Page 21 - Es Busqueret 42
P. 21

Sabies què ...




        Per Maite Serra-Franco




        “Bird brained”
             Durant un dur hivern a França
        un  ropit  (Erithacus  rubecula)  està
        mort de gana. Des d’un arbre obser-
        va amb enveja l’èxit amb el qual un
        arner  (Alcedo  atthis)  ha  aconseguit
        el seu menjar. L´arner es capbussa
        una vegada i una altra dins les fredes
        aigües  capturant  deliciosos  peixets.
        El  ropit,  desesperat  per  aconseguir
        aliment, no deixa escapar ni el més
        mínim detall de l’actuació de l´arner
        i, empès per la  gana, procedeix a in-
        tentar pescar en les gelades aigües.
        El ropit no només va ser capaç d’ob-
        servar  i  estudiar  les  accions  d’una
        au  de  diferent  espècie,  sinó  també
        de posar-les en pràctica i fer alguna   Un ropit es capaç de pescar un peix en condicions extremes. David Taylor
        cosa  que,  en  principi,  no  és  pròpia                               3,4,5
        dels ropits. Fets com aquest han es-  bu desitja trobar mel, només ha de   . Cóm va poder desenvolupar-se
        tat documentats de forma esporàdi-  cridar  a  l’ocell  xiulant.  Una  vegada  aquesta insòlita col·laboració?
        ca per alguns fotògrafs  .          que l´ocell troba un soci, al més pur   Alguns  còrvids  com  per  exem-
                              1,2
                                            estil Disney, amb el seu cant el guia
             A Àfrica, un ocell conegut com  cap  al  rusc  perquè  s’encarregui  del   ple els gaigs (Garrulus glandarius) o

        a “guia de la mel” (Indicator indica-  treball brut. L´ocell vola cantant una   les  graules  (Corvus  frugilegus),  re-
        tor)  utilitza  el  seu  agut  instint  per  cançó que ve a dir “segueix-me”. El   corden  perfectament,  no  només  on
        cercar i trobar ruscs d’abelles, però  soci segueix a l’au, la qual vola ràpi-  van  amagar  el  menjar,  sinó  també
        sap  que  seria  un  suïcidi  llançar-se  dament davant i espera, assegurant-  quin tipus de menjar van enterrar en
        directament  al  banquet.  Per  això  se contínuament que la poden veure.   cada amagatall, i fins i tot, quan el
        recorre  a  l’ajuda  d’uns  altres.  L´au  Una vegada que l’ocell ha arribat al   van enterrar. Alguns arriben a ama-
        recorre el bosc a la recerca del soci  rusc, substitueix la melodia del seu   gar  més  de  30.000  queviures  per
        adequat per a l’atracament. Un ani-  cant  inicial  per  una  altra  que  ve  a   recuperar-les més tard. Sembla clar
        mal que mengi mel, com els teixons  dir  “aquí  hem  arribat.  De  fet  és  un   que tenen memòria que els permet
        o l’ésser humà, els quals a més han  negoci just, l’au guia cap a la mel i   recordar  els  llocs  exactes  als  quals
        après a comunicar-se amb l’au. L’as-  l’indicador, per la seva banda, rep el   hauran de tornar a buscar les seves
        sociació  amb  l´ésser  humà  arriba  seu premi: un festí de larves i cera   provisions. Però, a més, requereixen
        fins a tal punt que quan alguna tri-                                    de  l’experiència  per  aprendre  que




























        L’indicador de la mel rep la seva part. Michel Laplace-Toulouse.
                                                                                                       EB42 - 21
   16   17   18   19   20   21   22   23   24   25   26