Page 21 - Es Busqueret 42
P. 21
Sabies què ...
Per Maite Serra-Franco
“Bird brained”
Durant un dur hivern a França
un ropit (Erithacus rubecula) està
mort de gana. Des d’un arbre obser-
va amb enveja l’èxit amb el qual un
arner (Alcedo atthis) ha aconseguit
el seu menjar. L´arner es capbussa
una vegada i una altra dins les fredes
aigües capturant deliciosos peixets.
El ropit, desesperat per aconseguir
aliment, no deixa escapar ni el més
mínim detall de l’actuació de l´arner
i, empès per la gana, procedeix a in-
tentar pescar en les gelades aigües.
El ropit no només va ser capaç d’ob-
servar i estudiar les accions d’una
au de diferent espècie, sinó també
de posar-les en pràctica i fer alguna Un ropit es capaç de pescar un peix en condicions extremes. David Taylor
cosa que, en principi, no és pròpia 3,4,5
dels ropits. Fets com aquest han es- bu desitja trobar mel, només ha de . Cóm va poder desenvolupar-se
tat documentats de forma esporàdi- cridar a l’ocell xiulant. Una vegada aquesta insòlita col·laboració?
ca per alguns fotògrafs . que l´ocell troba un soci, al més pur Alguns còrvids com per exem-
1,2
estil Disney, amb el seu cant el guia
A Àfrica, un ocell conegut com cap al rusc perquè s’encarregui del ple els gaigs (Garrulus glandarius) o
a “guia de la mel” (Indicator indica- treball brut. L´ocell vola cantant una les graules (Corvus frugilegus), re-
tor) utilitza el seu agut instint per cançó que ve a dir “segueix-me”. El corden perfectament, no només on
cercar i trobar ruscs d’abelles, però soci segueix a l’au, la qual vola ràpi- van amagar el menjar, sinó també
sap que seria un suïcidi llançar-se dament davant i espera, assegurant- quin tipus de menjar van enterrar en
directament al banquet. Per això se contínuament que la poden veure. cada amagatall, i fins i tot, quan el
recorre a l’ajuda d’uns altres. L´au Una vegada que l’ocell ha arribat al van enterrar. Alguns arriben a ama-
recorre el bosc a la recerca del soci rusc, substitueix la melodia del seu gar més de 30.000 queviures per
adequat per a l’atracament. Un ani- cant inicial per una altra que ve a recuperar-les més tard. Sembla clar
mal que mengi mel, com els teixons dir “aquí hem arribat. De fet és un que tenen memòria que els permet
o l’ésser humà, els quals a més han negoci just, l’au guia cap a la mel i recordar els llocs exactes als quals
après a comunicar-se amb l’au. L’as- l’indicador, per la seva banda, rep el hauran de tornar a buscar les seves
sociació amb l´ésser humà arriba seu premi: un festí de larves i cera provisions. Però, a més, requereixen
fins a tal punt que quan alguna tri- de l’experiència per aprendre que
L’indicador de la mel rep la seva part. Michel Laplace-Toulouse.
EB42 - 21