers i, dins de les aus, Louis Lefebvre, de la Universitat de vats del seu amo en el moment més
potser els lloros. No obstant això, els McGill de Mont-real, a Canadà, va inoportú.
ocells posseeixen una qualitat desco- compilar la seva llista d’intel·ligència
neguda per a molts, i que contradiu aviar. La llista va ser elaborada al Hi ha molts casos cèlebres d’in-
una expressió anglosaxona utilitzada llarg de diversos anys gràcies a l’ob- novació entre els còrvids. Aquests
per qualificar a algú com a estúpid: servació de comportaments inusuals són famosos per la seva capacitat
“bird-brained”, que traduït ve a ser “
mentalitat d´ocell”, amb el seu equi-
valent “cabeza de chorlito” en cas-
tellà i “no siguis pardal” en català.
La veritat és que aquestes expressi-
ons no fan cap justícia a la realitat.
La teoria del segle XIX que deia que
el cervell de les aus no havia evolu-
cionat, i que per tant el comporta-
ment d´aquestes era instintiu, va ser
desmuntada a principis del present
segle, en descobrir-se que el cervell
de les aus és tan complex, flexible
i creatiu com el de qualsevol mamí-
fer. Els científics van tirar per terra la
creença de que “tenir cap d’ocell” és
sinònim d’estupidesa, més aviat, ara
podrà considerar-se un elogi .
7
La veritat és que alguns ocells
es troben entre els animals més Camarhynchus pallidus amb una espina com a eina. Dusan Brinkhuizen.

22 - EB42