Page 23 - Es Busqueret 42

d’utilitzar eines, com pedretes o llançar les nous. En passar els cotxes un cas que ve des de les antípodes.
branques, que poden fer evolucio- trencaven les nous i al tornar a po- Tots coneixem els problemes que
nar, a fi de tirar endavant en el seu sar-se vermell podia baixar a men- Austràlia té amb el foc. Cada vegada
entorn natural, o simplement per di- jar-les tranquilament. El més crida- que arriba la calor són notícia els in-
vertir-se. Per exemple, se’ls ha vist ner d’aquest comportament és que cendis que es propaguen per les se-
agafar una branqueta d’un arbre, lle- demostra que els còrvids aprenen ves immenses planes sense control.
var-li les fulles, afilar la punta i crear entre ells, la qual cosa suggereix una Doncs pareix, que alguns falcons
un ganxo per caçar insectes; utilitzar espècie de cultura còrvida, ja que (Falco berigora), i milans (Milvus mi-
pedres per llançar-les als cotxes; o amb el temps tots els corbs del veï- grans) podrien estar utilitzant el foc
fins i tot lliscar per una teulada ne- nat duien a terme aquest truc 15,16 . per augmentar les seves possibilitats
vada fent snowboard sobre una tapa. D’altra banda si la intel·ligència de caça. El mètode, que pot semblar
Aquestes aus transformen les seves dels còrvids sembla excepcional, senzill, és en realitat molt més com-
eines amb l’objectiu de fer-les més la dels rapinyaires pot ser fins i tot plex del que sembla. Aquestes aus
manipulables, i són provades abans desconcertant. La caça és una ac- subjecten entre les seves urpes pals
de donar amb la més adequada. A tivitat on s’observa la relació entre i algunes herbes en flames i els llan-
més, igual que feim els humans, dos comportaments, l’instintiu que cen a terra en alguna zona propera,
quan no usen les seves eines les po- porta a l’animal a buscar la presa i a 200 o fins i tot 500 metres d’on
den guardar per a una altra ocasió l’adquirit que li permet perfeccionar- està cremant. El motiu és que el foc
recordant perfectament on les van se. En aquest sentit, sorprenent és fa que moltes de les potencials pre-
deixar quan les necesiten 10, 11, 12 .
L’ús d’eines en aus no és exclu-
siu dels còrvids. El pinsà de les Illes
Galàpagos (Camarhynchus pallidus)
utilitza eines com branquetes o es-
pines de cactus que modela i prova,
per compensar la seva curta llengua,
a fi de poder extreure larves dels
troncs. Durant l’estació seca, aques-
ta espècie obté fins a un 50% de les
seves preses mitjançant eines, és a
dir, un percentatge més gran que el
dels ximpanzés, que són els primats
no humans més eficients en l’ús d’ei-
nes 13. Un altre exemple és el picot
Melanerpes uropygialis del sud-oest
d’Estats Units i Mèxic, al qual s’ha
vist fer una “cullera” de fusta amb
l’escorça d´un arbre per portar la
mel a les seves cries .
9
Seguint amb els còrvids, és sa-
but que algunes espècies són capa-
ces de resoldre problemes físics de
forma similar als nens de 7 anys i
deduir les causes d’un esdeveniment
encara que no les puguin observar
directament. Tots aquests, són trets
d’intel·ligència que fins ara es pen-
sava que només es donaven en hu-
mans. A més posseeixen un llenguat-
ge amb molts matisos propis 14,15 .
Fa uns anys es va gravar en un
campus universitari Japonès a un
corb de Nova Caledònia (Corvus mo-
neduloides) que cercava la manera
d’obrir nous amb comoditat. Primer
va provar llançant-les des de molt alt
contra el terra. Com aquest mètode
no funcionaba molt bé, va decidir
llançar-les prop de cotxes en marxa
perquè aquests les trenquessin amb
les rodes. La seva darrera idea va
ser apropar-se a un pas de vianants
i esperar al semàfor en vermel per Corb utilitzant tráfic per obrir nous. Liveleak.com.

EB42 - 23