Page 28 - Es Busqueret 42

acumulada al llarg de diversos estu- reproductiva, quan just acabaven Les petites aus també
dis i treballs de camp, el problema d’arribar després d’un llarg viatge prefereixen viatjar amb
afectaria a tot l’àmbit de distribució en el qual havien recorregut quasi amics
de l’espècie, que inclou el Mediterrani 2.500 quilòmetres de distància. Tot i
occidental i l’àrea atlàntica europea, així les aus van fugir de la zona amb Fins ara els científics havien
la qual cosa reforça la necessitat im- més de 24 hores d’antelació abans observat que determinats aucells,
periosa d’abordar aquest problema que arribàs la tempesta. Els autors de gran mida, mostraven certa so-
de forma inmediata. creuen que les aus detectàren l’ar- ciabilitat entre ells. Ara, un nou es-
Meritxell Genovart, José Manuel Arcos, ribada de la pertorbació gràcies als tudi mostra que aquesta peculiaritat
David Álvarez, Miguel McMinn, Rhiannon infrasons associats a aquest tipus de també s’observa entre aucells més
Meier, Russell B. Wynn Tim Guilford y fenòmens meteorològics. petits com ara els lluonets (Cardue-
Daniel Oro Demography of the critica- lis spinus), aucells passeriformes de
lly endangered Balearic shearwater: the Els resultats d’aquest estudi
impact of fisheries and time to extincti- també suggereixen que les aus po- la família dels fringílids, que són ca-
on Journal of Applied Ecology. 8 de mar- den mostrar també certa flexibilitat paços d’establir vincles durant anys i
zo. doi: 10.1111/1365-2664.1262 desplaçar-se de forma grupal a grans
a l’hora d’escollir la seva ruta mi-
http://imedea.uib-csic.es/ gratòria quan es presenta un es- distàncies. Aquesta familiaritat po-
deveniment imprevist, la qual cosa dria afavorir la reproducció i facilitar
els processos d’adaptació local.
probablement els podria suposar un
Ocells “meteoròlegs” avantatge adaptatiu vers el canvi cli- Una particularitat important
que detecten tornados màtic (segons pensen els científics, d’aquesta espècie, és que són nòma-
amb antelació l’escalfament global contribuirà a que des, a diferència de les caderneres
es produeixin amb més freqüència (Carduelis carduelis) o els verderols
Un estudi publicat a la revis- fenòmens meteorològics extrems). (Carduelis chloris), de manera que
ta Current Biology ha analitzat el No obstant això, tot i que la seva ca- cada any els seus individus es des-
comportament i la capacitat que té pacitat per canviar els plans de ruta placen a un lloc diferent. Els resul-
la bosquerola d’ales daurades, Ver- els pot ajudar a sobreviure, aquest tats varen demostrar que els lluonets
mivora chrysoptera, un petit aucell comportament presumiblement farà podien romandre junts dins el ma-
migratòri que viu entre Amèrica del també que gastin més energia i teix grup fins a quatre anys seguits i
Nord i Amèrica del Sud, per a detec- temps. Energia i temps que haurien podien recórrer plegats distancies de
tar fenòmens meteorològics adver- de dedicar a la reproducció. fins a 1.300 quilòmetres, tant si eren
sos grups mixtos (mascles i femelles)
Teresa G. Pájaros ‘meteorólogos’ que
Els investigadors varen poder detectan tornados con antelación. com grups dels mateix sexe.
observar, intrigats, com aquestes http://www.elmundo.es/ L’estudi també revela que els in-
aus abandonaven de sobte el lloc dividus prefereixen aparellar-se amb
en el qual anaven a passar l’època
exemplars que els resultin famili-
ars, el que pot suposar un important
mecanisme d’adaptació local. Per a
aconseguir-ho, sembla que el requi-
sit és que els individus interaccionin
durant llargs períodes de temps, cosa
que, com demostra la investigació,
també compleixen aquestes aus de
petita mida.
Juan Carlos Senar et al. “Do Siskins
have friends? An analysis of move-
ments of Siskins in groups based on
EURING recoveries” Bird Study 62(4):
566-568. 12 de octubre de 2015 DOI:
10.1080/00063657.2015.1089836

Els virots grossos del
Pantaleu

Investigadors del grup d’Ecolo-
gia de Poblacions de l’Institut Medi-
terrani d’Estudis Avançats (Imedea
CSIC-UIB) han publicat a la revista
‘Biological Conservation’ un nou es-
tudi que adverteix del risc que pa-
teix l’estabilitat de la colònia de virot
gros (Calonectris diomedea) a l’illot
mallorquí d’es Pantaleu. L’estudi, li-
derat per la Dra. Ana Sanz-Aguilar,
Vermivora chrysoptera. Brandon Holden.
28 - EB42